Coses personals del dia a dia
I sumant.
Ni internet ni línia de telèfon.
Ni cap tècnic ha contactat amb mi després de dos dies de notificar la incidència.
Tot per cortesia de TELEFÓNICA DE ESPAÑA.
(missatge escrit des de la feina)
Actualització una estona després:
Ja va
Explicació del tècnic: [a través del telèfon (que fins llavors no funcionava)]
Un cable d’electricitat ha caigut sobre el cable del telèfon i hi ha molta gent que tampoc té línia.
Tens gaires amics o coneguts d’aquells que per falta de temps o d’una excusa no trobes mai el moment de posar-t’hi en contacte?
twitter.com és una excitosa pàgina -o, més ben dit, un servei- de recent creació que permet, sota subscripció gratuïta, publicar petits missatges de text (fins a 140 caràcters) sobre el que estàs fent en aquell moment, i crear-te una llista d’usuaris els missatges dels quals t’interessa seguir.
Té un funcionament molt senzill. A part de publicar els missatges des de la web també es pot fer des d’un client jabber (Google Talk, per exemple), des del mòbil, o, com que ofereix una API, des d’alguna de les moltes aplicacions que qualsevol programador hagi pogut desenvolupar.
També ofereix fils de subscripció (feeds) per seguir els missatges del teu grup de contactes de forma fàcil i ràpida.
El meu twitter és http://twitter.com/siknus. Estem en contacte?
Fa temps que no tinc temps d’escriure res aquí. Però tot i que no és la primera vegada que Jorge Drexler apareix en aquest bloc, trobo que parlar bé del Drexler és una bona excusa per trencar la tendència.
Avui al baixar a esmorzar he trobat el "Diari REUS DE TARRAGONA" (sic) a sobre la taula (mai hi és), l’he fullejat (mai el fullejo) i he llegit (mai el llegeixo) que el premi de millor àlbum als "Premios de la Música" ha anat a parar a Jorge Drexler.
Aprofitant que aquesta nit actua al Teatre Bartrina de Reus, al diari també l’hi han fet una entrevista. I entre altres coses hi diu que el nou disc (per al que ha estat premiat) inclou una versió de High and Dry, de Radiohead. I aquesta cançó, conjuntament amb la seva Todo se transforma, són dues de les poques cançons que s’han recomanat en aquest bloc. Ho he trobat curiós.
Si voleu veure’l actua aquesta nit al Bartrina a les 21.30h.
He tornat del viatge a Frankfurt. És que hi he anat. Sense avisar al bloc. Aiaiai.
He estat 5 dies sense connectar-me i no ha estat difícil. Que raro.
Suposo que aviat en penjaré algunes fotos. Queda pendent.
Tampoc he dit res sobre el canvi de feina ni he actualitzat el perfil. També queda pendent.
Altres coses pendents:
Cosa pendent que deix de ser pendent seguidament:
I sense que vingui a cuento:
Avui és un gran dia per a aquest humil servidor i, en general, per a tota la Internet catalana. Com -aproximadament- dirien allí: "un petit pas per a un spammer, però un gran pas per a la pàtria". I es que avui 24 de febrer de 2007 he rebut, per correu electrònic, a les 14:46 de la tarda, el primer missatge spam en català. Us el reprodueixo:
Bon dia, som un grup de PROFESIONALS especialitzats en la MILLORA de la POSICIÓ / SITUACIÓ de les planes WEB. si desitjant estar entre els 10 primers a GOOGLE o a qualsevol cercador, ens pot contactar a [email protected] o be al Telf. 639749404 -o- al Telf. de FRANÇA 0033 1706906629. Li podem gestionar la creació d’enllaços bidireccionals d’ una forma quasi be immediata. Tambè podem treballar per millorar el seu PAGE RANK a GOOGLE. Optimització de les seves planes per les aranyes (SPIDERS). Servei, rapìd , economic i professional. Demani pressupost i estudi gratuit de la seva página Web.
Moltes gracies per la seva atenció , salutacions cordials ,
Josep – [email protected] .
P.d.: Fem traduccións de qualsevol llengua, Europees o no , Rus , Arab , Xines , Corea , Farsi , Indi etc. I adaptem les seves webs a totes aquestes llengues
L’e-mail i el telèfon de contacte han estat volgudament variats per tal de frustrar l’afany de lucre del mestre JOSEP M.
He de reconèixer que és el primer missatge d’espam que no m’ha molestat, i segurament l’ÚLTIM. Fixeu-vos que el missatge només deu estar destinat a dominis .cat: avui sí que som una mica més un país amb tots els ets i uts. Llàstima que l’avenç sigui en aquesta matèria, no?
Actualització -una estona després-:
Falsa alarma, segons la definició d’espam el que he rebut no ho és, perquè després de publicar aquesta entrada m’he posat en contacte amb en JOSEP M.:
Ostres quina il·lusió, el primer e-mail d’SPAM en català. Ja som un país amb tots els ets i uts.
Quan ha costat fer l’enviament massiu aquest il·legal?
Salutacions cordials
I m’ha respost:
D’ spam res noi … , un a un …. el que passa es que com tu fas el mateix o similar , et molesta rebrà el mail . No…. per si es o no "spam" , sinó perquè pot tocar algun client teu , doncs perquè ho sàpigues .. un client comú m’ ha passat el vostre mail i diu que treballeu molt , molt be , bona tarda , Josep
Té raó el client comú que tenim amb en Josep: fem les coses bé. Però l’"spam" no m’ha molestat pas rebre’l: el que té treballar bé és que els clients tornen sense haver d’enviar e-mails indiscriminadament, ja sigui un a un o no.
