Categories
Diari de bord

Microsiervos té “todos los derechos reservados”

Actualización post-menéame (y traducción libre al castellano) en :
http://microcomentarios.com/about

Causa en Facebook:
http://apps.facebook.com/causes/view_cause/61569

Em fa gràcia descobrir que Microsiervos, el bloc que va iniciar-se proclamant al vent la llibertat i reclamant la no inclusió de publicitat a les pàgines web, ara està farcit de conté publicitat, no admet comentaris i es publica amb tots els drets reservats. Si no em creieu, ho podeu buscar al seu text legal (que no enllaçaré).

Això vol dir que no es pot copiar ni reproduir el que s’hi publica a cap lloc —ja sigui amb finalitats comercials o sense— tot i citar-ne la font. Em pregunto si els llocs d’Internet d’on els autors de Microsiervos treuen la informació (acostumen a fer bastant “eco” de del.icio.us, digg, etc.) també tenen una llicència com la del seu web, o, enlloc d’aquesta, una de més permissiva com la Creative Commons (estàndard a la resta de blocs del món) la qual els permet fer el bloc que fan.

També em fan gràcia els seus valors morals, sobretot la part en què els abandonen després de veure la pasta que poden treure del bloc. Em fa fàstic i ràbia que un dels blocs més llegits sigui un paràsit —o un càncer— de la xarxa. Avui mateix l’he esborrat de les subscripcions.

Capçalera de microsiervos distorsionada per no infringir
els drets d’autor dels logotips, que també estan “protegits”.
Comparteix a:

25 respostes a “Microsiervos té “todos los derechos reservados””

He anat al seu bloc (que per cert, no segueixo) i he mirat per curiositat això del Copyright:
Copyright © Microsiervos ? Cada anotación existe como una página individual con un enlace permanente.
Si eres tan amable, por favor utiliza ese enlace (la dirección web o URL) al hacer menciones a estos contenidos.
(En portada esos enlaces están en los títulos de las anotaciones y en el símbolo # junto a la fecha)

En principi es pot fer menció dels continguts, no?

Calaputa, l’adoro com tothom. I ho reconec. No faig com els microsiervos, que primer no i després sí. Mai he dit que no posaria publicitat a siknus.com (ara no em sortiria a compte posar-ne, tot i que ja n’hi ha una mica, per fer proves). I no crec que mai negui que si em puc guanyar la vida amb el bloc me l’hi guanyi. Tant de bo passés. El que sí intentaria si passés -que no crec perquè és un bloc massa personal per tenir èxit global- és deixar els comentaris oberts i seguir amb la llicència Creative Commons. 🙂

Darmstadi, extret del text legal, punt 3: “Los contenidos puestos a disposición de los usuarios a través del weblog están protegidos por los correspondientes derechos de propiedad intelectual, pudiéndose hacer uso de los mismos en las condiciones establecidas en el pie de página del weblog (Copyright © Microsiervos) [és a dir: l’únic que es pot fer és enllaçar-los. Naturalment: així segueixen pujant de PageRank i beneficiant-se de les visites del Google, que tendeixen a ser les que més fan clic als Link Ads]. En este sentido queda prohibido cualquier uso distinto al expresamente recogido en dicha autorización salvo autorización expresa en contra por parte de los autores de Microsiervos y excepto para los casos legalmente aceptados. Asimismo queda prohibido el uso o reproducción de los logotipos y marcas que aparecen en el weblog.” Darmstadi, pots citar-los però nomes enllaçant-los: però no pots agafar ni parts el contingut que publiquen, ni les imatges que publiquen…

mai9 no et perds res gaire interessant. És del rotllo curiositats com la portada de digg o menéame, però amb preponderància de curiositats científiques o matemàtiques (no hi busquis rigor, busquen la reacció immediata i punt). I estan obessionats pels cubs de rubik i la carrera espacial.

Respon

@Siknus, i si no ho fas representa que et podrien denunciar? Perquè hi ha força gent que els cita. Sort que no he caigut mai en la tentació de citar-los!

En tot cas és molt fort que ells, que s’alimenten en gran part del què veuen a d’altres bloc i webs no permetin que d’altres blocs s’alimentin d’ells.

Darmstadi, sí que podrien, naturalment. Però només ho farien si es veiéssin amenaçats o els suposés un greuge considerable, suposo. Han demostrat sobradament que en aquest tema només es mouen per la pasta.

També ho trobo bastant indignant. D’aquí el post. Fa ràbia.

