Categories
Vigilant el camp de sègol

Quan la mediocritat ja ens asfixia

Escolteu això amb atenció. Només són 10 minuts:

El més greu de tot plegat és que van morir 4 persones. Ara simplement cal saber si es podria haver evitat, què s’hauria d’haver fet i així trobar la manera de fer que no torni a passar. De totes maneres per les gravacions diria que la cosa ja no pintava massa bé. Shit happens.

Ara bé, a nivell polític ja no m’espero res. Si no tenen ni la dignitat de respectar a les famílies dels morts oferint-los la veritat, què cal esperar d’una comissió feta per i per a polítics que monten i desmonten segons els seus interessos? Ras i curt: tots fora d’una puta vegada. Els uns i els altres. Si dels polítics en general ja no n’espero massa, encara espero menys d’aquest tripartit, molt menys d’Iniciativa, del Saura i dels verds dels collons. A aquests darrers ja gairebé no els tinc ni ràbia, només llàstima de la misèria que ostenten.

La misèria és aquest remolí de baixesa moral en el que ens volen immersos. És enganyar per fer-nos creure que tot va bé i que els hem de tornar a votar perquè puguin seguir enganyant-nos i fent-nos creure que tot va bé. I així infinitament. Dient que estem bé. Que estem segurs. Que som més lliures. Sempre una mica més. Sempre millor. Sempre enganyats. Almenys fins que ens adonem que el foc ja ha avançat massa. Moment en el què, si tenim prou sort i el foc encara no ens ha envoltat, ens podrem escapar pel forat com les rates. I si per contra (com és d’esperar) ja estem en atrapament no tindrem cap altra opció: per seguir vius haurem de ser valents i fer el salt prou alt.

Comparteix a:

9 respostes a “Quan la mediocritat ja ens asfixia”

Has tard a escriure però ho fas amb força, ànim i endavant

el tema que toques, es un mes d’aquest circ que formen el pallassos de la política, i per ells com sempre naninan naninan

si ets polític no pots ser inteligent i si ets inteligent de cap manera seràs polític

una abraçada

Escoltant la gravació em sembla que més que un centre de coordinació allò era una olla de grills, el país, deixant de banda els polítics, tampoc funciona, o sigui que a tots ens queda molta feina per reconstruir-lo.

mirant la classe política un pot sentir llàstima, impotència, ràbia, vergonya, …. però és el què queda. Algú sabria millorar el que hi ha? Algú sap regular l’ambició, l’egoïsme o la mediocritat de les persones?

Pots voler fora el Saura, però en tindràs un altre. En salvaràs cap? difícil. Aquell qui voldries per allí no hi voldrà estar mail.

La política d’avui dia fa riure. Al final tot acaba semblant un joc de circ on els polític són els pallassos i la gent les feres que s’han de deixar dominar…no sé si només és sensació meva, cada cop els polítics són menys seriosos (si es que ho han estat mai) i més decepcionants…ja no es pot veure un polític i pendre’l seriosament…ara el mires i et fas pena.

Isaac, crec que l’anàlisi que fas és molt injusta. Crec que la feina feta els darrers anys avala que no es pot generalitzar i, sobre tot, que no es pot un allunyar de la gestió de la ciutat. Perquè al cap i a la fi, tots posem cada dia el peu al carrer, ens agradi o no, som corresponsables. S’ha de ser proactiu, no esperar que ens ho donin fet. Sempre és podrà millorar. Segur! Però lo primer és arremangar-se…
Salutacions

PD: No coneixia aquesta faceta teva de polític… 😉

Yolanda

També soc de l’opinio que els politics sobran tots, nomes pensen am ells i ens enganyen de forma continuada.
Salutacions
Siscu

Quina impotència, quina ràbia…
quina lentitud! Per quina raó si es pot saber s’ho agafen amb aquesta calma quan t’estan dient que hi ha gent morint-se cremada si ja no morta? Algú m’ho pot explicar? gràcies..
Aquí crec que falta mà dura, si, a ningú ens agrada, però hi ha de ser i punt ja que sinó per quins set sous aquesta gent s’ho agafa així… per favor..
espero no haver d’estar mai en una emergència així de greu trucar a urgències i que siguin tan tranquil·lets i sense pressa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *