José Montilla i Aguilera (Iznájar, Còrdova, 1955) va ser investit nou president de la Generalitat el proppassat 24 de novembre de 2006, passats tres quarts de set de la tarda, amb 70 vots a favor del PSC, ERC i ICV-EUiA i 65 en contra de CiU, el PP i Ciutadans.
Montilla serà el tercer president des de la recuperació de les institucions democràtiques, el setè de la història de la Generalitat moderna després de Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i el 128è des de Berenguer de Cruïlles (1359-1362). És entroncant amb aquesta història que les primeres paraules de Montilla un cop investit president van ser per dir que es vol guanyar “primer el respecte” i després, espera, l’“afecte” dels catalans.
Recitant Salvador Espriu, va assumir el càrrec com “el més humil dels servidors del poble de Catalunya”.
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort.
Sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.”
El text que precedeix aquest paràgraf és fruit d’una remescla de les notícies següents d’El Punt:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2169084
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2174000
De moment, va pel bon camí. El primer gest, crear el Govern d’Entesa amb el PSOE en contra, esperem que sigui justament això, només el primer gest de molts altres. Estic esperançat, i crec que Montilla, tot i no ser un bon orador, serà un bon President per a aquest país. I un gran exemple d’integració a seguir per a molts dels que hi vivim. El meu respecte i el meu afecte, ja els té. I tant de bo els mantingui tota la legislatura.
I visca Catalunya tal com és, i no tal com, jurídicament, la fan ser.
Una resposta a “President Montilla”
El respecte dels catalans l’ha de tenir per la institució que representa. Molts l’han crucificat, admetent-ho o no, pels seus orígens. Molts convergents creuen que il?lustra la dita “de fora vindran i de casa ens trauran” perquè creien la Generalitat seva. Montilla és un home gris, en blanc i negre com les fotos de la campanya. Un tecnòcrata. A més de ser cordovès, parla amb dificultat el català, no és un geni de l’oratòria… però a molts els ha conquistat arran del debat d’investidura. Potser per ser planer, que no simple. El meu respecte també el té, per descomptat tot i no ser el president que desitjaria i tot i no compartir la concepció nacional de Catalunya. Confio en què aquest nou govern, del qual Montilla n’és un engranatge clau, però no únic, faci callar aquells qui desqualifiquen gratuïtament.