Categories
Diari personal Do not post Vigilant el camp de sègol

Vosaltres, l’AVUI d’El Punt, la dignitat de Catalunya, Think Different, Bristol i l’Anna (per estricte ordre d’aparició)

Bentornats els qui llegiu això. Ara fa un any, 6 mesos i alguns dies que aquí no hi apareixia una nova entrada, però tranquils que era perquè no tenia res prou interessant per dir-vos. Ara podríeu pensar que durant tot aquest temps la meva vida s’ha anat convertit en una cosa avorrida, monòtona, sense xispa ni sense res digne d’explicar-se públicament… però no és això: el que passa és que vaig acabar sobrevalorant-vos. I ara ja us he tornat a posar al lloc que us correspon: haver-me d’aguantar els discursets. Per dolents que siguin. També podríeu pensar que ara tinc alguna cosa interessant per dir, però, francament: no. A partir d’ara, doncs, per resumir, simplement us torno a amenaçar amb un nou post cada quan em doni la gana. És a dir: tot continua com sempre. Només amb una petita diferència: aquest mateix post.

El que fa que precisament avui 27/11/09 sigui el dia que m’hi posi és tot el que ha passat amb la premsa del país —ja us adverteixo que la ‘comunicació’ és el tema que més m’està tirant darrerament—. L’acomiadament del Salvador Sostres de l’AVUI va provocar que, en un seguit d’entrades al seu bloc, anomenadesL’Avui des de dins” exposés públicament tots els mamoneos, personatges i altres indignitats del rotatiu. Finalment, avui s’ha conegut que el diari El Punt ha comprat l’AVUI. Segur que serà bo pel futur d’aquests dos diaris i pel país. I un altre bon motiu, tant per la premsa, com pel país, com per actualitzar el bloc, i també relacionat amb la dignitat; és per celebrar l’editorial conjunt que han fet diversos mitjans de Catalunya. Sembla que per fi alguna cosa està passant!

Amb un enllaç a un dels últims post d’abans de congelar el bloc, el del parlament d’Steve Jobs (CEO d’Apple),  penjo un text extret de l’anunci d’Apple “Think Different“, creat el 1997. El podeu utilitzar per inspirar-vos per a la revolució, per a la independència o per al que vulgueu. El que no podeu fer és ignorar-lo:

Here’s to the crazy ones. The misfits. The rebels. The troublemakers. The round pegs in the square holes. The ones who see things differently. They’re not fond of rules. And they have no respect for the status quo. You can quote them, disagree with them, glorify or vilify them. About the only thing you can’t do is ignore them. Because they change things. They push the human race forward. And while some may see them as the crazy ones, we see genius. Because the people who are crazy enough to think they can change the world, are the ones who do.

Traducció:

Va per als bojos. Els inadaptats. Els rebels. Els que porten problemes. Els que no encaixen. Els que veuen les coses de manera diferent. No s’atenen a les normes. I no tenen cap respecte per l’statu quo. Podeu citar-los, no estar-hi d’acord, glorificar-los o vilipendiar-los. L’única cosa que no podeu fer és ignorar-los. Perquè són els que canvien les coses. Empenyen la raça humana endavant. I mentre alguns els poden veure com els bojos, nosaltres els veiem com els genis. Perquè la gent que és prou boja com per creure que pot canviar el món, és la que el canvia.

Finalment, pel que realment fa temps que volia tornar a escriure és perquè hi ha algú que directament encara mai havia aparegut al bloc, tot i fer-ho indirectament moltes vegades. Podria ser una aparició d’una manera molt millor, que la mereix, i també més elegant; però ara no se me’n acut cap perquè estic cansat, són vora les 2 de la matinada, no he fet la maleta i demà me’n vaig a Bristol amb ella. És l’Anna. I l’estimo.

Comparteix a:
Categories
OK siknus.cat

per cert…

Dues coses:

– Els que aneu entrant per mirar si he actualitzat, si tinguéssiu un lector de feeds com cal (el millor és gratis i es diu Google Reader), no caldria que perdéssiu el temps mentre no actualitzo.

– Sí, he copiat el títol del Guionista brillant* (l’asterisc no vol dir que brilli).

Comparteix a:
Categories
OK

Manteniu-vos àvids, manteniu-vos ximples

Feia temps que tenia ganes de fer un post d’aquest parlament que Steve Jobs —el CEO d’Apple (Chief Executive Officer, Director General)— va fer l’any 2005 a la Universitat d’Stanford. A partir de tres històries de la seva vida, fa un discurs que ha inspirat a molta gent, entre els que em compto.

Aprofito que avui és el dia de l’esperada conferència de desenvolupadors per fer-ho. Es rumoreja que s’hi presentarà la nova versió del telèfon més mediàtic, l’iPhone.  Però, com passa amb totes les keynotes,  realment mai se saben del cert quines sorpreses té preparades l’empresa de la poma.

Comparteix a:
Categories
Do not post

Motius pels que a vegades no dic les coses

perquè…

…ja les he dit moltes vegades.
…sovint són masses, tantes que no sé per on començar.
…sovint són masses, tantes que em fa mandra començar.
…cal trobar un moment més adequat.
…cal esperar que surtin soles.
…aniria en contra meva.
…encara no conec les paraules per dir-les.
…seria com dibuixar rodones amb línies rectes.
…hi ha coses que no es diuen, es fan i punt.
…abans em cal estar-ne més segur.
…després ja no sabria què més dir.
…no solucionarien res i només serien més problemes.
…hi ha millors maneres sense fer servir paraules.
…quan sonen en veu alta perden significat.
…ningú n’ha de fer res.
…poden canviar la situació quan sembla perfecta.
…només semblarien excuses.
…em fa por dir-les.
…em fan por les coses.
…són íntimes.
…són íntimes de dues persones.
…els que llegeixen el bloc no n’han de fer res.
…a la tele per fi fan algo que trobem interessant.

Comparteix a:
Categories
Diari de bord

Llega la versión valenciana de Facebook

Facebook, la red social más de moda y con más usuarios en el mundo (70 millones), estrena hoy su versión en valenciano. Después que lo hicieran el español, el alemán y el francés a principios de año —y conjuntamente con otros seis idiomas—, la respetada lengua de España se añade hoy a los idiomas disponibles para el interfaz del popular sitio web.

La traducción del libro de caras ha sido posible gracias a 823 voluntarios, según afirma, en su blog, Rubèn Novoa, uno de dichos colaboradores. Cabe mencionar que algunos de ellos son separatistas.

Asimismo, por motivos alfabéticos, el catalán también pasa a ser el primero de la lista de idiomas disponibles. Quizá de este modo por los efectos de Lorenz y por defecto (este último más conocido en su término anglosajón by default) se demore la triste y prevista extinción de la querida lengua folclórica.

Comparteix a:
Categories
OK

Emilio Calatayud Pérez, ídol

Xerrada d’un jutge de menors, Emilio Calatayud, segurament l’únic que té entrada a la Wikipedia.

Comparteix a:
Categories
Etcètera Vigilant el camp de sègol

El ‘monstre d’Amstetten’ confessa que tenia molta caca

A poc a poc van sortint a la llum més detalls del cas del “monstre d’Amstetten”. Segons ha explicat el cap de l’Oficina contra el Delicte de Baixa Àustria, Franz Polzer, “Josef Fritzl acudia al lavabo varies vegades al dia”. Aquest tècnic electricista jubilat, de 73 anys, va confessar ahir a la policia que durant tot aquest temps defecava dues vegades diàries: una al matí, a la casa que compartia amb la seva dona, i l’altra a la nit, al soterrani on tenia segrestats a la seva filla i als seus fills-néts.


En una entrevista que publica el diari Österreich, Karl R., dietista i amic de la família, assegura que “Josef menjava força fibra, verdures i cereals, no enteníem que només anés al lavabo una vegada al dia”. “Hi havia dies que ni tant sols hi anava. Ara sabem per què”.

