










Coses personals del dia a dia
Són les 6 de la matinada. Lentament el cel negre es torna blau fosc. La lluna, que avui és plena, il·lumina la carretera. Només se sent el soroll constant dels pneumàtics sobre l’asfalt.

A poc a poc el blau fosc del cel s’esvaeix i dóna lloc al blau clar.






Els primers raigs de llum del sol pinten el cel de color taronja, i començen a il·luminar els carrers.



Els moixons se’n adonen i comencen a piular. Toquen les campanes. Són les 7 del matí.
Aquest text només existeix perquè quan torno de festa tinc ganes d’escriure.
No sempre. Però avui sí. Perquè avui m’ha tocat conduir. I si condueixo no bec alcohol. Enlloc de cubates bec redbulls. I em treuen la son. I quan tornant de festa no tinc son em vénen ganes d’escriure. Per què? No ho sé. Però m’agradaria saber-ho. Potser si ho sapigués no em veuria obligat a escriure aquesta púrria. Penso que potser el motiu és que quan vaig sobri no dic moltes coses que quan vaig ebri sí. I, esclar, quan arribo a casa he de buidar el pap.
Horror! Acabo d’escriure l’expressió “buidar el pap”. I no només això, sinó que també he utilitzat les paraules “sobri” i “ebri”, i a la mateixa frase. Em vaig a suicidar. Tornar de festa sense anar morat i sense rebotar a banda i banda del passadís fins a encertar la porta de l’habitació no pot ser bo de cap manera. No és sa.
La setmana que ve per sort no em tocarà conduir. Això vol dir que beuré alcohol. I que inútilment intentaré dir coses que s’entenguin. Amb les vocals canviades i probablement fent pena, sí, però almenys ho intentaré.
I quan torni a casa m’adormiré amb les lentilles posades, el llum obert i vestit a damunt del llit. Però a gust. I sense haver d’escriure res similar a això.




The Shepherd
by: William Blake (1757 – 1827)
How sweet is the Shepherd’s sweet lot!
From the morn to the evening he strays;
He shall follow his sheep all the day,
And his tongue shall be filled with praise.
For he hears the lamb’s innocent call,
And he hears the ewe’s tender reply;
He is watchful while they are in peace,
For they know when their Shepherd is nigh.
Reus. 1/1/06. 7:46am.
Comença un nou dia. Un nou mes. Un nou any. Nous objectius. Noves històries. Noves esperances. Nova llum que il·lumina la il·lusió de viure i la gratitud d’existir.
Bon any i gràcies a tothom per compartir-lo.
Sólo le pido a Dios
que la guerra no me sea indiferente,
es un monstruo grande y pisa fuerte
toda la pobre inocencia de la gente.
Sólo le pido a Dios
que el dolor no me sea indiferente,
que la reseca muerte no me encuentre
vacío y solo sin haber hecho lo suficiente.