Categories
OK

Chema Madoz

Algunes fotos de l’artista madrileny Chema Madoz:

Si us han agradat, aquí n’hi ha més. I a la seva pàgina oficial encara més.

Via | del.icio.us

Comparteix a:
Categories
Lifehacking

Consells per acabar amb la desídia

10 consejos para acabar con la desidia

[…]

6. Consigue una cucaracha. Ponle un nombre bonito (por ejemplo, Elena). Intenta seducirla contándole mentiras heroicas sobre ti. Cuando ella esté a punto de caer en tus redes, písala.

7. Busca otra cucaracha y dile que eres viudo. Háblale de Elena con melancolía.

8. Busca tu número de DNI, ponle un 6 por delante y llama a ese número de móvil (como aconseja la publicidad). Dile a quien te atienda que le harás juicio por plagio.

[…]

Escrit per Xavi L. al seu bloc, Yo y mi garrote.

Comparteix a:
Categories
Etcètera

Què no direm avui del madrid?

Nota: El títol del post és un homenatge al difunt programa de ràdio que feia Xavier Bosch a Rac1, El Cafè Baviera. Possible títol alternatiu: “El marketing es así”.

Via | IRC-Hispano – #barça

Comparteix a:
Categories
Diari personal

I want it all…

…and I want it NOW.

Comparteix a:
Categories
Diari personal

Portàtil rebut: Lenovo X60s (IBM ThinkPad)

Després de molt de temps d’esperar-lo per culpa d’optize.es, que em va enviar una comanda que no era (patètic), per fi he rebut el regal que em vaig fer aquest nadal. És aquest:

A les fotos no es veu gaire bé, però la pantalla és de només 12 polzades, l’ordinador pesa molt poc i és bastant petit. Portar-lo amunt i avall és molt més pràctic que portar, per exemple, Els pilars de la terra:

que així no ho sembla que portar-lo al damunt sigui un pal, però vist de perfil:

ja es una altra cosa.

Comparteix a:
Categories
OK Vigilant el camp de sègol

Posem límits a la manipulació genètica, l’eutanàsia o la guerra química?

Una dona d’Alacant que tenia esclerosi múltiple i va decidir acabar amb la seva vida amb l’ajut dels seus d’amics. Una altra de Cadis que ha tingut bessons a l’edat de 67 anys. Un sol grapat de bactèries que pot destruïr tota l’espècie humana…

Entrevista de Xavier Bosch al Pare Francesc Abel, ginecòleg, i llicenciat en Medicina, Filosofia i Teologia. Una de les màximes autoritats en bioètica de tot Europa.

Escoltant l’entrevista m’ha agradat descobrir la bioètica i també saber que a l’església encara hi ha qui toca de peus a terra. Insisteixo: realment l’entrevista és molt interessant i toca forces temes, des del paper de l’església catòlica avui dia fins a la guerra química. Val la pena dedicar-li els 31 minuts que dura. Aquí la teniu:

Entrevista Francesc Abel

Emès a Rac1 el 22/01/07 a partir de les 11:00.
Extret del Podcast d’El Món a Rac1.
No sigueu imbècils i escolteu-la, collons.

Comparteix a:
Categories
OK

Un tomb per Internet (II)

De tant en tant faig un post-proposta de fer un passeig per Internet (que jo hagi fet abans, esclar). Avui és el segon.

– Els invents del futur de Pep Torres, reportatge de la recent estrenada VilawebTV.

– Samarretes de Family Guy (Padre de Família). A mi la que més m’agrada és aquesta, inspiració "La naranja mecánica".

– Un vaixell que flota i s’enfonsa en gas. És força curiós.

– Recull de maneres de dir que te’n vas a cagar.

Camioner despatxat per vídeo seu al YouTube.

– L’iPhone ho és tot.

Si us ha agradat, aquí teniu el primer. 😉

Comparteix a:
Categories
OK

Memorias de una Geisha

Feia temps que la tenia pendent de mirar, com tantes altres pel·lícules, i el cap de setmana passat per fi vaig veure Memorias de una Geisha [wiki] [trailer].

[Feu clic aquí per veure el cartell en gran]

La pel·lícula narra la vida d’una Geisha abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial. Situa molt bé a l’espectador en la història i cultura japoneses, i fins i tot ajuda a comprendre la realitat actual del país, fortament influenciat per la cultura americana. Si us interessa la cultura nipona, és una pel·lícula imprescindible.


La nota negativa la dóna el final, massa forçat, que la fa encasellar com a una més de tantes altres pel·lícules americanes. Una llàstima.


Comparteix a:
Categories
Projectes

no.recordo.com.es

Ahir a la nit m’avorria. S’ha de dir que bastant. I perquè no us oblideu ni de siknus.com ni de cap altra pàgina que us interessi, vaig fer aquesta web:

no.recordo.com.es

Espero que us agradi i sobretot que us sigui útil. 😉

Comparteix a:
Categories
Diari de bord

La Comunitat FON

La comunitat FON és una comunitat wifi, o, més concretament, una xarxa d’accés a Internet sense fils. Per formar-ne part cal tenir una connexió ADSL i un dispositiu que et venen —o et regalen— anomenat Fonera. A canvi de compartir el teu accés a Internet amb la resta de la comunitat, pots utilitzar les connexions a Internet compartides per la resta d’usuaris.

FON és una iniciativa del Martin Varsavsky (en endavant, Ell), un controvertit —autodefinit— emprenedor hispano-argentí que s’ha apuntat al boom de la —bombolla?Web 2.0 . Entre altres inversions, Ell té el 10% de meneame.net, i influències en molts altres coneguts blocs, com, per exemple, microsiervos.com.

[imatge extreta d’aquí]


Jo he rebut el meu router ("Fonera") aquesta setmana, totalment gratuït gràcies a una oferta de canalpda.com, i ja el tinc connectat i funcionant. Estan fent un llançament molt bèstia del producte: ara les foneres són regalades. Una inversió que, al meu parer, i si només es basa en la resposta dels usuaris, és massa arriscada. La meva aposta és que si no aconsegueix bons contractes amb els ISPs (proveïdors d’Internet), el movimiento mor. El temps dirà com acabarà tot plegat.

Si ens allistem al Movimiento FON, el que cal tenir ben clar és que tot i anar-ne disfressat, no és cap revolució feta des de baix, des de cadascun dels individus.  El movimiento no té res a veure amb el programari lliure ni amb la llibertat a la xarxa. Els detractors d’Ell l’acusen d’anar molt al benefici empresarial a costa de la bona fe de la comunitat d’internautes. El software de la mateixa Fonera està basat en programari lliure, però obstaculitza volgudament l’accés i el control del dispositiu per part dels seus propietaris usuaris. Els hackers que han aconseguit petar la Fonera han demostrat que si l’empresa que hi ha al darrera de FON vol, pot tenir accés remot a tots els continguts que corren per la nostra xarxa local. Ens en fiem?


Hi ha opinions de tot tipus. Personalment, i tot i tenir a) fe en la honorabilitat de FON i b) la Seva-meva Fonera connectada, crec que, almenys de moment, l’invent no val la pena. Perquè si el que volem és accés a Internet sense cables gratuït, actualment ja hi ha moltes wifis que l’hi tenen (per deixadesa o generositat dels seus propietaris) i sense la necessitat de comprometre la seguretat de les nostres LANs (xarxes d’àrea local).

Tot i així, si voleu una Fonera, teniu connexió ADSL amb router i l’heu de fer servir, aviseu-me i us "invito" a la Seva comunitat.

Per saber-ne més:
"Cautivador de inversores", El País: Els precedents d’Ell abans de la iniciativa FON.
"La penúltima conquista de Varsavsky", El País: Google i Skype inverteixen 18 milions d’euros a FON.
"Hackers, Bugs y FON", Bloc de Martin Varsavsky: Una de les rèpliques/aclariments/venudes de moto que Ell fa de tant en tant en el seu bloc.
"Fonera 2", Bloc de Ricardo Galli: La opinió sobre FON de Ricardo Galli després que Ell comprés el 10% del menéame.
"Censura de FON, y licencias", Bloc de Ricardo Galli: La opinió sobre FON de Ricardo Galli abans que Ell comprés el 10% del menéame.
"La inversión de Martín Varsavsky en Menéame", Bloc de Ricardo Galli: Tot sobre la venta del 10% del menéame.
"GarraFÓN", Bloc de Fuckowski: El controvertit Fuckowski també n’opina.
"Hackeando la Fonera, bandaancha.st"

Comparteix a: