Un noi i una noia es besen de nit a la cruïlla de Còrsega amb Villaroel. S’han conegut fa no gaire i des de llavors les circumstàncies no els han afavorit. El noi li diu que l’estima sense paraules: només amb petons i gestos. Ella els correspon per inèrcia, un pur reflex que el noi, d’entrada, malinterpreta. Perquè els gestos d’ella també parlen: no sap el que vol. Els taxis lliures passen més freqüentment que mai per la cruïlla. Com si sabéssin el que ha de passar. Com si sabéssin que com abans el noi s’allunyi de casa de la noia, que ja fa un pas enrere, millor. El noi alça el braç dret. El taxi para i es despedeixen. Adéu, diu ella. Adéu, l’hi respon, tancant la porta del taxi. I fins mai, es diu, per ell mateix, en veu baixa.
10 respostes a “Taxis”
T’equivoques.
Les coses em pensava que serien més fàcils. Però no.
I ella no va dir fins mai
És ficció.
I si t’hi fixes “fins mai” ho diu ell.
😛
No esperava menys de tu
El tema llegir i entendre un text simple ho tinc bastant apamat. Continuo pensant que ella no va dir fins mai. Però al ser ficció, ho retiro.
Ai lamor….
Aqui tot va amb segones o ke?¿
kuntesta el msn ke nyan temes mes importants a traktar
🙂
MM: I jo continuo dient que ella no ho va dir però ell sí. xD. Sigui ficció o no, fas bé de retirar-ho.
Ricard: ailamor xDDDDDDDDDD. lamor es bigben, això es la guerra. Tema important: hi tornem la setmana k ve?
Està clar que, amb el seu comportament, la noia condiciona el que acaba pensant el noi. El fins mai el dona a entendre ella, ell només reafirma algo que tots dos saben
Ruti ella no sap res i ho troba tot molt complicat. Que et quedi ben clar: a la meva història el que ho sap tot sóc jo, i la inferior és ella. xD
La noia de la història simplement assisteix atònita i sense perdre part de l’espectacle de la seva vida, que davant dels seus ulls es va succeïnt sense saber què fer i què no.
Ostres per escriure deu línies veig que has definit prou bé els personatges. A mi si que em deixes atònita. Quina gran capacitat creativa
xDDDDDDDDDDDDD
MM, ja teniu alguna cosa en comú doncs.
Si mira ves, ja tenim una cosa en comú: les dos ens atonim.