Les trucades de telèfon del final, que només eren discusions innecessàries que s’allargaven fins la matinada. El pessimisme que compartíem, i del que avui encara no m’he pogut desprendre. Dinar a casa teva, excepte la resta de l’estada. No haver-te sigut prou sincer, i intentar arreglar-ho massa tard. Fer coses que no volia fer només perquè tu et sentissis bé. No dir el que havia de dir, i dir massa sovint el que m’hagués pogut estalviar. Tenir ganes de no veure’t i no haver-nos entès mai prou.
Tu. La teva mirada curiosa. Passejar pels carrers de Sant Cugat i el petó del final malentès. Perdre l’últim tren i haver-me de quedar a dormir en un hotel. Les estades a casa teva, excepte els dinars. Tornar cap a casa en tren després de veure’t i només pensar en les coses que faríem quan ens tornéssim a veure. Els Ginos. Els ulls i el cul. L’habitació i l’estanteria dels llibres. Perdre la clau de casa a la sorra de la platja i no recordar-me’n fins a necessitar-la, per no haver pensat en res més que en tu durant el viatge. Tot el que havíem de fer i mai vam fer. El vestit de flors vermelles. Gairebé tots els teus amics i amigues, de tota la vida i de la facultat, la teva mare, el teu germà i sobretot l’abuelita. Que els trobo a faltar. Tenir ganes de veure’t sovint. Trobar-te a faltar quan no hi eres. Entendre’ns. I les trucades de telèfon del començament que s’allargaven fins la matinada.
6 respostes a “Creus i cares”
M’ha quedat molt sostrià tot plegat XD
Es que aquest diumenge he vingut en tren llegint al Sostres… va com va, eh mitall…
… i el blau infinit…
(gràcies per haver-me deixat estimar-te).
Això és un post i la resta són tonteries. Sí, senyor!
Veig que has retorbat la inspiració. Encara que tinguis menys de la meitat de visites que amb el del Briatore, jo et poso un 10. T’has superat 😛
Bueno, que jo ja t’ho dic sovint que ets una mica toracollonets Siknus, però que ets un bon jan i tot anirà be, ja ho veuràs.
Sona bonic, un xic massa melancòlic. Quan et poses a recordar vells temps t’has d’asegurar que al final serveix d’alguna cosa, si t’ha servit haurà valgut la pena.
No és cap esforç, sempre m’agrada parar i valorar les coses, va bé per millorar i no caure en els mateixos errors. I com que el text m’agradava l’he posat. Ho tinc molt superat tot això.