Precaució: aquest text és una relliscada i conté un final pastelós. Absteniu-vos de llegir-lo si teniu un Golf.
Si has de tenir por d’alguna cosa és de patinar. No ho dic en sentit figurat: em refereixo literalment a girar o accelerar massa, passar-te de frenada, perdre el control del vehicle i embrutar l’asfalt de trossets de cervell.
Com que els que netegen les carreteres els paguem entre tots i això m’inclou, cal que coneguis bé quin és l’estat de l’asfalt, amb quins entrebancs et pots trobar, com et responen els frens, l’accelerador i els pneumàtics que portes. Però sobretot el que cal que dominis és el punt òptim que et permeti maniobrar sense perdre el control i així fer una traçada segura. Si no t’interessa l’automobilisme, continua llegint.
Si el que pretens és analitzar teòricament —i en temps real— tots aquests valors, deduint aquest punt òptim i conduir de manera ideal, segurament el que passa és que ets imbècil, científic o pedant de collons. És més: malfia’t dels teòrics. La teoria sense la pràctica no existiria. És més: la teoria sense la pràctica no existiria. Has de saber que pretendre comprendre la pràctica a base d’estudiar la teoria és com dedicar-te a menjar a través de l’anus: estúpid. I és que per molt que alguns treguin merda per la boca, ningú té dents al cul.
Si tinguéssis presents —de forma conscient— totes les variables que intervenen en la conducció, no et donarien el carnet. És més: estaries tancat per autisme. Si ets un humà regular, és impossible que pensis en tot durant tota l’estona. Malfia’t també dels (fantasmes) que et diguin el contrari. Els podràs identificar pel Golf que duen enganxat al cul. La teoria sempre queda massa lluny de la pràctica. Els marges i els límits de frenada només s’aprenen d’una manera: practicant. Els llibres i els consells hi ajuden, però només hi ha una manera d’aprendre a moure’s: movent-se.
Font: lallavedecristal
No sé si coneixes el món del motor i tampoc si mires la Fórmula 1, jo poc, però m’he fixat que els cotxes quan escalfen pneumàtics van de banda a banda i no patinen, quan surten de boxes les rodes no els rellisquen, tampoc quan frenen i tampoc quan giren. Tot i això, els fills de puta van unes quantes vegades més ràpids i molt més segurs que la majoria de cotxes.
És durant la pràctica quan aprendràs a fer la traçada segura. També a poc a poc provaràs de fer-la cada vegada més ràpid fins a conèixer els límits als que pots arribar per seguir avançant cap on vols anar i sense perdre gaire el temps ni arriscar massa, que en definitiva és del que es tracta.
En contra del que pugui semblar, avui al diccionari he descobert que l’autoestima és saber-se autovalorar i no té res a veure amb estimar-se un mateix. Així una persona amb l’autoestima alta es pot odiar tranquil·lament, sempre i quan sigui conscient que és una filla de puta. I a la inversa: una persona amb l’autoestima baixa es pot creure la millor del món i ser la més gran de les filles de puta. Dit d’una altra manera: una persona amb l’autoestima baixa no vol dir que s’infravalori, sinó que no en té ni idea de valorar-se. I una persona amb una autoestima alta no vol dir que es cregui molt bona, sinó que sap fins quan pot accelerar.
No et fiïs dels que et diuen que més val anar a poc a poc que arribar a l’hora: segurament encara han d’arribar.
No et fiïs dels que et diuen que la gràcia està en el trajecte, trobar la velocitat ideal, etc. (el que ara està de moda): segurament no van enlloc.
Fia’t dels que et diuen que cal saber on anar i fer-ho de manera ràpida i segura: primer no, però cada dia ho faràs millor.
La por és bona per aprendre a no relliscar. Massa por et frena. Massa poca et mata.
Procura no patinar gaire. Pensa que ningú neix Fórmula 1.
Font: lightproofbox
En aquells dies Nostre Senyor Déu pare totpoderós creador del cel i de la blocosfera tingué un desequilibri hormonal. L’elevada concentració de testosterona en el seu organisme provocà el cataclisme cibernètic-sexual més bèstia de l’era. Una de les conseqüències més evidents de l’ona expansiva del desfogament fou la massiva generació de bitàcoles per concepció divina. És el que encara avui celebrem i coneixem com a Blogoboom del Senyor.
