Categories
Etcètera Vigilant el camp de sègol

El ‘monstre d’Amstetten’ confessa que tenia molta caca

A poc a poc van sortint a la llum més detalls del cas del “monstre d’Amstetten”. Segons ha explicat el cap de l’Oficina contra el Delicte de Baixa Àustria, Franz Polzer, “Josef Fritzl acudia al lavabo varies vegades al dia”. Aquest tècnic electricista jubilat, de 73 anys, va confessar ahir a la policia que durant tot aquest temps defecava dues vegades diàries: una al matí, a la casa que compartia amb la seva dona, i l’altra a la nit, al soterrani on tenia segrestats a la seva filla i als seus fills-néts.


En una entrevista que publica el diari Österreich, Karl R., dietista i amic de la família, assegura que “Josef menjava força fibra, verdures i cereals, no enteníem que només anés al lavabo una vegada al dia”. “Hi havia dies que ni tant sols hi anava. Ara sabem per què”.

Experts forenses confirmen que probablement Fritzl a hores d’ara seguiria realitzant les seves necessitats, però en dependències policials. La freqüència d’aquestes encara no ha estat revelada.

Categories
Vigilant el camp de sègol

Les universitats no haurien d’existir

Les universitats no haurien d’existir. Avui els professors són funcionaris amb sous i vacances atractius i els alumnes són adolescents amb ganes de passar l’estona. I en qualsevol cas, ja no s’hi formen persones sinó unitats de treball.

Després de l’escola —on, aprofitant la infantesa, s’hi aprendrien forces idiomes—, s’hauria de viatjar. I, en tornar, s’aniria a la llibreria; que no seria altra cosa que la universitat però amb els professors bons treballant de llibreters i els dolents al món laboral.

Categories
Vigilant el camp de sègol

L’Estatut Pessimista de La Catalunya Optimista™

Cada vegada que Sir Arthur More necessita un cop d’efecte, surt en escena l’Estatut. Va ser així fa vuit anys quan Convergència necessitava un projecte amb més aires nacionalistes per presentar-se a les eleccions i també quatre anys després, quan va enviar al seu millor agent, el mateix More —Arthur More—, en una missió nocturna a Madrid a signar-lo amb La Marca (ZP©, ^^©) com fos i a costa del que fos. Com passa amb La Marca, objectiu a curt termini es va complir: foto i copet a l’esquena. I de l’objectiu a llarg termini res de res: ni CIU va aconseguir el govern de Catalunya ni Catalunya va obtenir l’Estatut que volia.

Ara què creieu que passarà? El PSC farà valer el seu vot catalanista o es dirà que és cosa del vot útil i La Marca farà el que voldrà?

Sigui com sigui l’Estatut Pessimista que no hem votat l’hauran de desplegar des de La Catalunya Optimista que (atenció que ve ironia) de forma útil sí hem votat. Des dels partits catalanistes es votarà la investidura de La Marca a canvi de poder penjar-se quatre medalletes i au, ja tindrem la nostrada i tradicional i quadriennal (quatrianal) dosi nacionalista en comptagotes.

Dit d’una altra manera: quins polítics més fills de puta els catalans. O, més ben dit, quins fills de puta més polítics els catalans. Els bascos saben el que volen, ho tenen clar i ho mantenen fins al final. Aquí ens donen les gràcies, una foto, un copet a l’esquena i la cirereta i les restes del govern. Els bascos són i llavors fan. Els catalans fem i llavors som. Resultat: CIU baixa vots i ERC en baixa molts més.

Per als romàntics que creiem que el nostre país encara mereix ser tractat amb dignitat, que ens facin una edició de l’Estatut en paper suau de tres capes.

Categories
Vigilant el camp de sègol

Resultats de les eleccions

9 de març de 2008, dia de paradoxes:

– El vot inútil resulta útil i guanya el Chiki Chiki de Rodolfo Chikilicuatre.
– El vot útil resulta inútil per a Catalunya i perd representació a les Corts Espanyoles.

Categories
Vigilant el camp de sègol

La niña españolita de Rajoy, basada en la Caudillo YouTube Superstar?


Owned!

Actualització (hores després): veig que no he estat l’únic que ha vist l’analogia… i n’hi ha moltes més!

Categories
Vigilant el camp de sègol

YES, THEY CAN

YES, THEY CAN.

Per què nosaltres no? 🙁

Categories
Do not post Vigilant el camp de sègol

Discurs que —com a català— m’agradaria sentir en aquestes eleccions…

… però que cap polític d’aquest país tindria collons de dir. Adoptar un discurs així requereix moltes coses: canvis, acords, oblidar-se d’estratègies, renúncies, no mentir i pactar molt. La honestedat és escassa en política perquè no només hi entren les idees i els electors en el joc: també hi ha els interessos personals, els dels partits, els dels amics rics dels partits i pors de diversa índole.

