Putuporto putudos putudies putujugant amb putu això, reputus putuminijocs…
Porto dos dies jugant amb això. Putus minijocs! 🙂
Categories
Autor: Isaac
Ahir 23 d’agost de 2007, algú va entrar al bloc buscant al Google "com li dic que em vull casar".
Amb la vocació de servei els lectors de siknus.com mereixen, i com en aquell altre cas, obro aquesta entrada per ajudar aquesta persona en el seu dilema. Que segur que també és el dilema del molts altres catalans!
Aquesta vegada ho faré en forma de Top 10, que quedarà més vistós. I també n’afegeixo un sobre com no fer-ho, que lamentablement segur que també pot ajudar.
La idea és que entre tots, mitjançant els comentaris, anem dient idees sobre com dir-ho i com no dir-ho, i jo vagi actualitzant el top 10 amb les que considerem millors. Però això només és una idea, o sigui que comenteu! XD
Per cert, creieu que és un home o una dona? La meva aposta és dona.
Top 10 de maneres de dir que et vols casar
- Amb naturalitat:
— Trobes que ens hauriem de casar? - Amb naturalitat:
— Et vols casar amb mi? - — Hem compartit coses bones i coses dolentes. Hem pogut afrontar tot el que se’ns ha vingut a sobre. Malgrat tots els impediments sé que ets l’home de la meva vida i estic disposada a lluitar per tu sempre. T’estimo moltissim i m’agradaria que poguessim casar-nos i crear una família. Què m’en dius? Vols casar-te amb mi? (Primer/a anònim/a)
- — T’estimo.
— Jo també, tant que ens podem gastar molta pasta per celebrar-ho. - — Sé que ets l’unic tio capaç d’aguantar-me. Ens casem? (Primer/a anònim/a)
- — Necessitem un frigorific. Ens casem? (Primer/a anònim/a)
- — Podriem anar fent bo, no?
— Què?
— Que si ens casem! - — Et deixo.
— QUÈÈÈ?
— És broma! Que si et vols casar!
Top 10 de maneres de no dir que et vols casar
- — Estic embarassada, casem-nos.
- — O ens casem o et deixo.
- Senyalant el peu del paper:
— Si signes aquí tindrem alguns avantatges fiscals… - Iniciant la conversa:
— Saps que tothom de la nostra edat ja es va casant…? - Amagant un anell de compromís al menjar. (Chibirrusa)
- Una nit de borratxera. (Primer/a anònim/a)
- Amb to amenaçant:
— Et vols casar amb mi?!?! - — Si ens caséssim follariem més?
- — Si ens caséssim seguiries volent tenir fills, no?
Categories
Tamboret ergonòmic
Tamboret ergonòmic
Extret remenant per aquí.
Als principis dels temps tot l’univers estava compactat en un sol punt. Que era una merda molt petita, més aviat ínfima, petitíssima, però això sí: molt densa. Aproximadament com un cagalló de be, però encara més petita i més densa.
La merda va explotar donant forma a tot tipus de coses com el temps i l’espai, la matèria i l’antimatèria, i l’església i Déu —els dos últims en aquest ordre, els altres no ho sé.
La fastigosa explosió es coneix com el Big Bang i podem obtenir totes les proves de la seva existència al nostre voltant, simplement observant. Els centres d’atenció al client, la fam, els mediocres, la gran majoria de feines, el tercer món, els diners, la borsa, les empreses, la política, els bancs, la major part de la nostra pròpia vida… tot és una gran merda. I m’he descuidat dels intents d’enganyar-nos i creure’ns que hi ha alguna cosa que val la pena, que si no són una bona merda ho acaben sent, perquè tard o d’hora tot retorna al seu origen.
Nosaltres que ens intentem autoenganyar fent-nos passar per quelcom elevat anomenat ego… també som merda. El que més. I és una relació directament proporcional: a més ego més merda compacta.
Som unes merdes intel·ligents i això el que ens permet és adonar-nos de la merda que és tot. Molt útil. Mirin si n’és que com més en tenim (d’intel·ligència), abans i millor ens adonem de la merda que som.
La vida es desenvolupa entre a) la Gran Explosió Fecal, b) la gran merda dispersada que ens envolta a tots i c) alguna excepció. Les excepcions són quelcom que ens faci oblidar, ni que sigui per un instant, de la realitat fecal de l’existència. La il·lusió que una cosa és certa, que és bella, que és sincera, que és digna, que és autèntica, o qualsevol altre il·lusió, per exemple, serien excepcions d’aquestes. I sort que a vegades són llargues. Però, com no pot ser d’altra manera, al ser excepcions sempre acaben trobant-se amb el seu destí, que és no convertir-se en norma. I per això tard o d’hora sempre ens acabem adonant que tot és tal com és: una merda. I que no es pot canviar. O que costa molt. Ho intentem?
Planeta merda
Categories
De vacances!!
(Avui em salto les normes)
AAaaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrrrRRRRRRRRRGGGGGGGGGGGGGGGGGG
Lelelelelelelelel
LELELELELE ELLELELELE LELELELE
LELELELEEL ELELELELELELELELELELELELELE
ELELELELELELELELELELELELELLLELELELELELELELELLELE
ELELELELELELELELELELELELELEL
ELLELELEE
ELELELELELELELELELELELELELLLELELELELELELELELLELE
ELELELELELELELELELELELELELEL
(Ja està)
Per fi he trobat el cartell de l’Aftersun de Maspujols d’enguany. Serà el dissabte 25 d’agost a partir de les 22:00 h. (dissabte que ve) al lloc de sempre. I fins i tot he descobert que tenen un myspace. Gràcies Ayu!
Feu clic al cartell per veure’l millor.
Ens hi veiem!
Categories
Anunci del Firefox
Nota: El que diu al final el Firefox és "Shut up!!", que vol dir "Silenci!!".
Si encara no l’utilitzeu,
recordeu que el Firefox és el millor navegador d’internet.
Via | LaTafanera
Categories
Zapatos Limpios, d’Oriol Puig
Al bloc del Jair Domínguez descobreixo el curtmetratge Zapatos Limpios, d’Oriol Puig (entrevista), que va guanyar el 5è Festival de Curtmetratges de Manlleu d’enguany.