Autor: Isaac

Categories
siknus.cat

El qüestionari que vaig omplir per sortir al Diari de Tarragona

  1. Des de quan portes escrivint el blog? Des del desembre del 2000, però llavors es deien pàgines personals. Conegut com a bloc i en la forma actual, des del 2005: dos anys.
  2. Cada quan l’actualitzes normalment? Una mitjana de dues a tres vegades per setmana però de forma bastant irregular. No em forço a escriure, mantinc el bloc per gust.
  3. Sobre quins temes escrius? Qualsevol cosa pot convertir-se en un tema: la primera ratllada del cotxe nou, estirar la cadena del lavabo infructuosament, l’ex nou himne d’Espanya, sortir al diari… No em limito, parlo del que vull i quan vull, i de tant en tant ho classifico. Així és més divertit, m’ho passo millor. Ara fa temps que no ho faig i el caos s’acumula, hauria de reorganitzar una mica els temes. 🙂
  4. Per què et vas decidir a engegar un blog? Amb quina finalitat l’escrius? Em vaig decidir perquè vaig veure que era fàcil i volia ensenyar en algun lloc dissenys, algun programet, textos i fotos que feia i me’n sentia orgullós. Ara ho segueixo fent perquè, a banda d’això, he descobert que tenir un bloc m’obliga a fixar-me més en els detalls, a intentar mirar les coses de maneres diferents, a reflexionar sobre el que m’envolta i fins i tot a millorar l’escriptura, l’ortografia i el lèxic. També arran del bloc he après llatinismes, però com que és una cosa bastant inútil prefereixo no destacar-la.
  5. De què parlava el teu ‘post’ més popular o comentat? És un localitzador automàtic global de la parella ideal que vaig dissenyar i programar: el parellaperfectometre (http://siknus.com/parellaperfectometre).
  6. Tens cap anècdota curiosa o divertida del teu blog? Sí però no recordo com acaben, que és just el que fa la gràcia: ha-ha-ha.
  7. Nom i cognoms, edat, professió, ciutat de residència i direcció del blog. Isaac Roca Escoda (siknus). 25 anys. Programador. Botarell (Baix Camp). http://siknus.com.

El resultat ja el sabeu.

Comparteix a:
Categories
Diari de bord siknus.cat

800 anys del naixement de Jaume I el blocaire

Ai, perdó, que és Jaume I el rei amb bloc, perquè ell no escrivia el dietari, que només el dictava i li escrivia un altre… és igual. Avui fa 800 anys que va néixer i l’homenatge és el Penó de la Conquesta de València i un tros del seu dictat. El fragment que he escollit del Llibre dels fets és on ell mateix explica l’efemèride: el seu naixement i perquè es diu Jaume.

Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en •P• no uolia ueser nostra mare la Reyna, e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals. E uench al Rey •I• rich hom per nom en •G• Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler.

[…] E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer •XII• candeles totes de •I• pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be •III• dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en •P• nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en •P• que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada. E aenant nos jaen en lo breçol tiraren per una trapa sobre nos •I• cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue esforçre que no morissem.

D’això avui fa 800 anys.

La proposta de seleccionar un trosset del Llibre dels fets un dia assenyalat com avui ve del bloc de Vicent Partal.

Comparteix a:
Categories
Diari de bord

Jornades de la Catosfera. Reflexions íntimes i personals

ATENCIÓ: aquest post només conté text. En cas d’atrevir-se a llegir-lo, és necessari fer-ho amb precaució. Siknus.com no es fa responsable dels danys cerebrals causats pel sobreesforç.

El passat cap de setmana, amb l’utopiq (bon amic), hem estat a Granollers en motiu —com molts ja sabeu— de les primeres Jornades de la Catosfera. Vam estar comentant tot el que passava en viu i en directe —el que es diu liveblogging, ¿bloquenviu?—, gratis i amb amor, via twitter (a @catosfera) i amb el meu maquíssim portàtil no-apple-ni-windows. XD

Algunes taules eren per presentar a blocaires o als seus projectes personals o col·lectius: els blocs de "la Corpo", d’alguns polítics, iniciatives d’escriptors, xarxes de blocs, portals de notícies…

Altres taules també generaven debats: si els blocs s’han de regular o no, si és necessari un codi ètic (sempre voluntari), si sense voler-ho formem una comunitat o no, si l’hem de formar o no,  si en català s’ha de dir bloc o blog, si els blocs influeixen…

