Feia temps que la tenia pendent de mirar, com tantes altres pel·lícules, i el cap de setmana passat per fi vaig veure Memorias de una Geisha [wiki] [trailer].
[Feu clic aquí per veure el cartell en gran]
La pel·lícula narra la vida d’una
Geisha abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial. Situa molt bé a l’espectador en la història i cultura japoneses, i fins i tot ajuda a comprendre la realitat actual del país, fortament influenciat per la cultura americana. Si us interessa la cultura nipona, és una pel·lícula imprescindible.
La nota negativa la dóna el final, massa forçat, que la fa encasellar com a una més de tantes altres pel·lícules americanes. Una llàstima.
Relacionats
7 respostes a “Memorias de una Geisha”
a mi em va agradar el final -_-
es bonic :_)
jo no l’he vist encara… u.u algun dia ho faré.
estic d’acord amb tu…un final empalagós que “espatlla” la peli.
El final sí que és empalagós, però la pel.lícula és molt bonica i l’actriu protagonista és molt molt maca, a mi em va agradar moltissim.
El que mes hem va agradar de la peli son els escenaris, jardins i temples, la majoria d’ells de Kyoto.
Sobretot lu mes maco, els passadisos de Fushimi Inari 😀 ( el pals vermells que fan un passadís ben llarg )
doncs jo em vaig emocionar tu al final u_u
será pastelosa, pero ben maca que es.
Chiscurrusa, tu fesme cas a mi que en se òó
Sip Nacho, a molta gent el que li mola més de la pel·li és la fotografia. Realment està molt bé.
Ayu, jo el final el vaig trobar tant fals i tant forçat per ser un “Happy End” que més que emocionar-me em va fer vomitar. 😛
Chiscu, no l’hi facis cas. XD