perquè…
…ja les he dit moltes vegades.
…sovint són masses, tantes que no sé per on començar.
…sovint són masses, tantes que em fa mandra començar.
…cal trobar un moment més adequat.
…cal esperar que surtin soles.
…aniria en contra meva.
…encara no conec les paraules per dir-les.
…seria com dibuixar rodones amb línies rectes.
…hi ha coses que no es diuen, es fan i punt.
…abans em cal estar-ne més segur.
…després ja no sabria què més dir.
…no solucionarien res i només serien més problemes.
…hi ha millors maneres sense fer servir paraules.
…quan sonen en veu alta perden significat.
…ningú n’ha de fer res.
…poden canviar la situació quan sembla perfecta.
…només semblarien excuses.
…em fa por dir-les.
…em fan por les coses.
…són íntimes.
…són íntimes de dues persones.
…els que llegeixen el bloc no n’han de fer res.
…a la tele per fi fan algo que trobem interessant.
12 respostes a “Motius pels que a vegades no dic les coses”
😀 “…quan sonen en veu alta perden significat.” jo em quedo amb aquesta, perquè sovint les coses s’han de dir fluixet, perquè si es diuen fort el vent se les endú i d’elles no en queda res.
tas dixat el 90% dels casos:
NO TEN RECORDES
(sen van cansades d’estar massa temps al buffer esperant ser dites)
Les paraules que se´n desen per sempre més a l´aixopluc del silenci, sovint les hi sentiràs retrunyir endins teu perquè les has empresonades; i un dia de sobte, trencaran panys, forrellats i barrots i aleshores eixiran empaitant-se´n tot fent gran aldarull i ho eixordaran tot al seu pas…
” Qui no diu allò que pensa, ment!”, crec haver-ho llegit no em recorde ara on (?), però qui diu sempre el que pensa, corre el risc de ser titllat de mentider, i potser, fins i tot de ser acusat davant d´un jutge a sou de l´Estat moral establert.
Moltes vegades he pensat en fer un post com aquest, però no l’he fet mai pel 90 % de les raons que has dit, i perquè sempre em ve al cap en Vinyoli quan diu:
“Fes-me el favor de creure,
no pas en mi, de creure
que les coses per mi són per ser dites,
que jo encara m’assajo
de dir-les amb paraules difícils de trobar,
que quan les trobo ja no hi ha les coses
i em quedo sol”.
Bon dia!
No cal posar impaciència per dir les coses, perquè tard o d’hora tot acaba sortint. A vegades és millor deixar-ho reposar perquè en el moment que et passen pel cap potser no s’ha trobat les paraules més adients per expressar el que vols dir i les males interpretacions, per part de l’oient, poden ser molt doloroses.
Per cert, des del moment que dius “a la tele per fi fan algo que trobem interessant” vol dir que la companyia és bona i moltes vegades ja no cal dir res perquè els silencis també es poden fer entenedors.
Fins aviat!(encara que hagi perdut tot el sentit. Aquest seria un cas de paraules que potser millor no dir pel motiu “…ja les he dit moltes vegades”)
Que passis un bon dia! 😉
qué ? tens un mal dia, vatua l’olla !! no en tindràs de dies així al llarg de la vida, paruales així anaven molt be per lligar, però a l’actualitat ni per aquestes.
apa siau !!
jo de vegades no les dic perquè em fa por mentir…, a vegades no sé si el què tinc ganes de dir és realment el que penso o no. Molts cops no parlo, perquè no em crec ni el que penso.
El pitjor de tot… es tenir la certesa, que tant és!
Tan és, si les dius!
Tan és si les intueixen!
Tan és si et llegim!
🙂
Una forta abraçada!
A l’eudald carbonell el volíem entrevistar a la secció de la ràdiu perquè havia trobat una mandibula a noseon, i és clar ens feia por trucar com a becàries que som, no és el mateix que t’entrevisti algú com dues becàries de 3r que el closas de la nit al dia. Superant aquesta por a dir les coses, vam trucar i em sembla que al final no li vam fer l’entrevista perquè estava a nosequin país i vam pensar només en la factura del telèfon. Hi ha motius per a no dir les coses, però si les coses no es diuen, a vegades hi ha motius per a penedir-se’n! Sort i no et capfiquis! 🙂
Si tens coses a dir… digues-les!!
fa por no expressar-se bé i ser interpretat malament