Després d’assistir-hi de forma tan intensiva (degut al twitter, que no fallava tant com avui), podria provar de donar-vos la meva opinió al respecte sobre cada qüestió. Però no ho faré per diversos motius:

– No sé si interessaria a algú.
– Porta feina.
– Qui sap, potser és la millor manera de defensar el fenomen blocaire ingenu.
– De moltes coses no en tinc una opinió ben formada, bé perquè no tinc prou informació, perquè no m’hi he trencat el cap, perquè no m’interessen o perquè, simplement, em són igual.
– En general no m’atreveixo a opinar sobre temes que no domino.
– Amb les sessions de twitter ja me’n he cansat.
– En essència els blocs són per posar-hi el que et ve de gust. Quan et ve de gust. O almenys el meu sí.
– No em ve de gust.

Si per algun motiu que se’m escapa us interessa la meva postura (en cas de tenir-la) sobre algun d’aquests temes metablocaires, teniu els comentaris aquí sota que sempre intento respondre (com que no són gaires m’ho puc permetre i m’agrada ;)).

Comparteix a:
Categories
siknus.cat

Llistat de coses a fer avui

Llistat de coses a fer avui:

  • Planxar.
  • Sortir al diari.
  • Guanyar molta pasta (una quantitat aproximadament incomptable).
  • Escriure alguna cosa al bloc.

(fer clic sobre la imatge per veure-la bé)
Ja ho veieu: qualsevol excusa em val per fer-ne un post.

Gràcies Jesús M. Tibau per la passada per l’escàner.

Comparteix a:
Categories
siknus.cat

Nova secció: LèxSik

Com moltíssims de vosaltres ja haureu intuït per la maquetació CSS que ja estava publicada al full d’estils, avui estreno una nova secció del bloc. Es dirà LèxSik, perquè li volia dir Sikccionari però dubtava massa entre si deixar les dues ces o treure’n una. El nom complet per la categoria queda doncs “LèxSik, sikkccionari de motz”, i perquè s’entengui l’estreno amb els significats de les paraules que conformen el nom:

lèxSik
[del cat. lèxic i Siknus] m Conjunt dels mots personals d’en Siknus.
sikkccionari
  1. [del cat. Siknus i diccionari] m Recopilació del lèxSik, acompanyat d’una explicació, definició o equivalència en català.
  2. [del cat. Siknus i visionari] m Persona que em veu per tot arreu. Aquell internauta té criteri, és un sikkccionari excels.
motz
  1. [del cat. mot] m Més d’un mot mal escrit.
  2. [del cat. contracció de mots i la lletra z] m Conjunt de paraules acabades en zeta. Les adolescents als seus fotologs enlloc de paraules sovint utilitzen motz.
Comparteix a:
Categories
Vigilant el camp de sègol

Néixer, créixer, reproduir-se i suicidar-se

Com gairebé passa en tots els països del món  —en major o menor grau—, el nostre és plurilingüe. Cal aclarir que quan parlo d’el nostre país em refereixo als Països Catalans, i quan parlo d’el nostre estat em refereixo a Espanya. Segons els percentatges, podríem dir que vivim en una zona bilingüe: més o menys es parla el 50% de català i el 50% de castellà. Però repartit de forma no uniforme: a les ciutats es parla molt més castellà que als pobles perquè històricament hi ha hagut més immigració.

La situació global força un fluxe de persones entre països que va fluctuant, i que barreja individus, cultures, llengues, i, en definitiva, maneres —en el fons no molt diferents— d’ententre les coses. Passa a tot arreu. Però aquí tenim un problema afegit: la cultura catalana no té estat. Almenys no un estat que vetlli per ella. I no és igual: ens afecta. És més: a part de no tenir-ne, tots els que en formem part coneixem la cultura i la llengua de l’estat que ens engloba, l’espanyola. Sovint la interioritzem sense poder-ho evitar: parlant amb la gent, mirant la tele, utilitzant l’ordinador, el mòbil, la rentadora, navegant per Internet, obrint un pot de salsa de tomaca…


No té perquè ser res dolent això, si no ens importa que a llarg termini desaparegui la llengua, les tradicions i la cultura catalana. Fins i tot pot ser bo: conèixer i sentir-se partícip d’una cultura tan gran i important com és l’Espanyola obre portes a tot arreu i ens ajuda a escollir el programa de la rentadora o la salsa més adient per als espaguetis. Tinc una idea encara millor: considerem-nos tots nord-americans! Cremem llibres i diccionaris llatins i baixem-nos pel·lícules nord-americanes en versió original! Com que som ciutadans lliures del món és igual la nostra identitat, qui som i d’on venim.

