Categoria: OK

Hi ha un anunci força antic que ja he posat alguna vegada però que avui em ve de gust recordar.

Here’s to the crazy ones. The misfits. The rebels. The troublemakers. The round pegs in the square holes. The ones who see things differently. They’re not fond of rules. And they have no respect for the status quo. You can quote them, disagree with them, glorify or vilify them. About the only thing you can’t do is ignore them. Because they change things. They push the human race forward. And while some may see them as the crazy ones, we see genius. Because the people who are crazy enough to think they can change the world, are the ones who do.

Traducció:

Va per als bojos. Els inadaptats. Els rebels. Els que porten problemes. Els que no encaixen. Els que veuen les coses de manera diferent. No s’atenen a les normes. I no tenen cap respecte per l’statu quo. Podeu citar-los, contradir-los, glorificar-los o vilipendiar-los. L’única cosa que no podeu fer és ignorar-los. Perquè són els que canvien les coses. Empenyen la humanitat endavant. I mentre alguns els poden veure com els bojos, nosaltres els veiem com els genis. Perquè la gent que és prou boja com per creure que pot canviar el món, és la que el canvia.

L’única raó per la que sóc aquí és perquè algú, en algun lloc, es va plantar quan era arriscat. Es va plantar quan era difícil. Es va plantar quan no era el moment. I perquè aquest algú es va plantar, uns quants més es van plantar. Després alguns milers es van plantar. I després alguns milions es van plantar. I així plantant-se, amb coratge i un propòsit clar, d’alguna manera s’ho van manegar per canviar el món. […]

Liderats no per enquestes sinó per principis; no per càlculs, sinó per conviccions. És així com hem sumat la nació sencera a un objectiu comú, un objectiu més noble. […]

No només oferim el canvi com un eslògan, sinó com un canvi real i ple de sentit. […]

Sóc aquí pel que Luther King va anomenar “la rabiosa urgència de l’ara mateix”. Perquè podem arribar-hi massa tard i el nostre moment és ara. […]

El nostre moment és ara.

El discurs és d’Obama. L’he traduït bastant lliurement i hi he tret les referències a Amèrica. Quan podrem tenir un Obama nosaltres? No voleu dir que ja ens tocaria?

Feia temps que tenia ganes de fer un post d’aquest parlament que Steve Jobs —el CEO d’Apple (Chief Executive Officer, Director General)— va fer l’any 2005 a la Universitat d’Stanford. A partir de tres històries de la seva vida, fa un discurs que ha inspirat a molta gent, entre els que em compto.

Aprofito que avui és el dia de l’esperada conferència de desenvolupadors per fer-ho. Es rumoreja que s’hi presentarà la nova versió del telèfon més mediàtic, l’iPhone.  Però, com passa amb totes les keynotes,  realment mai se saben del cert quines sorpreses té preparades l’empresa de la poma.

Xerrada d’un jutge de menors, Emilio Calatayud, segurament l’únic que té entrada a la Wikipedia.

Fa uns dies l’Olga em va passar un enllaç al myspace de Claudio Gabriel Sanna, un cantant de l’Alguer. Automàticament va començar a sonar la cançó "Santa Ryanair" i encara no he tancat la pestanya del navegador. M’ha enganxat. Ja veureu —si voleu— entreu-hi i sobretot escolteu bé la lletra. 🙂

Aquí podeu llegir una entrevista al cantant i aquí veure’n una altra que li van fer a Vilaweb.

CLAUDIO GABRIEL SANNA cantant i compositor de L’ALGUER – Sardenya. Canta antigues balades i cançons originals en català de l’Alguer, la unica ciutat de llengua catalana d’Italia. Al 1981 ha format Càlic, grup historic de la música sardo-catalana. Amb aquest projecte ha publicat 4 discos i participat a festivals internacionals en tota Europa. La música de Claudio Gabriel Sanna és indissociable de l’Alguer i de la sua marina: hibrida barreja secular de cultura sarda, genovesa, napolitana i catalana. L’ultim album és TERRER MEU, on l’autor deixa provisionalment de part lo treball de recuperació i recreació de la tradició i mos presenta les sues noves cançons. Mos parla del sou Terrer, en tots los sentits: dels sous territoris musicals i culturals i de la terra on és nat, L’Alguer, la Sardenya i la sua gent.

DISCOGRAFIA: /// CARRER DEL MAR 1984 LUNASTUDIO SASSARI /// TERRES DE MAR 1995 CNI ROMA /// ATTINDE 1998 CNI ROMA /// La Cançò catalana a Sardenya 2002 DISCMEDI BARCELONA /// TIRANT LO RALL 2005 TEMPS RECORD TERRASSA /// TERRER MEU 2007 TEMPS RECORD TERRASSA

Font: myspace de l’autor.

La COPE, tinc mal de cap

Via | versiorac

Entrevista al Caganer

Via | dimoniet1960

En una convesa sobre literatura amb una amiga ha sortit el Generador de Poemes Catalans que van fer el Sergi Llorens i el Ramon Forns a elforat.net, un bloc que malauradament ja està més mort que viu. Aquí teniu un homenatge en forma de poema del Generador. Realment sublim. Em commou.

Fa un temps que segueixo el bloc de l’autobatejat guionista brillant Jair Domínguez, i cada vegada tinc més ànsies que actualitzi amb nous posts. Encara que ell ho hagués escrit més així: fa un temps que segueixo un bloc que cada vegada m’enganxa més: el del cabró jair domínguez fill de puta -tot minúscules i acabat en insult. És un guionista d’El Terrat, de Polònia o Minoria Absoluta (no ho sé exactament), però sens dubte el seu bloc és el millor d’un guionista català a la xarxa (en coneixeu cap més?).

Faig l’apunt avui perquè he vist que ha publicat un llibre (recull de contes) a la xarxa, molt del seu estil (es titula jesucrist era marica i altres contes), i que si us enganxa segur que no podreu parar de llegir. I si no us enganxa, segurament sí.

Actualització 28/1/10: corren rumors que s’ha cansat del bloc i ara tomba pel Twitter sota l’àlies de vedellconsagrat.

Societat i política
– Sentència de l’11M. El PP diu que mai van apuntar que fós ETA.
– Es giren més problemes per l’agressor i l’observador passiu dels Ferrocarrils de la Gencat. Ara aquest últim fins i tot rebutja ofertes televisives.
– Ibarretxe a judici per dialogar amb Batasuna.
– La ministra incompetent del PSOE culpa al PSC de la seva pròpia ineptitud.
– Vaga de guionistes de Hollywood.
– Edició d’enguany del Saló del Manga amb nou format.

Economia
– Degut a la crisi hipotecària d’alt risc i el boom immobiliari, la Reserva Federal decideix reduïr els tipus d’interès del mercat americà per aguantar la crisi creditícia. Els bancs europeus per fi surten de l’armari.
– L’euro, la borsa i el petroli segueixen a tope.

Tecnologia
– Neix l’api Google Opensocial. I moltes conegudes comunitats virtuals s’hi afegeixen.
– Xina desbloqueja el YouTube.
– L’Estació Espacial Internacional segueix creixent.
– Un terç de tots els ordinadors que hi ha Espanya estan infectats per virus.

Humor
– L’Espanyol demana que retirin el DVD de Les Tres Bessones perquè només hi surt la samarreta del barça.