Si de veritat arribéssim a comprendre, ja no podríem jutjar. André Malraux
Relacionats
Comparteix a:
10 respostes a “Comprendre de veritat”
que bona aquesta, isaac
🙂
Sí marina, lamentablement ho és. Tot té una explicació comprensible encara que -a vegades- no ens agradi o -també a vegades- no la comprenguem. Que absurd tot plegat. 🙂
Doncs jo no m’ho crec.
I com a exmple, puc dir que comprenc la frase i la puc jutjar incorrecta.
I ara em podeu dir que no la comprenc. Aquesta frase té sentit quan acceptes que no saps què vol dir comprendre. Quan dius que comprendre és un terme utòpic. Si comprendre és el que diu el diccionari, llavors és una simple frase romàntica.
mai9, crec si haguéssim de ser absolutament rigorosos segurament no podríem dir res. Tot i així ens hem de comunicar, i crec que en determinats camps la rigorositat és molt important i ha de ser la màxima possible. Camps del coneixement com les matemàtiques, la ciència, la tècnica, el dret, l’economia, la sociologia… necessiten com més exactitut millor, tant de les dades i de les teories com de l’error que porten implícit tant les unes com les altres. Ara bé, en d’altres camps del coneixement, com les arts i la literatura, crec que no ha de ser així, que no cal ser rigorós, sinó simplement buscar la millor manera de transmetre una idea, utilitzant les llicències que convinguin: fins i tot enganyar (la ficció).
Una cita d’aquestes crec que no pretén ser un dogma, sinó expressar una idea concreta de la millor manera i en poques paraules: l’art de la literatura. Crec que aquesta ho fa magistralment. Diria que el que cal extreure d’aquesta afirmació és que almenys, abans de jutjar, cal provar de comprendre tots els matitzos d’un tema. I crec que el punt dogmàtic que conté és necessari per arribar a aquesta reflexió, i es pot justificar així.
No et dic que no la comprenguis perquè no dubto gens de la teva capacitat per fer-ho. I menys seguint el teu bloc com acostumo a fer. El que vull dir és que una frase així duu implícita una veritat absoluta, i de veritats absolutes generalment no n’hi ha. Gairebé sempre es pot trobar un però en tot. I si en parléssim, segurament t’hauria de donar la raó, segurament no és certa, però si partim de la base, per exemple, de que comprendre-ho tot és un supòsit insuposable… ja no podríem ni parlar.
saps, la frase aquella no em va convèncer, però si que m’ha semblat sublim la teva frase “de veritats absolutes generalment no n’hi ha”. Aquest ‘generalment’ és boníssim! 🙂
En aquesta frase si que hi ha saviesa, i no en la cosa aquesta de si comprens molt no pots jutjar, perquè com tu has dit, fet i fet, tampoc podríem parlar. És per això que la frase em deixa fred. És com dir, si una cosa fos irreal llavors una altra cosa també seria irreal. En canvi la teva frase és real del tot, i amb un punt d’ironia i un contrast entre “absoluta” i “generalment”. Enhorabona per la frase, la teva 😉
Hehehehe, no sabia si escriure el generalment o no mentre ho escrivia. Al final he vist el punt i l’he deixat. Perquè… tu creus que és una veritat absoluta que no hi ha veritats absolutes? 😉
Gràcies :$ 🙂
Jo crec que si que hi ha veritats absolutes, però no me’n preguntis cap perquè no en sé ni una 😉
I en què et bases doncs per creure-ho? 🙂
hi ha vàries maneres de veure que tot no pot ser relatiu. La més fàcil és que si tot és relatiu, llavors la pròpia frase “tot és relatiu” no pot ser absoluta, i si no és absoluta, llavors no tot és relatiu.
Dius que sí que hi ha veritats absolutes, però que no en saps cap. Únicament et bases en la lògica humana i/o aquest raonament per creure-ho? Jo no em posiciono tant! 🙂
10 respostes a “Comprendre de veritat”
que bona aquesta, isaac
🙂
Sí marina, lamentablement ho és. Tot té una explicació comprensible encara que -a vegades- no ens agradi o -també a vegades- no la comprenguem. Que absurd tot plegat. 🙂
Doncs jo no m’ho crec.
I com a exmple, puc dir que comprenc la frase i la puc jutjar incorrecta.
I ara em podeu dir que no la comprenc. Aquesta frase té sentit quan acceptes que no saps què vol dir comprendre. Quan dius que comprendre és un terme utòpic. Si comprendre és el que diu el diccionari, llavors és una simple frase romàntica.
http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0032746
mai9, crec si haguéssim de ser absolutament rigorosos segurament no podríem dir res. Tot i així ens hem de comunicar, i crec que en determinats camps la rigorositat és molt important i ha de ser la màxima possible. Camps del coneixement com les matemàtiques, la ciència, la tècnica, el dret, l’economia, la sociologia… necessiten com més exactitut millor, tant de les dades i de les teories com de l’error que porten implícit tant les unes com les altres. Ara bé, en d’altres camps del coneixement, com les arts i la literatura, crec que no ha de ser així, que no cal ser rigorós, sinó simplement buscar la millor manera de transmetre una idea, utilitzant les llicències que convinguin: fins i tot enganyar (la ficció).
Una cita d’aquestes crec que no pretén ser un dogma, sinó expressar una idea concreta de la millor manera i en poques paraules: l’art de la literatura. Crec que aquesta ho fa magistralment. Diria que el que cal extreure d’aquesta afirmació és que almenys, abans de jutjar, cal provar de comprendre tots els matitzos d’un tema. I crec que el punt dogmàtic que conté és necessari per arribar a aquesta reflexió, i es pot justificar així.
No et dic que no la comprenguis perquè no dubto gens de la teva capacitat per fer-ho. I menys seguint el teu bloc com acostumo a fer. El que vull dir és que una frase així duu implícita una veritat absoluta, i de veritats absolutes generalment no n’hi ha. Gairebé sempre es pot trobar un però en tot. I si en parléssim, segurament t’hauria de donar la raó, segurament no és certa, però si partim de la base, per exemple, de que comprendre-ho tot és un supòsit insuposable… ja no podríem ni parlar.
saps, la frase aquella no em va convèncer, però si que m’ha semblat sublim la teva frase “de veritats absolutes generalment no n’hi ha”. Aquest ‘generalment’ és boníssim! 🙂
En aquesta frase si que hi ha saviesa, i no en la cosa aquesta de si comprens molt no pots jutjar, perquè com tu has dit, fet i fet, tampoc podríem parlar. És per això que la frase em deixa fred. És com dir, si una cosa fos irreal llavors una altra cosa també seria irreal. En canvi la teva frase és real del tot, i amb un punt d’ironia i un contrast entre “absoluta” i “generalment”. Enhorabona per la frase, la teva 😉
Hehehehe, no sabia si escriure el generalment o no mentre ho escrivia. Al final he vist el punt i l’he deixat. Perquè… tu creus que és una veritat absoluta que no hi ha veritats absolutes? 😉
Gràcies :$ 🙂
Jo crec que si que hi ha veritats absolutes, però no me’n preguntis cap perquè no en sé ni una 😉
I en què et bases doncs per creure-ho? 🙂
hi ha vàries maneres de veure que tot no pot ser relatiu. La més fàcil és que si tot és relatiu, llavors la pròpia frase “tot és relatiu” no pot ser absoluta, i si no és absoluta, llavors no tot és relatiu.
Dius que sí que hi ha veritats absolutes, però que no en saps cap. Únicament et bases en la lògica humana i/o aquest raonament per creure-ho? Jo no em posiciono tant! 🙂