Experts forenses confirmen que probablement Fritzl a hores d’ara seguiria realitzant les seves necessitats, però en dependències policials. La freqüència d’aquestes encara no ha estat revelada.

Comparteix a:
Categories
Diari personal Projectes

Primera Nit del Foc Jove de Les Borges del Camp – 17 de maig de 2008

Actualització 17/05/08 (missatge de l’organització):

Hola a tothom!!!
Que la pluja no us espanti.
Aqui dalt ja no plou, el sol ja fa ullades i ens hem informat bé i ens han dit del servei meteorològic que a partir d’aquesta tarda les pluges desapareixerien a la nostra zona.
Així que no se suspèn res i continuem endavant tant amb els correfocs com amb el concert.
Feu-ne tota la difusió que pogeu!!
Gràcies!!!!

Salut!!!!

Jordi Borràs

Aquest dissabte (17 de maig) vine a la Primera Nit del Foc Jove de Les Borges! Alternativament també te’n pots penedir tota la vida.



El cartell és boníssim i la festa serà millor! Pots fer clic al damunt per ampliar-lo.
Disclaimer: l’he fet jo.

Féu-lo córrer!
Disclaimer: si voleu.

PROGRAMA

6 de la tarda: Presentació de la Colla Petita de Diables i la Colla de Timbalers de les Borges del Camp. S’iniciarà un correfoc infantil a la Plaça de la Font que finalitzarà al passeig de l’Hort del Dasca. Allí s’oficiarà el bateig de les dues colles amb els gegants locals Serè i Marinada com a padrins.

9 del vespre: Correfoc amb 14 colles de diables vingudes de les comarques del Camp i de les Terres de l’Ebre:

Constarà de dos recorreguts conjunts: un amb inici a l’Hort del Dasca i l’altre a la Plaça de Sant Antoni. Ambdós finalitzaran a la Plaça de l’església, on es farà l’encesa final.

12 de la nit: Concert a l’Hort del Dasca amb el grup valencià La Gossa Sorda i l’Orquestra Mitjanit.

Durant tota la tarda hi haurà barra i terrassa a la pista de l’Hort del Dasca amb begudes, entrepans, música i merxandatge de La Colla de Diables i del Grup de Joves Els Havanus. Allí hi podràs aconseguir el teu mocador de la festa!!!

També en parlen:

C.D. Les Borges del Camp
Diables.cat
El Pis dels Vividors
MaRiRRi (/riemar23)
Lo Carranquer
Ajuntament de Les Borges
Botarell.com

Comparteix a:
Categories
Do not post

Perfeccions de plàstic i altres serveis

Poetes que es barallen per la fama. Constructors en ruïnes. Artistes a l’atur perquè treballaven de paletes, electricistes i pintors. Consultors que no saben de què parlen. Especialistes en mercats de fum. Publicistes que creuen en la utopia treballant per polítics que no creuen en res. Escriptors per encàrrec. Periodistes que han de fer ficció. Novel·listes que resulten fer cròniques. Religiosos amb ànim de lucre. Entrenadors que ensenyen com somriure. Metges que venen perfeccions de plàstic. Mediocres que s’inventen premis que guanyen. Genis que s’esforcen per passar inadvertits. Amants que fingeixen. Ex-parelles que s’estimen. Amors que se separen. Serveis per a cors que bateguen amb força tancats en recipients hermètics per por.

Comparteix a:
Categories
Vigilant el camp de sègol

Les universitats no haurien d’existir

Les universitats no haurien d’existir. Avui els professors són funcionaris amb sous i vacances atractius i els alumnes són adolescents amb ganes de passar l’estona. I en qualsevol cas, ja no s’hi formen persones sinó unitats de treball.

Després de l’escola —on, aprofitant la infantesa, s’hi aprendrien forces idiomes—, s’hauria de viatjar. I, en tornar, s’aniria a la llibreria; que no seria altra cosa que la universitat però amb els professors bons treballant de llibreters i els dolents al món laboral.

Comparteix a: