Les persones que busquen i mai troben. Que quan creuen haver trobat alguna cosa important s’entusiasmen, i després s’adonen que, fet i fet, tampoc han trobat res.
Lluiten pel que volen i creuen en el que lluiten. No sempre fan el que toca fer perquè saben molt bé el que volen i el que no; i perquè fan cada cosa que fan.
No es queden amb les primeres impressions. Pensen. Reflexionen.
Tenen paraula i la compleixen.
Veuen més enllà del que diuen les altres persones només per entendre-les. I actuen segons el que hi veuen.
Miren de veure les coses fàcils difícils; i les difícils, fàcils. Somriuen.
Són sinceres i respecten.
Diuen la veritat quan toca i també menteixen quan toca, però ho fan perquè no et confonguis ni t’enganyis.
I sobretot m’agraden les que mai saps ben bé com són. I encara més si els molesta que no ho sàpigues.
3 respostes a “Gent que m’agrada”
Molt bon escrit, comparteixo aquestes idees, i també m’hi he sentit una mica identificat. Molt bon blog. Que vagi molt bé!
Salut i llibertat!
David
“I sobretot m’agraden les que mai saps ben bé com són. I encara m’agraden més si els molesta que no ho sàpigues.”
Algun dia igual ho descobreixes, i ja no caldrà que ella es giri d’esquena tot quedant-se pensativa i mig enfadada. Segurament sense entendre res.
A callar tothom!