Post robat plagiat del nou bloc de la Clara, i adaptat sense el seu consentiment.
Era una dona activa i valenta. Sempre es llevava abans, la primera, ben d’hora, per preparar totes les coses que farien que els dies rutlléssin. Cada vegada que el —normalment maleït— despertador sonés, mecànicament treuria les cames del llit, i, de cop, apartaria el llençol i sortiria d’un salt. Seguidament —encara amb els ulls mig clucs i sense gaire equilibri— esquivaria tots els —normalment maleïts— entrebancs que hi hauria pel passadís (joguines i sabates) fins a arribar al lavabo. Allà, abans de recullir-ho tot, es rentaria la cara i s’arreglaria.
Un cop hagués acabat, aniria a la cuina per fer l’esmorzar dels seus tres fills; la dimonieta Carla, de 5 anys; el Pau, de 8; i l’Anna, de 10. Després, amb el temps just, aniria a despertar-los. Els portaria cap a l’escola i se n’aniria cap a l’estació.
Cada dia la mateixa rutina: un cop a l’estació s’adonaria que el seu tren, com de costum, aniria amb retard (o, directament, no aniria). Tot i així, potser podria arribar a la feina menys d’una hora tard. I —després de tants dies de retard— amb sort no l’acomiadarien.
Com que el tema porta seqüeles, jo també en parlaré. I com que m’he currat un comentari a L’ull de Poll prou llarg, l’aprofitaré.
Vídeo sencer de la intervenció:
Alguns comentaris —més anti-esquerrans que pro-convergents— a L’Ull de Poll:
nekane
Discrepo de tu okocha, i potser no haura d’opinar ja que no vaig poder aguantar més d’un minut l’espectacle i no sé com va acabar. Però a mi em va fer sentir vergonya. No pel fons, si no per les formes. Hi ha moltes maneres de dir les coses, i jo potser m’identifico més amb la pedagogia del president Pujol, amb la que m’he format, que amb aquest estirabots que li vaig veure ahir al Sr. Carod. Tota aquella gent el que volien era provocar, i ja van saber amb qui fer-ho, va caure de quatre potes. Em ratifico, VERGONYA!!!!
gironina
Jo també vaig escoltar al Carod i, la veritat, vergonya sentia en aquells moments de tenir un vice-president del meu país que quatre “españolitos” el puguin treure de “pollaguera”.
Les persones resentides, ell ho és, les persones que odien, ell ho fa, no poden estar al capdevant d’un país.Perquè , tard o d’hora, els ressentiments surten i la imatge que es dóna , les formes emprades, les paraules utilitzades sempre estaran fora de lloc.
Ahir va donar un espactacle de circ d’estiu. Bé, ahir, l’altre dia…fa un mes, fa dos anys…Crec que és la única cosa que sap fer.
Ah, per cert, si tenim al José Montilla és gràcies al Carod , persona que estima molt al seu país, gràcies al qual tenim un presi xarnego.
Tarragonins i tarragonines: ensenyeu-li a conduïr qui ni això sap fer i ens estalvieríem moltes despeses en cotxes oficials.
Si el veieu féu-li un petó al cul que potser hi trobareu gust tots!
La meva resposta:
siknus
gironina, nekane… a mi em sembla molt bé que sigueu de dretes. I que defenseu lo vostre, que acostuma a ser o bé Convergència o bé Unió (normalment mai CiU).
nekane [suposo que ets una noia perquè nakane és nom de noia, és així?], l’única vegada que en Carod es va exhaltar indicant que potser l’havien provocat excessivament, va ser en dues ocasons: justament quan van canviar-li el nom. Excepcions molt puntuals. I immediatament va recuperar el to i el fil del discurs. Ho entenc i ho disculpo. Fa ràbia que et trepitgin, i, quan ho fan, a vegades és necessari defensar-se de forma més agressiva (SEMPRE VERBALMENT!). Són coses que li fan ràbia a ell, a tu i a tothom. També entenc que prefereixis l’estil Pujol; però això ja és qüestió de gustos. Ets una de les poques que va mirar tota l’entrevista en clau partidista: felicitats. El teu partit -ara que està en un moment dur-, ho necessita. La dreta catalana no s’ha de desprestigiar, que és de les més dignes que hi ha pel món.
gironina, tu ja has anat més enllà que nakane. Has passat la ratlla del bon gust i de l’estil. I has mentit: com ho saps que odia? Les paraules d’ahir van estar fóra de lloc? quines? a part de les decisions polítiques preses, tens algo en contra del Montilla? et fan vergonya els catalans que no dominen gaire la llengua, però que s’hi esforcen, com el president del teu país?. El que deia abans, que siguis de CiU ho puc comprendre, però si poses abans el partit que el sentit comú; no. No ho entenc. Penso i només se’m acut un motiu: por. Por de veure que -a diferència del de convergència- el líder d’ERC diu les coses clares i té idees, sap argumentar, liderar, orar. Sense jugar a l’ambigüetat com fa convergència. Por de veure que per aquí s’escapin els vots que necessiten els teus. I no segueixo perquè veient el colofó del “petó al cul” amb què has conclòs el teu comentari, em penso que no et mereixies una argumentació tant llarga com la que m’he molestat a fer.
I que quedi clar que jo no sóc d’ERC. Ni de CiU: reconec que encara menys. Decideixo el meu vot elecció darrere elecció. Sóc català i avui em toca defensar a en Carod perquè va defensar a la perfecció la meva postura. Perquè tenia arguments. Perquè no mentia. Perquè va tenir el respecte que les persones, pel sol fet de ser persones, mereixen. Sense deixar-se trepitjar ni trepitjant. Una lliçó de democràcia. Ni més, ni menys. Va estar on li tocava i va dir el que havia de dir. Em va sorprendre: no em pensava que fós tan bon orador.
Com a català, m’interessa que els partits catalanistes obtinguin el màxim de vots possibles. I en cas que fós convergent, buscaria un canvi de líder i d’estratègia. L’ambigüitat política resta. Que diguin clar el que volen. Prou d’interessos partidistes i prou joc de majories: fa pena i desacredita.
I això és el final de la meva aportació al tema. Podeu seguir el debat (que segur que continuarà) a L’Ull de Poll, llegir una altra opinió interessant al respecte al bloc de l’utopiq o bé opinar sobre la meva postura, en els comentaris d’aquí sota. Ara que si encara no heu vist la pel·li que vaig penjar ahir, més val que la mireu abans d’opinar sobre res més a la vida.
Única foto coneguda del cap indi
Noah Sealth, presa els 1860s
El cap pellroja Ts’ial-la-kum, també conegut com a Cap Seattle (o Seathl o See-ahth o Noah Sealth) (circa 1786 – 7 de juny de 1888) va ser el líder de les tribus Amerindies Suquamish i Duwamish en el que ara es coneix com l’estat de Washington dels EUA. Segurament el més conegut d’ell va ser un parlament adreçat al que llavors era el primer Governador Territorial de la zona, Isaac I. Stevens. D’aquest parlament no n’existeix una transcripció exacta, tot el que se’n coneix són versions fetes a partir de notes que —suposadament— s’hi van prendre i transformacions posteriors d’aquestes. La més difosa i amb més èxit és la de Ted Perry, un guionista que en va fer una adaptació molt més condemnatoria i contundent —és a dir, més fílmica— per a una pel·lícula ecologista, Home, cap a l’any 1970.
Aprofitant el marc del Blog Action Day d’enguany, dedicat al medi ambient, us deixo un enllaç a la versió que m’agrada més aquí. Si ara no teniu temps de llegir-la us recomano que la guardeu i la llegiu un altre dia, o l’imprimiu, o el que sigui que feu amb els textos llargs que us interessa llegir sencers i en calma. Val la pena.
Estreno tombloc (traducció lliure de tumblelog). Un tumblelog és una variant menys estructurada d’un bloc (en el meu cas, encara menys). Els tomblocs —tal com els anomenaré jo a partir d’ara i fins que tinguin un nom regularitzat— contenen pensaments a l’atzar, enllaços, imatges, vídeos, cites i converses sense una temàtica definida i sense categoritzar, excepte pel fet que estan realitzats per un mateix autor. Si només contenen enllaços es diuen linkblocs (en català vincleblocs?).
Per aprofitar el domini sik.cat (que acabo de comprar), i per aprofitar el joc de paraules sic-sik (tal qual–siknus abreujat), l’he batejat com a sic.sik.cat. Hi posaré sobretot enllaços de coses que trobi interessants o no, impactants o no, curioses o no, gracioses o no i útils o no que trobi per la xarxa i vulgui destacar sense tractar-les massa. Perquè si les vull tractar massa ja les posaré aquí, que per això està el bloc.
Si el voleu seguir sense haver d’entrar de tant en tant a mirar les novetats (que seran moltes), el podeu afegir directament al vostre lector: aquí teniu el fil RSS.