Us proposo adoptar les fases de la vida de molts éssers catalans d’avui: néixer, créixer, reproduir-se i suicidar-se. Catalans, reproduim-nos i assassinem-nos! Així tot serà millor. Així els nostres fills sabran d’entrada que són anglosaxons i se’ls obriran les portes arreu. Fins i tot pot ser bo: així acabarem formant part tots d’una cultura molt més gran i important com és l’Americana. Féu com jo, que no escric aquest bloc en català perquè és l’idioma en el que penso, en el que sento, en el que estimo, en el que intento expressarme i en el que estic fet. Només ho faig per romanticisme caduc, per cortesia i per tenir menys visites.

Comparteix a:
Categories
Diari de bord Projectes

Menys d’una setmana per a les Jornades de la Catosfera: comença el seguiment en directe

Com molts ja sabeu, enguany, a Granollers, es realitza la primera de les —esperem que moltes— Jornades de la Catosfera. De la mà de l’Ajuntament i amb la petició expressa de l’alcalde Josep Mayoral, en Marc Vidal ha organitzat els actes que les conformaran.

Hi haurà taules rodones, tallers i conferències sobre tot de temes relacionats amb el fenomen bloc a Catalunya i a l’estranger, blocs i política, blocs i mitjans de comunicació, blocs i literatura…

En el moment d’escriure això ja n’hi ha (sic) 600 sol·licituds, més del triple de l’aforament del recinte, i, per tant, de les que es podran acceptar.

L’utopiq i jo vam decidir assistir-hi fa temps i per sort vam sol·licitar-ho amb suficient antelació. Hem demanat vacances i anirem a tots els actes que es realitzin. I com que tanta gent s’ha quedat fora, aprofitarem que serem allí (i que —com a mínim— prendrem un portàtil amb wifi) i us informarem puntualment de tot el que passi per Granollers durant els dies més friquis de la blocosfera catalana.

Per fer-ho, hem obert un compte al twitter (http://twitter.com/catosfera) on —mà a mà, ell i jo— us anirem explicant els esdeveniments més subtils de la blococosa nostra. Ho farem de manera més franca i clara que puguem (la que l’enrevessada mentalitat blocaire ens permeti, vaja). En directe. Minut a minut. Serà divertit. Sinó pararem. Escampeu la veu; si pot ser rollo viral, que mola més. Gràcies! 🙂

Comparteix a:
Categories
Diari personal

Primera ratllada… bfff

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

…bfff… …grrr… …bfff… …grrr… …bfff… …grrr… …bfff… …grrr… …bfff…
(ad infinitum)

…quina ratllada…

Atenció! no és un joc de paraules. No estic d’humor per fer-ne.
(humor negre)

Comparteix a:
Categories
OK

Tomb per YouTube: entrevista al Caganer i homenatge a la COPE

La COPE, tinc mal de cap


Via | versiorac

Entrevista al Caganer

Via | dimoniet1960

Comparteix a:
Categories
OK

Homenatge al Generador de Poemes d’elforat.net: Saliva de quitrà

En una convesa sobre literatura amb una amiga ha sortit el Generador de Poemes Catalans que van fer el Sergi Llorens i el Ramon Forns a elforat.net, un bloc que malauradament ja està més mort que viu. Aquí teniu un homenatge en forma de poema del Generador. Realment sublim. Em commou.

Saliva de quitrà

raïm que degota vi sucós
espirals de fum groguenc
viure en un sot
descans vertical

neu que glaça la fel
castiga’m
guillotines als canells
closca d’ou

vertebra encesa
benvolguda malaltia
com l’herba tendra
esbarzer mastegador
saliva de quitrà

malucs per mossegar
pell de gallina
toca’m just aquí
humor vitri
pinta amb carbonet el vent

Ramon Forns i Sergi Llorens, us necessitem.
La Catosfera™ us necessita. Torneu. xD
Comparteix a: