Sobre siknus.cat
Passa poc sovint però sembla que torno a actualitzar el bloc.
A partir d’avui serà un bloc igual d’abandonat però amb molt més potencial, perquè hi podré afegir mapes i vídeos.
Mireu:
[map id=”map42″ z=”8″ address=”Botarell” w=”100%” h=”355″ marker=”yes” infowindow=”Hola món!
Botarell és la ciutat més poblada d´Europa, i el centre de l´àrea metropolitana de Botarell, que és una de les àrees metropolitanes més poblades del món.”]
Petita enquesta
Tot té una explicació. I ara a veure el Barça.
Dues coses:
– Els que aneu entrant per mirar si he actualitzat, si tinguéssiu un lector de feeds com cal (el millor és gratis i es diu Google Reader), no caldria que perdéssiu el temps mentre no actualitzo.
– Sí, he copiat el títol del Guionista brillant* (l’asterisc no vol dir que brilli).
Buscant siknus al Google ja tornen a aparèixer els linquets de sota, que estaven en parador desconegut des de feia uns mesos. L’última vegada que se’ls va veure va ser juntament amb el PageRank (rànquing de la pàgina) i el domini siknus.com (ara és siknus.cat). L’operació segueix oberta i s’espera que en els propers dies també es recuperi el PageRank 4.
Disculpin la intromissió. Amb aquesta actualització només els interrompré breument per fer un incís precís en un moment lúcid de revelació espiritual d’honesta humilitat: aquest bloc és una merda. Sincerament. Aquest bloc —com gairebé tot— és brossa.
És un bloc poc o massa seriós (sense terme mig), poc constant i poc rigorós. Gens contrastat, massa personal i d’una temàtica imprecisa. A vegades avorrit, difús i —fins i tot— amb punts de megalomania. També hi ha coses bones però a vostès no els afecten, o sigui que poden esborrar-lo de les subscripcions RSS sense remordiments i —si no els interesso personalment— també poden oblidar-se de mi.
Els prometo que ho he intentat. He provat de mantenir el llistó i anar-lo apujant post a post en repetides ocasions, però és inútil: si vull actualitzar he de rebaixar-lo —com estic fent ara—. De no fer-ho, rarament l’actualitzaria i el bloc acabaria morint. I no vull que passi, perquè em diverteixo mantenint-lo viu i —sobretot— fent-lo agonitzar (abans m’he oblidat de dir que no tinc cor: també sóc una persona cruel).
Una mica tot això ve arran del rànquing de blocs en català d’Alianzo, on avui surto en quart lloc —tranquils, té una explicació: fa poc vaig sortir en portada al menéame—.
Els animo a obrir un bloc en català, apujant el llistó de la nostrada blocosfera; la qual aquest bloc ofèn.
I, si els plau, abstinguin-se d’aportar comentaris que corroborin l’efecte pèndol: no vull elogis (si en tenen, guardin-se’ls per a vostès. Gràcies. La seva mare també els ho agrairà).
El resultat ja el sabeu.
Ai, perdó, que és Jaume I el rei amb bloc, perquè ell no escrivia el dietari, que només el dictava i li escrivia un altre… és igual. Avui fa 800 anys que va néixer i l’homenatge és el Penó de la Conquesta de València i un tros del seu dictat. El fragment que he escollit del Llibre dels fets és on ell mateix explica l’efemèride: el seu naixement i perquè es diu Jaume.
Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en •P• no uolia ueser nostra mare la Reyna, e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals. E uench al Rey •I• rich hom per nom en •G• Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler.
[…] E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer •XII• candeles totes de •I• pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be •III• dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en •P• nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en •P• que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada. E aenant nos jaen en lo breçol tiraren per una trapa sobre nos •I• cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue esforçre que no morissem.
D’això avui fa 800 anys.
La proposta de seleccionar un trosset del Llibre dels fets un dia assenyalat com avui ve del bloc de Vicent Partal.
Llistat de coses a fer avui:
(fer clic sobre la imatge per veure-la bé)
Ja ho veieu: qualsevol excusa em val per fer-ne un post.
Gràcies Jesús M. Tibau per la passada per l’escàner.
Com moltíssims de vosaltres ja haureu intuït per la maquetació CSS que ja estava publicada al full d’estils, avui estreno una nova secció del bloc. Es dirà LèxSik, perquè li volia dir Sikccionari però dubtava massa entre si deixar les dues ces o treure’n una. El nom complet per la categoria queda doncs “LèxSik, sikkccionari de motz”, i perquè s’entengui l’estreno amb els significats de les paraules que conformen el nom:
Si, com jo, no teniu temps, passeu directament al tercer paràgraf (el que comença amb "No tinc temps").
Fa molt de temps que no actualitzo el bloc: ja ho sé. Molt més del que m’agradaria, perquè m’agrada actualitzar. De fet m’encanta. Sobretot pel plaer de descobrir, a través dels comentaris, diferents punts de vista sobre el que em trenco el cap a cada moment (que varia bastant aleatòriament). I no ho faig perquè no tinc temps, ni de postejar ni d’anar-me’n per les rames com he fet fins al final d’aquest paràgraf.
No tinc temps. Vull fer mil coses (o més) i no trobo ni una estoneta. M’estic traslladant de casa a estones, i estic fent una pagineta de cara a la loteria de nadal amb uns bons companys de feina i també a estones. I tot és urgent. Escriure al bloc porta temps, sobretot temps d’avorriment i de mirar coses i destacar les que trobo millors, interessants o simplement les més curioses. Ara mateix no tinc temps ni de mirar coses ni d’explicar-les.
De totes maneres les subscripcions RSS estan per això: perquè no calgui entrar a mirar si he actualitzat o si no ho he fet. És útil, estalvia temps i evita frustracions innecessàries. Encara no sé com podeu viure (gens exagerat) sense tenir un compte al Google Reader.
Fins la pròxima que espero que sigui aviat. Segurament serà per parlar de la pagineta aquesta de la loteria de nadal i des de la nova residència (anava a dir nova casa però de nova no en té res).
Merda, faig tard.
PD: És molt de temps o molt temps?