Respon

Un exemple del que podria fer que es vegéssin amenaçats: com que son tant rancis de no permetre comentaris, algú podria comprar el domini microcomentarios.com i pillar el seu RSS, fent una rèplica legal del seu contingut, naturalment citant-los, però que admetés comentaris. Podria triomfar més que el seu propi blog. Acabo de comprar el domini per si un dia m’avorreixo, que no crec. Comprar dominis compulsivament és el meu principal defecte. XDDD http://icon.cat/wiki/Dominis

Respon

Microsiervos és un negoci talment qualsevol revista que trobeu al quiosc. Que en diguin blog és una anècdota de màrqueting: fa semblar cool i geek. Però és gent de revista. L’Alvy mateix va portar un parell de revistes (Macbook, iWorld), i ho feia prou bé, abans de passar a ya.com per a fer més revistes, però en format web.

A les revistes hi ha coses de les que no es parla perquè no formen part de l’estratègia comercial del lloc. A Microsiervos mai no esmentaran menéame (cerqueu la paraula) car ells promocionen altres llocs.

A les revises hi ha coses de les que se’n parla per a vendre més. A Microsiervos molts posts estan pensats per a escalar llocs a Google. Tancar comentaris també: en comptes de comentaris –que donen feina– ara els responen amb apunts que els enllacen –que en comptes de feina els fan el favor de pujar-los als cercadors i rànquings que valoren la quantitat d’enllaços.

Microsiervos és un blog negoci. Lo de l’atac a la publicitat podia despistar a molts –a alguns no, però 😉 Ara, que tenen publicitat, a ningú.

FAQ de Microsiervos:

4. «Me ha gustado mucho vuestra página, quería enlazarla en mi blog, ¿me dáis permiso?»
No hay problema. Mientras cites la fuente y haya un enlace a la noticia completa original, puedes publicarlas donde quieras. Los signos # contienen el permalink o enlace permanente a cada anotación para que puedas enlazarlas (clic con el botón derecho > Copiar URL). Lo normal es que copies el título y si quieres copies algo del texto para citarlo, no el texto completo. Si quieres copiar el texto completo, pídenos antes permiso por correo, solemos darlo sin problemas pero nos gusta saberlo por adelantado. Si simplemente quieres hacer un enlace a la portada o incluirnos en tu lista de páginas recomendadas (o que odias) también estaremos encantados.

Si no et sembla be la publicitat a les webs usa el AdBlockPlus per a Firefox i la podras bloquejar tota.
Jo tinc un blog i li poso publicitat, dona poc pero dona, a pesar d’aixo, uso publicitat, ja que ni tothom coneix eines bones per a bloquejarla, ni a tothom li sembla malament trobarne, i a qui li sembli malament, que la bloquegi.

No em molesta la publicitat, d’alguna manera ens hem de financiar! El que em molesta és que primer fotin la campanya de la vida en contra de la publicitat “recordeu el buho?” i després tanquin comentaris i en posin.

Respon

Totalment d’acord. Que la gent faci publi cap problema. Però van ser dels més integristes anti-publi per després caure-hi de 4 grapes…

Jo abans n’era lector… pero m’han anat fent mandra. Em fa particular ràbia el concepte WTF (QC, Què collons, en català)

Sincerament, estas donant encara més propaganda al blog. Ignorar l’existència d’aquest els hi fa molt mes mal. Fixa’t que un quants dels que han llegit el teu post ni tansols el coneixien, ara sí. xD

Si m’equivoco que algú em corregeixi, però, crec que un dret que tenim és el “derecho a cita”, que més o menys ve a dir que podem citar qualsevol font d’informació (tant textual com gràfica) sempre que es citi convenientment la font.

De fet, és una cosa de la que l’autor original no ens pot reclamar res, perquè, com ja he dit, és un dret que, li agradi o no, tenim.

ei knoopx, si que m’havia passat pel bloc aquest però no el llegeixo i no m’interessa. Disculpeu si ha donat l’impressió que no els coneixia. De fet, internet és molt petit, tot està a la distància d’un enllaç 🙂

Per cert, m’han semblat interessants molt comentaris d’aquest bloc, en especial el de Benjamí.

2n per cert, jo també faig servir adblock i també he pensat en posar anuncis. Visca tothom! jeje 🙂

Hace falta ser muy retorcirdo para criticar así a una gente que ha divulgado tanto las ideas de copyleft, uso compartido, etc.
Es buscarle tres pies al gato… si han tenido que cerrar los comentarios es porque son tan conocido que recibirán mucho spam o insultos de desorientados como tú.
Intentas estar un paso más allá… pero fracasas, porque ellos aportan y tú no.
Sus flickrs son CC, sus cursos de cubo de rubik son CC y mucho material que generan es CC. En cambio da igual lo que licencies tú como CC porque nadie lo quiere. Vete a rumiar tu envidia a la calle, te vendrá bien que te dé el aire.

Al menos se le puede encontrar, contactar, nombrar de alguna forma; que no es poco respecto a lo que tú estás haciendo.

A mí no me parece mal… en muchos campos surgen “satélites” que complementan, critican, mejoran ciertas cosas. Si en sus comentarios no se mete tanto spam-ruido como en Microsiervos es bueno tener un sitio para comentar las noticias.

Y sobre la divulgación de CC, y búhos, y cosas así… pues oye, que de palabra está maravillosamente.

Ni idea casi de lo que se habla, pero me temo que la imagen y el logo de Microsiervos pertenecen a Douglas Couplan. Las piezas de Lego (trademark) incluso son parte esencial de la portada de la mayoría de la ediciones incluida la española, además de McGuffin de la trama. Se “supone” que Microsiervos aprovecha la “Fair Use Act” americana para utilizar la simbología asociada a la novela por clubs de fans o asociaciones sin animo de lucro o educativas.

Esta claro que esa excepción a la ley de la propiedad intelectual no se aplica en España.

Así que no os preocupéis, podéis reproducir el titulo de la novela y los gráficos mientras no lo hagáis con fines comerciales; lo que evidentemente es ilícito es reclamar derechos de copia, o de ninguna otra clase, de un material que tiene otro propietario.

Supongo que esto no pasaría desapercibido si fuese registrado mediante Creative Commons, ya que es una novela bastante conocida en el mundo anglosajón.

http://es.wikipedia.org/wiki/Microsiervos

Darmstadi hahahaha, és del que n’estic més content. Trosdequoniam? Vols dir que no està agafat ja? Fés via!

Benjamí, totalment d’acord. És el que és: una revista. Però en els seus inicis no era així: progressivament han anat prioritzant els beneficis als principis. [Dit sigui de passada: gràcies per no fer-ho al menéame, i si ho heu de fer que sigui venent-lo a uns altres, així resten intactes! (hahaha)].

Al que anava, tot i ser una revista els lectors ens podem expressar, queixar, opinar o suggerir millores; i fins i tot potser funcionaria (encara que ho veig difícil: no anem tots els lectors a una i costaria molt organitzar-nos bé. Si no fós així no crec que costés massa…).

Jo vaig ser dels que em vaig despistar amb lo de l’atac a la publicitat. O sigui que gràcies per l’aportació, realment interessant. 😉

Shawe, no és qüestió de publicitat. D’alguna manera ens hem de guanyar la vida si fem coses “gratis”… del que em queixo és de la hipocresia.

Xavi, gràcies. No en faig servir cap dels dos. M’agrada fer clics a la publicitat que m’interessa de les pàgines que m’agrada subvencionar. 😉

Fusta, el que deia, el mateix que al Xavi i al Shawe, la publicitat no és el problema. Jo no la desactivo.

Roger, molta gent coincideix que el WTF és el millor de Microsiervos… Però veient-ho en perspectiva, QC és molt millor sens dubte. I també val en castellà. hahaha

knoopx, jo només em vaig queixar al meu bloc. Tota la publicitat-queixa ha vingut arran del menéame i perquè els seus usuaris han considerat interessant “menearla”, i tenint en compte que és una notícia en català, té mèrit. En un altre mitjà una cosa així no hagués sortit mai. Em fa il·lusió.

#19, i és l’únic que permeten. 🙂

#20, no els conec tant personalment com per afirmar això, però hipòcrites prèviament sembla que sí.

mai9 hahaha… treu-te l’adblock home! Que la publicitat és el que mou Internet! (lamentablement…). Ens llegim!

#22 (aka indignated-man) no comments. De totes maneres deixo el comentari per si algú s’hi vol sentir identificat.

#23 Sí, la interacción se difunde por el hipertexto, pero en half-duplex (una sola dirección). Una pena. 😉 De palabra maravillosamente. 😉

#24 información fresca. Gracias por el apunte. Está claro que no se aplica en Espña, algunos tendrían problemas. Interesante reflexión y clase de derechos de autor. Está claro que cerrar los comentarios es una lamentable pérdida. Espero no tener que hacerlo nunca…

Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *