Aquest text només existeix perquè quan torno de festa tinc ganes d’escriure.
No sempre. Però avui sí. Perquè avui m’ha tocat conduir. I si condueixo no bec alcohol. Enlloc de cubates bec redbulls. I em treuen la son. I quan tornant de festa no tinc son em vénen ganes d’escriure. Per què? No ho sé. Però m’agradaria saber-ho. Potser si ho sapigués no em veuria obligat a escriure aquesta púrria. Penso que potser el motiu és que quan vaig sobri no dic moltes coses que quan vaig ebri sí. I, esclar, quan arribo a casa he de buidar el pap.
Horror! Acabo d’escriure l’expressió “buidar el pap”. I no només això, sinó que també he utilitzat les paraules “sobri” i “ebri”, i a la mateixa frase. Em vaig a suicidar. Tornar de festa sense anar morat i sense rebotar a banda i banda del passadís fins a encertar la porta de l’habitació no pot ser bo de cap manera. No és sa.
La setmana que ve per sort no em tocarà conduir. Això vol dir que beuré alcohol. I que inútilment intentaré dir coses que s’entenguin. Amb les vocals canviades i probablement fent pena, sí, però almenys ho intentaré.
I quan torni a casa m’adormiré amb les lentilles posades, el llum obert i vestit a damunt del llit. Però a gust. I sense haver d’escriure res similar a això.
