Autor: Isaac

Categories
Etcètera

El final d’Action Man (uiriuiri uorouó)

Els dies de glòria d’Action Man s’han acabat. I les nits de casino amb còctels a la mà i dones per tot arreu li queden molt lluny. Des del darrer anunci de GIJOE on sortia de progatonista ha plogut molt i ha descobert que tant bon punt pot estar-se a la cresta de la onada, com tragant-se la merda que porten les onades (en el cas, per exemple, de la platja de Barcelona). Action Man avui viu lluny de la fama, retirat en una humil estanteria de casa del meu cosí, entre una vaca-guardiola i un plec de novel·les d’escola comprades per obligació.

Al gra. Entengueu l’estupefacció que ahir em va suposar irrompre a l’habitació d’estudi i trobar-m’hi això:

Instantània d’Action Man palpitant a l’interior de la pobre bestiola, girant la cara (inútilment) per no ser identificat.

Impacte mediàtic

La imatge ha corregut per Internet a una velocitat vertiginosa i es desconeixia la localització d’Action Man fins que anit un sense sostre va assegurar veure’l pels voltants de l’estanteria on es va cometre l’acte de zoofília. Aquesta matinada l’equip de siknus.cat hi ha enviat un reporter, però ja era massa tard:


Actualització 18/2/2010: avui s’ha descobert que no es tractava d’un cas aïllat.

Comparteix a:
Categories
OK

Estats Units del que sigui (de Liam Lynch, Brookers i a través de YouTube) o com fer-se famosa a través d’internet.

Internet és un mitjà de comunicació de masses que, com tots, té els seus personatges famosos.

A la xarxa els que són famosos ho són menys i n’hi ha més, però de tant en tant algun o alguna aconsegueix destacar-se dels altres. Als Estats Units (país pioner en la cultura del bloc) alguns blocaires coneguts són entrevistats pels mass media tradicionals, o, fins i tot, en alguns casos, contractats com a tertulians.

En el cas de YouTube el fenòmen s’hi reprodueix, i també té els seus famosos com correspon. Brookers o cutiemish són dues noies americanes adolescents i atractives que un dia s’avorrien molt i es van posar a fer el ruc amb la càmera. El seu vídeo va resultar tenir èxit i ara ja fins i tot tenen una audiència fidel, fan el ruc sovint, i es pensen que són actrius. La primera d’elles ha triomfat imitant a Liam Lynch al videoclip de United States of Whatever (lletra), que fins i tot ha generat imitacions de la imitació:

El videoclip original:

La interpretació de Brookers:

Tribut patèticolamentable a la interpretació (n’hi ha un altre):

Tribut depriment a la interpretació:

Naruto també s’hi posa:

I molts més.

Gràcies YouTube pel teu ample de banda i inversió infinits.

Comparteix a:
Categories
OK

Gabriel Ferrater (1922-1972)

POSSEÏT
Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
d’un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb que tu palpeges.  

JOC
Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n’ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna’t
sencer. Si te l’estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.

Gabriel Ferrater

Comparteix a:
Categories
Diari personal Do not post

Creus i cares

Les trucades de telèfon del final, que només eren discusions innecessàries que s’allargaven fins la matinada. El pessimisme que compartíem, i del que avui encara no m’he pogut desprendre. Dinar a casa teva, excepte la resta de l’estada. No haver-te sigut prou sincer, i intentar arreglar-ho massa tard. Fer coses que no volia fer només perquè tu et sentissis bé. No dir el que havia de dir, i dir massa sovint el que m’hagués pogut estalviar. Tenir ganes de no veure’t i no haver-nos entès mai prou.

Tu. La teva mirada curiosa. Passejar pels carrers de Sant Cugat i el petó del final malentès. Perdre l’últim tren i haver-me de quedar a dormir en un hotel. Les estades a casa teva, excepte els dinars. Tornar cap a casa en tren després de veure’t i només pensar en les coses que faríem quan ens tornéssim a veure. Els Ginos. Els ulls i el cul. L’habitació i l’estanteria dels llibres. Perdre la clau de casa a la sorra de la platja i no recordar-me’n fins a necessitar-la, per no haver pensat en res més que en tu durant el viatge. Tot el que havíem de fer i mai vam fer. El vestit de flors vermelles. Gairebé tots els teus amics i amigues, de tota la vida i de la facultat, la teva mare, el teu germà i sobretot l’abuelita. Que els trobo a faltar. Tenir ganes de veure’t sovint. Trobar-te a faltar quan no hi eres. Entendre’ns. I les trucades de telèfon del començament que s’allargaven fins la matinada.

Comparteix a:
Categories
Vigilant el camp de sègol

Jo també vull un estat propi

Aquest bloc vol ser d’un país normal i per això es suma a la iniciativa corresponent.

Comparteix a:
Categories
OK

Herois de la Katalunya Interior

Coneixeu als Herois? Una mostra:

Pel_Cool

Pel cool
de Guifré Moniato

Pel cool, pel cool…

Cada mes ingreso els meus diners a una entitat
i ara em truquen per dir-me que me’ls han embargat
Que els donin pel cool, que els donin pel cool,
lladres de merda, que els donin pel cool

Porten quatre anys repartint-se el pastís
i ara volen que els voti pel bé del meu país
Que els donin pel cool, que els donin pel cool,
són uns mentiders, que els donin pel cool

Portes quaranta anys aquí vivint i treballant
però no m’entens “porque no hablas catalán”
Que et donin pel cool, que et donin pel cool,
rata xarnega, que et donin pel cool

T’he dit mil vegades que passo de Jehovà
fins que no t’ha caigut l’hòstia no ho has vist prou clar
Que et donin pel cool, que et donin pel cool,
fanàtic de merda, que et donin pel cool

M’han portat al Verdi a veure cinema mongol
tothom sortia dient que l’hi havia agradat molt
Que els donin pel cool, que els donin pel cool,
colla d’enterats, que els donin pel cool

Fotos cremades d’una vedella anant de part,
em presenten al fotògraf i em diu que això és art
Que el donin pel cool, que el donin pel cool,
putos artistes, que el donin pel cool

Dieu que sortint de festa vint cubates us heu cascat
però jo us he vist amb dos i no sabeu ni on heu aparcat
Que us donin pel cool, que us donin pel cool,
sou uns fantasmes, que us donin pel cool

T’has pitxat a quatre ties en una sola nit
i després de satisfer-les encara t’han fet el llit
Que et donin pel cool, que et donin pel cool,
ets un matat a palles, que et donin pel cool

Pel cool, pel cool…

Amb els orígens en la distorsió (bootlegs) de cançons ja mítiques del país (Riba, Sisa, Serrat…), obsessionats amb la Mari Pau  -“Ai, Mari Pau, com n’ets de guarrona Mamona, mamona, Mari pau guarrona“-, entre d’altres, i crítics amb tot i tothom, els Herois ja es comencen a fer un lloc dins el panorama musical d’aquest país. Si us interessen, escolteu aquest i aquest altre tema. 🙂

La web que tenen és una friki-merda-críptica on no es pot trobar res, però amb esforç i dedicació n’he pogut extreure això:

1. la pàgina de descàrrega de les cançons en mp3.
2. les lletres.
3. la pàgina de descàrrega d’alguns bootlegs. Dels quals no us podeu perdre ni el de Pau Riba ni el d’Ovidi Montllor.

I un bonus track audiovisual aquí, perquè youtube és gran.

Actualització 18/08/2007:
També han obert un myspace: http://www.myspace.com/herois
Cada cop entra més gent buscant-los pel Google, els Herois creixen!

Comparteix a:
Categories
Etcètera

All we are is just petits trossets de merda

Avui, com tants d’altres dies, vaig al lavabo i faig les necessitats del tipus més sòlid: tres o quatre trunyets ben macos.

Com és habitual en acabar estiro la cadena.

Marxen tots els trunyets excepte un de rebel que es ressisteix a ésser engullit per la tassa.

M’indigno i torno a estirar la cadena.

Igual.

Segueix a la tassa, impassible.

No vol seguir el camí dels seus companys de fatigues intestinals per rebeldia?

Reflexiono.

Es nega a acceptar el seu destí o simplement no segueix la inèrcia dels seus semblants per por?

Com que és fet de caca aposto per la segona opció: és un cagat.

Deixo de reflexionar perquè no ha servit de res.

Li explico que ha de ser valent i estiro la cadena per enèsima vegada.

Aquest cop, per fi, se’n va.

I ja ho veieu: la vida dels trossos de merda -com la de tants de nosaltres (siguem trossos de merda o no)- és ben complicada.

Comparteix a:
Categories
siknus.cat

Nou rècord!

Rècord!

Ahir aquest bloc va tenir 109 visites d’usuaris diferents, i és el primer cop que passa de les 100. La mitjana des que la pàgina es va crear l’1 d’agost de 2006 (fa 22 dies) se situa en 67 visites úniques diàries (la mateixa IP).

Les 109 visites d’ahir en bona part són degudes a l’Aftersun 2006, que, com que ja s’acosta (és aquest dissabte), i com que és un molt bon festival, la gent el busca per google. I siknus.com és el primer resultat, com ha de ser. 🙂

Nova meta: les 500 diàries.

minyu: et responc als comentaris i al fòrum aquest vespre, que ara no tinc temps. Alguns no fem vacances 😉

Comparteix a:
Categories
FAIL

Sony ens estafa: evitem-la

L’empresa Sony, caracteritzada per fer productes i sistemes incompatibles amb la resta del món (Memory Stick, BETAMAX, ACC, MiniDisc,  etc, etc…), ha de moure fitxa. Sony ha d’escullir entre ser una companyia de patent que es mira al melic o bé ser una companyia que escolta al consumidor (com fa, per exemple, Dell, creant el seu bloc one2one, d’informació i feedback amb el client).

Si compres un producte Sony et gastes molts diners, i, a més, per motius de compatibilitat, tots els productes que et compris et serà millor que segueixin sent Sony. Quedes a les seves mans. I aquest és el seu joc: l’únic sentit de la incompatibilitat és tenir el benefici i la patent assegurada.

En un món on tot tendeix a la globalització i a la compatibilitat de sistemes, els dispositius de Sony resulten anacrònics. Sense posar-me en si són bons o no, que és més que discutible, només es preocupa per tenir les patents i publicitar-les per intentar-les convertir en estàndard.

Productes que són diferents, i campanyes que diuen que, a més de diferents, són millors. Fins avui tothom o bé es creia o bé no es creia la publicitat, però no hi havia espai per a dubtar, valorar ni discutir de forma global. En un sistema de publicitat top-down, com el que fins ara hi ha, pots pretendre que, amb molta inversió en publicitat, i algunes dificultats, el teu sistema s’estandaritzi. Això està canviant. Internet és un espai d’informació lliure on tothom diu el que vol. I abans de comprar un producte, els consumidors consulten per internet les valoracions i observacions que fan altres compradors sobre el mateix producte.

El consumidor, lògicament, es refia més de les opinions anònimes que es produeixen cada segon sobre un producte determinat a internet, i que són accessibles a través dels buscadors, que no pas en el que els diuen en un anunci de televisió que val molts diners i que paga l’empresa anunciant del producte.

Aquest canvi està generant una revolució, i sobretot en les agències de publicitat, que veuen que cada cop més el sistema de publicitat top-down té menys força, i, o bé es renoven, o bé perden pistonada.

Tinc targetes de memòria Secure Digital i Compact Flash (l’anterior estàndard). Com vaig dir fa uns dies, ara m’he comprat un mòbil Sony-Ericsson. Això m’obliga a comprar targetes MemoryStick nosequè-nosequantos (curiosament exclusives dels productes Sony), i m’indigna gastar-me aquests diners innecessàriament. Jo, a part d’aquest mòbil, no m’he comprat mai res Sony. Si vosaltres ho heu fet us recomanaria que no tornéssiu a cometre l’error.

La revolució d’internet de la que tant es parla comença així, en un bloc com aquest, i simultàniament en molts més com aquest a tot el món: Sony només pensa en ella i no en els seus consumidors: evitem-la.

Comparteix a:
Categories
FAIL

Cartelleres en crisi. Avui: Poseidón.

Fa massa dies que no fan cap pel·li mínimament digna a cap cinema comercial (els que vaig jo). Què passa?

Avui teniem ganes de les pitjors que es poden tenir en un dia festiu i avorrit: ganes d’anar al cine, però sense saber quina pel·lícula veure. Ha tocat Poseidón. Si us passa el mateix no hi aneu: torneu-vos-en a casa.

Situem-nos: a un vaixell inmens (rotllo titànic) li cau una onada a sobre i es posa al revés: cosa molt habitual en els vaixells de gran tonatge i calat. Doncs bé, la pel·lícula tracta sobre el típic grupet d’intrèpids personatges que vol aconseguir escapar.  Gran argument. Mai vist.

Us faig un resum de la pel·li com a mi m’agrada: en mode freaky-programador (és el que estava pensant mentre la veia, per entretenir-me):

define POQUES=4;
define MASSES=20;

int id-zona, id-sortida,array-sortides[POQUES];
int sequencia_actual=0;
int numero_sequencies=MASSES;

while (sequencia_actual<numero_sequencies ) {

    id-zona=entrarEnZonaEstretaClaustrofòbicaiPerillosa();
    algunaFantasmada(random());

    array-sortides=buscarPossiblesSortides(id-zona);
    algunaFantasmada(random());

    id-sortida=descartarTotesLesSortidesMenysLaPerillosa();
    algunaFantasmada(random());

    sortirDeZonaEstretaClaustrofòbicaiPerillosaDelVaixell();
    mortDAlgunPersonatgeIrrellevant();
    algunaFantasmada(random());

    sequencia_actual++;
}

rescatDelsPersonatgesRellevants();
exit();

Una pel·lícula que pretén ser comercial però que no resultarà ni això.
   

Comparteix a: