Categoria: OK

si encara no l’heu vist, no us podeu perdre aquesta animació:

Després de trencar-nos el cap amb els nano pops, símbols, nanopersonatges, cubiseries o els nano cats d’elforat.net, arriba el marques. Aquest cop no es tracta ni de grups de música ni de símbols nacionals, sinó de logotips.

L’objectiu de les campanyes publicitàries no és inundar les parades d’autobús, els cercadors d’internet ni la televisió amb la imatge de la marca que anuncien: l’objectiu és inundar el nostre cervell consumista. I com a consumidors només sóm un objectiu, el target.

Sempre és igual: volen que el target recordi i reconegui la marca. I amb el permís de Naomi Klein (NO LOGO), d’això va el joc que us proposo: encertar les marques, almenys les que tenim posicionades a la matèria grisa sense saber-ho. Que tremolin les agències de publicitat perquè les posarem a prova. 😉

Una pista que em vaig trobar per sorpresa a l’armari de la cuina:

Jo ja en tinc un 90% complet, del que n’estic molt orgullós. Només me’n falten 24, que són la 10, 12, 13, 16, 36, 39, 76, 85, 88, 91, 95, 114, 126, 149, 153, 157, 184, 188, 199, 202, 207, 209, 211 i la 239. Sabeu quines són?

Que Zidane es retirava ja era sabut. Que ho fes aprofitant la final del mundial era d’esperar. Que se li girés la truita i ho fes projectant-se com un míssil sobre Materazzi és trist; però tampoc és el primer cop que perd els papers. La novetat del tema és tota la revolució que hi ha hagut després. Abans feies quatre bromes al bar i te’n tornaves a casa. Avui te’n tornes a casa i reps totes les bromes per e-mail i en format audiovisual. No cal cercar-les: el boca-orella les filtra, les bones arriben i les dolentes es moren pel camí.

En aquest cas hi ha hagut una mena de Mundial de l’Humor, on el premi per qui creava l’animació més graciosa era que fós la més coneguda. Tothom amb uns mínims coneixements tècnics s’hi ha afegit: alguns de creatius han plasmat la seva idea i d’altres han fet megacompilacions dels gags d’altri. I és que aquí hi ha feina per a tothom.

Podeu veure’n el resultat en aquesta pàgina: és un ranking on hi han moltes de les creacions que s’han fet. En aquesta altra podeu fer parlar al Materazzi. I si no en teniu prou, ja sabeu.

…de tant bé que escrius.

La moda és deixar de fumar, anar en bici, col·laborar en ONGs, ser d’esquerres, no votar convergència, esforçar-se per aconseguir el que es vol, riure’s de Ferran Adrià, respectar les dones (fins i tot si es dediquen a la prostitució), voler la igualtat de sexes, ser simpàtic als moros, als negres, als xinos, als gais i a les lesbianes.

I tot això és el que critica Salvador Sostres.

Lògicament el que creiem que és bo també té inconvenients. I per un personatge intel·ligent com és Sostres aquests inconvenients esdevenen la matèria prima i l’argument per fer de ganxo dels seus articles que resulten sucosos, hilarants, sarcàstics, a vegades sublims i tot sovint polèmics. No us els podeu perdre: el fill de puta convergent escriu molt bé.

Llegiu almenys el més que polèmic Tocar per tocar. I el Parlar espanyol és de pobres també us el podeu llegir, que ha estat molt polèmic a les Caspanyes. O aquest altre. Ah, el ja famós “Públic i privat”, del 24 d’abril, no l’he pogut trobar. És el que va provocar que Pasqual Maragall, president, el denunciés.

També us el podria recomanar parlant de la seva família, defensant les guerres, filosofant sobre el fill de puta que t’ha tocat, criticant treure la nota més alta de la selectivitat,… l’home és una mina.

Senyor Sostres, gràcies per ensenyar-nos una altra manera de veure les coses (tot i que no sempre la compartim).

Si us interessa el seu punt de vista o us han indignat, divertit o simplement agradat els seus articles en podeu trobar més cada dia a la secció Llir entre cards (el llir és ell, com bé podeu constatar amb la foto) del diari AVUI o al seu bloc. Fins i tot també podeu comprar un llibre seu: la setmana passada tenien l’Escric molt bé a La Formiga d’Or per 1€ (típica oferta Happybooks de llibres que no es poden treure de sobre).

El primer vídeo d’aquest bloc el dedicaré a Orochuban Ebichu. El coneixeu? És un hàmster manga i la seva principal ocupació és tenir cura de la seva mestressa.

El capítol 11 és prou bo:

Si us ha agradat podeu trobar-ne forces més aquí.

Jo crec que el grau de coneixement global de determinades marques, ciutats, etc… es podria esbrinar mirant el número de recerques a Google d’aquests. I Google també ho sap:

http://www.google.com/trends

En aquesta web pots buscar un històric de les recerques que s’han fet a google de tot el que vulguis. I si ho separes per comes pots fer comparacions.

Propostes:

Buscar < barcelona,madrid > i anar canviant els països. (al desplegable de la dreta).
Buscar < madrid,london > i mirar els dos pics.
Buscar < "samuel eto’o","therry henry" >…

Si trobeu alguna Recerca curiosa més escriviu-ho als comentaris!
(o mail a [email protected] i ho afegeixo jo)

Michael Wolf és un fotògraf que es va dedicar a fotografiar els habitatges de 100 peus quadrats (uns 3.5×3.5 metres) d’un bloc de pisos a Hong Kong.

Pedra, estisores paper! Els collages del SrGarcia a flickr.