Com que el tema porta seqüeles, jo també en parlaré. I com que m’he currat un comentari a L’ull de Poll prou llarg, l’aprofitaré.
Vídeo sencer de la intervenció:
Alguns comentaris —més anti-esquerrans que pro-convergents— a L’Ull de Poll:
nekane
Discrepo de tu okocha, i potser no haura d’opinar ja que no vaig poder aguantar més d’un minut l’espectacle i no sé com va acabar. Però a mi em va fer sentir vergonya. No pel fons, si no per les formes. Hi ha moltes maneres de dir les coses, i jo potser m’identifico més amb la pedagogia del president Pujol, amb la que m’he format, que amb aquest estirabots que li vaig veure ahir al Sr. Carod. Tota aquella gent el que volien era provocar, i ja van saber amb qui fer-ho, va caure de quatre potes. Em ratifico, VERGONYA!!!!
gironina
Jo també vaig escoltar al Carod i, la veritat, vergonya sentia en aquells moments de tenir un vice-president del meu país que quatre “españolitos” el puguin treure de “pollaguera”.
Les persones resentides, ell ho és, les persones que odien, ell ho fa, no poden estar al capdevant d’un país.Perquè , tard o d’hora, els ressentiments surten i la imatge que es dóna , les formes emprades, les paraules utilitzades sempre estaran fora de lloc.
Ahir va donar un espactacle de circ d’estiu. Bé, ahir, l’altre dia…fa un mes, fa dos anys…Crec que és la única cosa que sap fer.
Ah, per cert, si tenim al José Montilla és gràcies al Carod , persona que estima molt al seu país, gràcies al qual tenim un presi xarnego.
Tarragonins i tarragonines: ensenyeu-li a conduïr qui ni això sap fer i ens estalvieríem moltes despeses en cotxes oficials.
Si el veieu féu-li un petó al cul que potser hi trobareu gust tots!
La meva resposta:
siknus
gironina, nekane… a mi em sembla molt bé que sigueu de dretes. I que defenseu lo vostre, que acostuma a ser o bé Convergència o bé Unió (normalment mai CiU).
nekane [suposo que ets una noia perquè nakane és nom de noia, és així?], l’única vegada que en Carod es va exhaltar indicant que potser l’havien provocat excessivament, va ser en dues ocasons: justament quan van canviar-li el nom. Excepcions molt puntuals. I immediatament va recuperar el to i el fil del discurs. Ho entenc i ho disculpo. Fa ràbia que et trepitgin, i, quan ho fan, a vegades és necessari defensar-se de forma més agressiva (SEMPRE VERBALMENT!). Són coses que li fan ràbia a ell, a tu i a tothom. També entenc que prefereixis l’estil Pujol; però això ja és qüestió de gustos. Ets una de les poques que va mirar tota l’entrevista en clau partidista: felicitats. El teu partit -ara que està en un moment dur-, ho necessita. La dreta catalana no s’ha de desprestigiar, que és de les més dignes que hi ha pel món.
gironina, tu ja has anat més enllà que nakane. Has passat la ratlla del bon gust i de l’estil. I has mentit: com ho saps que odia? Les paraules d’ahir van estar fóra de lloc? quines? a part de les decisions polítiques preses, tens algo en contra del Montilla? et fan vergonya els catalans que no dominen gaire la llengua, però que s’hi esforcen, com el president del teu país?. El que deia abans, que siguis de CiU ho puc comprendre, però si poses abans el partit que el sentit comú; no. No ho entenc. Penso i només se’m acut un motiu: por. Por de veure que -a diferència del de convergència- el líder d’ERC diu les coses clares i té idees, sap argumentar, liderar, orar. Sense jugar a l’ambigüetat com fa convergència. Por de veure que per aquí s’escapin els vots que necessiten els teus. I no segueixo perquè veient el colofó del “petó al cul” amb què has conclòs el teu comentari, em penso que no et mereixies una argumentació tant llarga com la que m’he molestat a fer.
I que quedi clar que jo no sóc d’ERC. Ni de CiU: reconec que encara menys. Decideixo el meu vot elecció darrere elecció. Sóc català i avui em toca defensar a en Carod perquè va defensar a la perfecció la meva postura. Perquè tenia arguments. Perquè no mentia. Perquè va tenir el respecte que les persones, pel sol fet de ser persones, mereixen. Sense deixar-se trepitjar ni trepitjant. Una lliçó de democràcia. Ni més, ni menys. Va estar on li tocava i va dir el que havia de dir. Em va sorprendre: no em pensava que fós tan bon orador.
Com a català, m’interessa que els partits catalanistes obtinguin el màxim de vots possibles. I en cas que fós convergent, buscaria un canvi de líder i d’estratègia. L’ambigüitat política resta. Que diguin clar el que volen. Prou d’interessos partidistes i prou joc de majories: fa pena i desacredita.
I això és el final de la meva aportació al tema. Podeu seguir el debat (que segur que continuarà) a L’Ull de Poll, llegir una altra opinió interessant al respecte al bloc de l’utopiq o bé opinar sobre la meva postura, en els comentaris d’aquí sota. Ara que si encara no heu vist la pel·li que vaig penjar ahir, més val que la mireu abans d’opinar sobre res més a la vida.
5 respostes a “Fent eco del Pepelu Carod Rovira”
Aquí l’única solució és marxar d’Espanya com més aviat millor perquè, tal com deia el Xirinacs, la independència no es demana… es pren!
Visca la Terra!
Naltros tenim la solució i ja fà anys, però ningu ens vol escoltar, és tracta de no fotra cop, de no treballar com fan els espanyols, “que trabajen los catalanes y los vascos, y nosotros vamos a tomar unos vinitos”, fem el mateix que ells i a pendre pel cul
Jordi, veient el panorama sembla que és l’únic que pot ser. El que mana el sentit comú…
Tèlamà, ja li comentaré a l’Arcadi a veure què en pensa… hahaha
En Josep-Lluís … Sembla mentida que en aquest blog hi ha pocs comentaris però en els blogs escrits en castellà l’assumpte treu fum. L’article d’opinió de dijous passat en “El periódico “em va agradar molt: La lliçó de Campalans, del periodista Sr. Mauri. Ens comenta que el Sr. Campalans deia que tot polític ha de fer Pedagogia i el Sr. Carod-Rovira, o Sr. Pérez ( com li diuen en molts blogs ) va desaprofitar l’ oportunitat d’or que li va brindar TVE de fer-ne per totes les espanyes, per l’Espanya plural, que molts no volen. Sí, és veritat, Sr. Mauri, però poc en treure’m si la Pedagogia NOMÉS l’hem de fer els catalans, aixì ens va; penso com algun columnista del diari AVUI deia el mateix dijous passat, que no n’hi ha prou, que la Pedagogia també l’han de fer des de totes les espanyes. I em sembla que en aquests 30 anys que portem de santa Democràcia formal això no ha passat. Des de les escoles de les espanyes, des dels diferents partits polítics espanyols, des del govern central no s’ha fet pedagogia de l’Espanya plural, de la Riquesa de la diversitat lingüística i cultural. Si no, no continuaria passant el que passa quan parlen els barons socialistes de les espanyes sobre Catalunya, sobre els doblers… No es viu Espanya com una diversitat cultural que ens enriqueix a tots, si no com un problema, com una nosa, tal com explica el jurista valencià N’ Alfons López Tena en el seu famós i recomanable llibre ” Catalunya sota Espanya “.
El Sr. Carod-Rovira o Pérez, segons d’altres, va jugar el seu paper, el que li tocava de dimoni per no perdre el seu lloc preferent dins d’ERC davant d’en Puigcercós.
Si entreu en d’altres blogs peninsulars quedareu garratibats de les bestieses que es diuen. El Sr. Antonio Robles diu que a les escoles catalanes es catalanitzen per decret tots els noms castellans… quina injúria! Que aquest periodista ens digui això als catalans que en els temps franquistes ho teníem tot prohibit, fins i tot inscriure al Registre Civil el nostre nom en la nostra llengua vernàcula, que no vam poder fer fins que va arribar la democràcia amb la lluita al carrer, a les fàbriques i a la Universitat de tots els Ciutadans de Catalunya.
I les barbaritats que diu el suposat intelectual de Mallorca Sr. Bennàsar, quin intelectual, que titlla de lengua catalana fascista … tot això repugna, qué ens pot explicar aquest suposat intelectual, periodista i escriptor mallorquí, als catalans del feixisme. Què pot ser sap el que vol dir aquest mot, abans d’emprar-lo tan alegrement que es documenti. A Catalunya hem patit dues repressions terribles: la de Felipe V amb el Decret de Nova Planta al segle XVIII i la repressió franquista i feixista, aquesta sí, feixista, Sr. Bennàssar, del general Franco.
La guerra va acabar el 39 però alguns sembla que en volen una altra.
uff… Tema complicat aket. Primer i en referència a la intervenció del Carod. Si una cosa té bona el Carod, és un bon orador. Tindrà més o menys raó en el que diu, però és el seu punt fort segur.
El tema de la independència, i dels problemes que tenim amb les espanyes ja és més complex. Si li exposessis el tema a un nen petit (que en segons que són els més sençats) et diria crec jo, que si espanya no vol Catalunya, i Catalunya no vol espanya, que se separin i jastà!
Evidentment, això no és així. Algo falla! O els catalans no volem la independència, o els espanyols no ens odien tant com pensen/em, o una mica de cada, o hi han masses interessos econòmics… A mi la veritat, no em molesta que surtin tertulians fent-se pajes mentals sobre les escoles catalanes, els decrets llei i les hores del pati. Ans al contrari (això queda capellà) com més n’hi hagin millor. La situació és semblant a quan manava l’Aznar. Visca l’Aznar!! Cada 4 anys hauria de sortir ell! Sóm un poble tant “capullu” que fins que no ens toqen els ous, no reaccionem. Jo sóc d’esquerres i vull la independència de catalunya. Com més Aznars vinguin, més tertulians demagogs, i més tribunals constitucionals millor! A veure si d’una vegada ens adonem que fan amb natros lo que volen i reaccionem.
Això sí, també penso que per ser independents, hi hauria d’haver un front comú del catalanisme, i això encara que només sigui per la pròpia naturalesa humana, ho veig molt dificil per no dir impossible. Jo mateix dubto que fes front comú amb el Mas o el Duràn per posar un expemple.
Weno que no sé si han quedat les idees massa clares (no tinc estudis), però lo que vinc a dir és que per desgràcia la independència la veig com un fet cada dia més utòpic.
La única via que veig factible per la independència ara per ara, és la Renfe:
1. Faràn tants forats que acabaran separant Catalunya d’Espanya.
2. Mentre la gent tingui un plat a taula i algo de pasta a final de més per sortir, deixe’t estar d’ideologies. Amb una mica de sort, no podrem anar a treballar per culpa d’ells i arribarem tard si sortim. Potser així… jeje
P.D: Siknus no se si es poden proposar fils, però lo de la Renfe és molt gros…