M’he inspirat en el discurs de Barack Obama a Iowa —traduït al català per l’ulldepoll.cat aquí— i m’he motivat per tot això d’aquest comentari. Molts direu que és una pastelada, molts pensareu que és ridícul, a d’altres us semblarà una utopia, a algú fins i tot li podrà semblar infantil o ingenu. D’infantil o innocent no en tinc res, però d’ingenu sí. Tot i que a vegades em costi aconseguir-ho, procuro ser-ho i m’hi esforço.

A tots aquests que se’n riureu: jo no tinc milers de persones, ni padrins, ni milions al banc, ni gent guapa de totes les edats darrera meu aplaudint-me ni cap de les altres coses que vosaltres valoreu. Jo sóc ingenu i el que no tinc és por. Vosaltres sí. I segurament per això tenim l’abstenció i els polítics que tenim.

Aquí el teniu:

Hem dividit el país entre catalanistes i no catalanistes. Entre esquerres i dretes. Entre homes i dones. Entre nadius i immigrants de diferents generacions: primera, segona, tercera… I ja n’hi ha prou. Ja n’estem farts. Ja n’estem tips. Nosaltres, la majoria de la base, els mal anomenats de sota, les unitats de treball o les formiguetes del cens hem de dir prou. Els que respectem als altres hem de dir ben clar que mentre estiguem dividits no anem enlloc.

Resulta que ara hem de votar en unes eleccions que no són les nostres. Ara sembla que només es pugui votar al PSOE o al PP. Ara que els debats només són de dos partits, més que mai hem de dir prou. No ens interessen els interessos del PSOE ni els del PP. Ens és igual el talante i ens ha de ser igual que ens insultin. A part de mirar per ells, els seus interessos i els dels seus amics; tots dos faran el mateix. I tota la resta, també. Nosaltres no volem això, però els votem perquè creiem que hem de votar el menys dolent. I no és així. Res més lluny d’això. Així matem l’esperança. Així és inútil la democràcia. Hem de votar a qui volem votar. I ens hem de votar a nosaltres mateixos, perquè això és la democràcia. I això és el que fa possible l’impossible. El nostre vot no ha de ser una resignació, ha de ser un crit. Un crit que ha de fer callar als líders dels partits, perquè tots nosaltres som els que manem, i ho estan fent molt malament.

Som aquí però venim de llocs diferents. Tot i així juguem, estudiem, treballem i vivim junts i en pau. I més junts encara ho hauríem de fer. Perquè som una nació. Perquè som catalans. Perquè som pacífics i sempre hem obert les portes a tothom. I ho seguirem fent. Seguirem ensenyant a qui arribi, a poc a poc i amb amor, com s’estima aquest país i aquesta llengua. Seguirem unint-nos en contra de la violència i el despotisme. Ens taparem les orelles si ens insulten, i els mirarem serenament als ulls quan ens cridin.

És amb el cor que les coses cobren sentit. L’obsessió pel poder, les ànsies d’influència o de diners o l’enveja no és el que fa persones a les persones, és el que les destrueix. És el que fa que s’odiïn entre elles. I nosaltres volem anar a dormir cada dia sabent que el món és una mica millor per a tothom. I l’últim dia d’anar a dormir, voldrem que tot hagi tingut sentit. Haver estimat és el que ens el donarà els motius d’haver viscut. L’esperança de viure tranquils i en pau és la que ens ha de moure. L’esperança d’un poble valent, sense por, sense prejudicis, emocionat i amb il·lusions és la que —en democràcia o sense— fa els miracles possibles.

Farem a la nostra nació sobirana en pau, fent-ne l’emblema i l’exemple més bonic de concòrdia i entesa entre pobles i entre persones.

Visca Catalunya lliure! Visca tots units i lliures!

Categories
Vigilant el camp de sègol

Votar el Pasqual Maragall

Avui m’he aixecat amb ganes de votar el Maragall. Trobo a faltar la sinceritat i el carisma de les seves Maragallades. I cada dia que passa el veig més entranyable i honest. L’adoro. A en Pasqual ja li comença a venir tot de tornada, que és una qualitat molt bona i massa escassa en política. Sabeu si al final es presentarà?


Fixeu-se en el gest de la llengua. Que n’és de punyetero! Es presenti o no i el votin o no, recordem que Maragall va ser President de Catalunya molt abans que home de partit (i li va sortir car, coses del PSC PSOE). Molts polítics mai han demostrat —ni demostraran— tant.

Actualització unes hores després:
increïbles tots els comentaris que rep, fins ara, la notícia al portal informatiu de TV3 (primeres sis pàgines). Tothom entusiasmat i tothom el recolza. Maragall, els mitjans potser et proven de silenciar, però els electors et reclamem! 🙂

Categories
Vigilant el camp de sègol

Néixer, créixer, reproduir-se i suicidar-se

Com gairebé passa en tots els països del món  —en major o menor grau—, el nostre és plurilingüe. Cal aclarir que quan parlo d’el nostre país em refereixo als Països Catalans, i quan parlo d’el nostre estat em refereixo a Espanya. Segons els percentatges, podríem dir que vivim en una zona bilingüe: més o menys es parla el 50% de català i el 50% de castellà. Però repartit de forma no uniforme: a les ciutats es parla molt més castellà que als pobles perquè històricament hi ha hagut més immigració.

La situació global força un fluxe de persones entre països que va fluctuant, i que barreja individus, cultures, llengues, i, en definitiva, maneres —en el fons no molt diferents— d’ententre les coses. Passa a tot arreu. Però aquí tenim un problema afegit: la cultura catalana no té estat. Almenys no un estat que vetlli per ella. I no és igual: ens afecta. És més: a part de no tenir-ne, tots els que en formem part coneixem la cultura i la llengua de l’estat que ens engloba, l’espanyola. Sovint la interioritzem sense poder-ho evitar: parlant amb la gent, mirant la tele, utilitzant l’ordinador, el mòbil, la rentadora, navegant per Internet, obrint un pot de salsa de tomaca…


No té perquè ser res dolent això, si no ens importa que a llarg termini desaparegui la llengua, les tradicions i la cultura catalana. Fins i tot pot ser bo: conèixer i sentir-se partícip d’una cultura tan gran i important com és l’Espanyola obre portes a tot arreu i ens ajuda a escollir el programa de la rentadora o la salsa més adient per als espaguetis. Tinc una idea encara millor: considerem-nos tots nord-americans! Cremem llibres i diccionaris llatins i baixem-nos pel·lícules nord-americanes en versió original! Com que som ciutadans lliures del món és igual la nostra identitat, qui som i d’on venim.

Us proposo adoptar les fases de la vida de molts éssers catalans d’avui: néixer, créixer, reproduir-se i suicidar-se. Catalans, reproduim-nos i assassinem-nos! Així tot serà millor. Així els nostres fills sabran d’entrada que són anglosaxons i se’ls obriran les portes arreu. Fins i tot pot ser bo: així acabarem formant part tots d’una cultura molt més gran i important com és l’Americana. Féu com jo, que no escric aquest bloc en català perquè és l’idioma en el que penso, en el que sento, en el que estimo, en el que intento expressarme i en el que estic fet. Només ho faig per romanticisme caduc, per cortesia i per tenir menys visites.

Categories
Vigilant el camp de sègol

L’himne d’Espanya ja té lletra

Recordeu que la SGAE s’havia d’encarregar d’organitzar un concurs per escollir una lletra per a l’himne d’Espanya? Doncs, amb la mateixa habilitat amb la que gestionen els drets d’autor, se’ls ha filtrat la que serà la nova lletra de l’himne d’Espanya. És aquesta:

¡Viva España! Cantemos todos juntos con distinta voz
y un solo corazón

¡Viva España! desde los verdes valles al inmenso mar,
un himno de hermandad

Ama a la Patria pues sabe abrazar, bajo su cielo azul,
pueblos en libertad

Gloria a los hijos que a la Historia dan justicia y grandeza
democracia y paz

El diari ADN n’ha publicat la lletra, i a la seva TV on-line hi ha penjat un vídeo per poder seguir-la com si fos un karaoke. També s’ha obert una enquesta per votar si us agrada o no. No dirieu mai què guanya.

Com que és divendres i no tenia res millor a fer, he escrit una lletra alternativa, així podrieu fer de cantants amb la meva, que m’ha costat un colló de quadrar les síl·labes i vull un reconeixement per l’esforç. Gràcies. xD

Mori Espanya! Cantem clar que no ens la creiem ni ens la creurem,
espanyols mai serem

Mori Espanya! només la vol entendre qui en surt guanyant,
un himne desfassat

Oblida a caspanya doncs sap maltractar, sota la seva mà,
països sense estat

Qui entengui la història que ho digui ben clar, doncs ja n’estem molt farts,
volem la llibertat

PS: A veure si amb els comentaris l’acabem de polir! 🙂

Actualització 19/01/08: