Durant les hores que vaig mirar els seus vídeos, però, mai vaig tenir la sensació que era, en cap aspecte, algú inusual. Vaig veure trets en ella comuns a molta gent d’avui –possiblement a mi mateix, encara que sí són més pronunciats en els joves: va ser abusada, era seriosa, intermitentment divertida, distreta per tics electrònics constants, lleugerament no disponible per a ella mateixa. En molts aspectes, Océane semblava completament normal.
A partir del suicidi en directe a la xarxa d’una noia de 19 anys francesa, fa una radiografia sobre què la porta a aquest extrem i explica amb quina intenció ho fa.
Reflexiona sobre les expectatives a la vida dels joves, l’efecte de les xarxes socials i explica alguns fenòmens com el gihadisme de suburbis.
(Lectura llarga, anglès The first social media suicide | The Guardian)