Feia temps que la tenia pendent de mirar, com tantes altres pel·lícules, i el cap de setmana passat per fi vaig veure Memorias de una Geisha [wiki] [trailer].

[Feu clic aquí per veure el cartell en gran]
La pel·lícula narra la vida d’una
Geisha abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial. Situa molt bé a l’espectador en la història i cultura japoneses, i fins i tot ajuda a comprendre la realitat actual del país, fortament influenciat per la cultura americana. Si us interessa la cultura nipona, és una pel·lícula imprescindible.
![M0020011_memory_geisha_2[W600-] - original](https://siknus.cat/wp-content/uploads/2010/08/M0020011_memory_geisha_2W600-original-300x188.jpg)
La nota negativa la dóna el final, massa forçat, que la fa encasellar com a una més de tantes altres pel·lícules americanes. Una llàstima.

Relacionats
7 respostes a “Memorias de una Geisha”
a mi em va agradar el final -_-
es bonic :_)
jo no l’he vist encara… u.u algun dia ho faré.
estic d’acord amb tu…un final empalagós que “espatlla” la peli.
El final sí que és empalagós, però la pel.lícula és molt bonica i l’actriu protagonista és molt molt maca, a mi em va agradar moltissim.
El que mes hem va agradar de la peli son els escenaris, jardins i temples, la majoria d’ells de Kyoto.
Sobretot lu mes maco, els passadisos de Fushimi Inari 😀 ( el pals vermells que fan un passadís ben llarg )
doncs jo em vaig emocionar tu al final u_u
será pastelosa, pero ben maca que es.
Chiscurrusa, tu fesme cas a mi que en se òó
Sip Nacho, a molta gent el que li mola més de la pel·li és la fotografia. Realment està molt bé.
Ayu, jo el final el vaig trobar tant fals i tant forçat per ser un “Happy End” que més que emocionar-me em va fer vomitar. 😛
Chiscu, no l’hi facis cas. XD