Personalment, entre altres coses, quan faig una web procuro tenir en compte la indexació i garantir un posicionament mínim (exemple). El que no faig és, com en Josep, garantir estar entre els X primers resultats als cercadors. Que és fàcil d’aconseguir amb uns coneixements mínims de funcionament dels algorismes que utilitzen, però que no em sembla lícit ni bo per a la xarxa. Fer les coses bé implica tenir uns principis. I estar ben amunt a la llista de resultats del Google és fàcil i es pot fer sense saltar-se els principis i sense pagar perquè ens facin la feina bruta.
A banda d’això queda doncs esmenada la confusió: era publicitat però no spam pròpiament dit. Perquè tot i ser correu indiscriminat i no desitjat no era massiu: està enviat un a un. Llàstima. Encara que segueix sense quadrar-me la direcció del "sender", que és [email protected]: res a veure amb la del contacte.
Actualització -uns dies després-:
Veient que força gent m’heu comentat que també l’heu rebut (i no només als comentaris), concloc de forma definitiva que SÍ que és spam, ja que també compleix el tercer requisit: ser massiu. Patxanguero, però spam.
Actualització -uns mesos després-:
En Josep ha tornat a fer una campanya de correu massiu, i a part de ser SPAM, resulta ser una estafa, com podeu llegir aquí i aquí. Quin gran fill de puta!
Després de molt de temps d’esperar-lo per culpa d’optize.es, que em va enviar una comanda que no era (patètic), per fi he rebut el regal que em vaig fer aquest nadal. És aquest:
A les fotos no es veu gaire bé, però la pantalla és de només 12 polzades, l’ordinador pesa molt poc i és bastant petit. Portar-lo amunt i avall és molt més pràctic que portar, per exemple, Els pilars de la terra:
que així no ho sembla que portar-lo al damunt sigui un pal, però vist de perfil:
ja es una altra cosa.
Sóc dels que va anar al Saló del Manga (i de les cues, i del friquisme, i de l’acne…) al dissabte 28 i no va poder entrar. Després de fer una bona estona de cua les entrades es van acabar. Tot i així vaig fer algunes fotos. Aquest és el meu resum fotogràfic del saló:
El saló de les cues…
…del friquisme…
i les converse.
L’enveja de tots.
L’endemà la cua era igual de llarga, o més, però com que ens hi vam posar abans aquest cop vam poder entrar.
Les cues de la dreta i de l’esquerra de la foto són la mateixa
(Sí, donava tota la volta a La Farga)
Per dins també hi havia curiositats:
Home obès que mirava a tothom tota l’estona com si esperés a algú.
Motivació. Humana, friqui o extraterrestre; però motivació.
(Aquests tres ens anaven ballant tota l’estona i portaven cascabells a dins la disfressa)
L’escena més repetida: les fotos a les disfresses i amb les disfresses.
Cartells (casi) democràtics plens d’enllaços a pàgines web.
[Podeu accedir als cartells en alta resolució fent clic aquí o aquí]
Cap a casa i fins l’any que ve
(la de l’esquerra també és noia)
Per cert, els guanyadors (ja tradicionals) del concurs de disfresses en grup van tornar a ser els de l’associació Freak&do, de Reus. Felicitats! Són aquests:
Vídeo de la representació de Final Fantasy X by Freak&do
La part que intenta estar seriosa de la noia de la foto de dalt és la Lulu, un personatge de Final Fantasy X. La part que riu és l’Ayu, que la conec des de fa temps. Potser el nick us sona perquè acostuma a visitar aquesta pàgina. 😉 Ens vam trobar per sorpresa i ens va fer il·lusió veure’ns, però clar, no es podia notar, que la Lulu és borde, i els de Freak&Do quan fan una cosa la fan bé.
Les trucades de telèfon del final, que només eren discusions innecessàries que s’allargaven fins la matinada. El pessimisme que compartíem, i del que avui encara no m’he pogut desprendre. Dinar a casa teva, excepte la resta de l’estada. No haver-te sigut prou sincer, i intentar arreglar-ho massa tard. Fer coses que no volia fer només perquè tu et sentissis bé. No dir el que havia de dir, i dir massa sovint el que m’hagués pogut estalviar. Tenir ganes de no veure’t i no haver-nos entès mai prou.
Tu. La teva mirada curiosa. Passejar pels carrers de Sant Cugat i el petó del final malentès. Perdre l’últim tren i haver-me de quedar a dormir en un hotel. Les estades a casa teva, excepte els dinars. Tornar cap a casa en tren després de veure’t i només pensar en les coses que faríem quan ens tornéssim a veure. Els Ginos. Els ulls i el cul. L’habitació i l’estanteria dels llibres. Perdre la clau de casa a la sorra de la platja i no recordar-me’n fins a necessitar-la, per no haver pensat en res més que en tu durant el viatge. Tot el que havíem de fer i mai vam fer. El vestit de flors vermelles. Gairebé tots els teus amics i amigues, de tota la vida i de la facultat, la teva mare, el teu germà i sobretot l’abuelita. Que els trobo a faltar. Tenir ganes de veure’t sovint. Trobar-te a faltar quan no hi eres. Entendre’ns. I les trucades de telèfon del començament que s’allargaven fins la matinada.
