Quan avui han trucat per telèfon estava mirant tranquil·lament la tele. Era una més de tantes altres trucades de màrqueting directe a les que estem acostumats, però aquest cop, com que avui el que feien a la tele no em cridava gaire l’atenció, no he evadit la trucada a la primera oportunitat com acostumo a fer, i, amb tranquil·litat i paciència, he donat una oportunitat a la teleoperadora perquè fés la seva feina. Més o menys ha anat així:
Agafo el telèfon. Sense presentar-se, una veu de dona (naturalment, com sempre, en castellà) pregunta pel meu pare. Demano que s’identifiqui, i, després de demanar-me perdó per no haver-ho fet —perquè es tracta d’una veu extremadament ben educada, o, més ben dit, ben ensinistrada— i d’intercanviar-nos unes quantes paraules cordials de presentació, sempre molt correctes, decideix que, com a víctima, jo ja serveixo, i prossegueix amb el pla.
És una representant de l’empresa Jata (d’un call center més aviat, perquè se sent la típica remor de fons), que em diu que al meu poble, corregeix, a Botarell (havia de substituïr <el seu poble> per <Botarell> i no hi ha pensat, oix) l’empresa fa una campanya de llançament d’un nou producte i que m’obsequien regalant-me’l. Directament pregunto on és la trampa i m’explica que no n’hi ha. Només es tracta d’agafar el producte, les dades de contacte de l’empresa (perquè?), i tancar la porta. Com que no m’ho crec torno a preguntar-li si s’ha de signar alguna cosa, i em diu que no.
Òbviament veient l’èxit del negoci que puc fer obtenint un objecte pràctic i útil com una gerra de 60€ (que m’informa que és el que val) totalment gratuït, i amb tanta insistència de la senyora de l’altra banda del telèfon, em mostro interessat pel producte fins al final.
Canviant de tema ràpidament i sense donar lloc a rèplica, em diu, de passada, que els ports són 8€ i que els he de pagar jo. Sense esperar que acabi la frase (per primera vegada en tota la conversa) l’interrompo per dir-li que en aquest cas no sé si m’interessa. Em surt amb que l’empresa és coneguda, que ha sortit a la tele (constantment fa referència a que l’empresa fa publicitat a la tele com a prova de la serietat i fiabilitat de la mateixa), que vindran al poble a fer campanya i que els veuré al carrer…
Quan diu això penso que si posen un estand no serà necessari que m’enviin res, i li pregunto:
– O sea que si estan en la calle no es necesario que pase nadie, puedo recogerlo yo mismo allí, no?
I respon amb tota la mala llet que des del principi feia veure que no tenia:
– Pos ala que te den! Cloc.
Això sí que és màrqueting directe. I agressiu. Quina gran professional. Ara sí que m’han vingut ganes de comprar productes Jata sense parar.
Jo que em pensava que qui acostumava a rebre els insults eren ells. Sóc l’únic a qui una operadora de telemarketing l’ha insultat i l’ha penjat? El món va al revés?
Per cert, com que el negoci el tenen venent els filtres de les gerres que venen per telèfon, he posat la paraula filtro i Jata a l’adreça (/no-comprar-jata-filtro-jarra, etcètera). L’objectiu és ser el primer bucant “filtro jata” al Google. Segur que els hi fa il·lusió. Si sou dels que veniu des del Google: NO COMPREU RES JATA, SÓN UNS ESTAFADORS, I US FARÀN PAGAR 8€ PER UNA GERRA QUE NECESSITA RECANVIS QUE VALEN MÉS QUE LA PRÒPIA GERRA. (que vindria a ser la conclusió —perquè no sé com dir moraleja en català —). I si sou dels que veniu des del Google buscant “jata” i, a més, sou responsables de màrqueting de l’empresa: Que os den!
L’empresa Sony, caracteritzada per fer productes i sistemes incompatibles amb la resta del món (Memory Stick, BETAMAX, ACC, MiniDisc, etc, etc…), ha de moure fitxa. Sony ha d’escullir entre ser una companyia de patent que es mira al melic o bé ser una companyia que escolta al consumidor (com fa, per exemple, Dell, creant el seu 