Les universitats no haurien d’existir. Avui els professors són funcionaris amb sous i vacances atractius i els alumnes són adolescents amb ganes de passar l’estona. I en qualsevol cas, ja no s’hi formen persones sinó unitats de treball.
Després de l’escola —on, aprofitant la infantesa, s’hi aprendrien forces idiomes—, s’hauria de viatjar. I, en tornar, s’aniria a la llibreria; que no seria altra cosa que la universitat però amb els professors bons treballant de llibreters i els dolents al món laboral.
10 respostes a “Les universitats no haurien d’existir”
L’altre dia vaig entrevistar a certa dona que tenia una teoria que em va agradar bastant: jubilar-se amb 55 anys per a estudiar a la universitat i fer el que et roti, i als 70 tornar a treballar, amb l’esperança de vida que hi ha per davant… Li vaig donar la raó.
I viatjar… viatjar hauria de ser assignatura obligatòria 😀
El que no hauria d’existir és el Batxillerat i l’ESO, per anar a classe a perdre temps és millor no anar-hi. Sobre les Universitats, fins l’any vinent no podré dir què en penso.
La veritat que la majoria dels centres de la eso i del batxillerat… només s’hi va a perdre el temps; si k hi han excepcions però am professors puntuals, q si q realment són bons, però no tots ho són i, hi han milers que realitzen aquesta feina pels diners i les vacances… la bona vida.
Però a la universitat s’hi va més “en seriu” encara que, sempre t’hi pots trobar aquells pofessors passotes… q suen, fins i tot, d’anar ells a classe
Les Universitats…és on es cou l´ideologia de la classe dominant; és a dir: la continuïtat del “sistema”
A mí el títol (que no la titola) no m’ha servit per res. Només serveix per si entres a l’administració, es veu que et donen “punts”. La universitat? home, jo vaig apendre coses interssants; un 70% inútils però interessants. Hem quedo amb el que hem va dir un profe de la uni: “Después de saber diagonalizar un endomorfismo, saber hacer una web es cosa de niños”.
I tant que han d’existir les Universitat!! Jo hi he passat una de les meves millors etapes de la meva vida i no ho canvio per res del món.
He après molt, he tingut professors fantàstics, he fet molts bons amics i tot plegat m’ha enriquit com a persona. (ara no estic idealitzant res, és tal com penso)
Fins aviat! 😉
que savi ets siknus !!!
esther, no ho faria rotllo stop&go parant als 55 i tornant a començar. Ho faria subtilment, amb menys hores laborals i més formació continuada, al gust i al plaer d’aprendre cadascú el que més curiositat o interès li desperta. Per això el concepte de llibreria amb un bon llibreter. Viatjar hauria de ser obligatori. Viatjar per tot el món i pagant els estats. Sobretot a països pobres. Començant pels llocs d’origen dels immigrants de casa nostra.
Darmstadi, no hi estic d’acord en això. D’acord que l’escola es pot millorar. Però els pares estan ocupats, i es necessita un lloc unificador. Es necessita tenir cultura general. Saber llegir. Saber uns mínims de tot. També és necessari que una mica la societat formi les persones, i no només els seus pares. És una garantia de moltes coses, i de l’única manera que és possible garantitzar que cadascú podrà ser qui ell mateix vulgui ser…
lali, com he dit al Darmstadi, l’escola és molt millorable. Com moltes altres coses. Però a diferència de la universitat, jo la crec imprescindible. Els professors bons són els que tenen vocació per la feina. Als altres, patada al cul i que estafin a algú altre.
copdecap, a la universitat i a tot arreu. Però pel fet que la universitat simbolitzi el “futur”, encara més. Estem d’acord. 🙂
Calaputa, que sàpigues que no és tant fàcil com diagonalitzar fer una bona web. 😉 T’ho dic jo que sé fer bé les dues coses. 😉 [diagonalitzar ho hauria de consultar una mica al Google abans, eh]. Fer webs toca moltes disciplines: disseny, usabilitat, programació…. XD (com defenso lo meu!). El que es fa a la universitat és interessant, però crec que seria més interessant que cadascú, amb uns mínims adquirits a l’escola i havent vist món, decidís fer-se el seu propi pla d’estudis, buscant una orientació laboral o no, uns temes o no, tutelat o no, etc.
Barrufa, i si féssim com Universitats però els hi diguéssim Llibraries i no marquéssim un pla d’estudis… que ens posariem d’acord? Pensa que també s’hi podria passar una de les millors etapes i també s’hi coneixeria gent…. no hi hauria professors fantàstics, però llibreters fantàstics que féssin classes magistrals també n’hi podria haver… I de gent entre la llibreria i els viatges que es farien, amb tota probabilitat n’hauries conegut més… 😉 A veure si és veritat això de Fins aviat! :***
Té la mà Maria, posa’m de conseller d’universitats i veuràs lo poc que ho sóc. XD
Jo crec Siknus que sovint el problema no és la universitat, jo sempre dic que no vaig apendre gaires coses, pero em vaig formar com a persona, vaig conèixer gent que avui dia tot i els anys m’estimo molt. Em vaig formar com a persona diriem.
El problema be de la dificultat de formar gent pel mon laboral i es aquí on arriba la fustració.
Et passo un enllaç prou interessant sobre el tema d’estudis i realitat.
http://gallir.wordpress.com/2008/04/28/sintonizar-universidades-y-empresas-pero-%C2%BFque-debe-saber-un-ingeniero/
ondho, precisament el post del Galli que enllaces és el que em va donar la idea del meu, si et fixes surto per allí als comentaris… 🙂
Salut, records i gràcies pel comentari!