Categories
OK

El Gran Lebowski

El Gran Lebowski és, per molts, la millor pel·lícula d’humor de la història. Si no l’heu vist mai us recomano que la mireu, per exemple, 4 vegades o més; perquè cada vegada que la mires és millor.

Tracta sobre El Nota, un personatge que va tot el dia fumat. El Nota parla poc, i la majoria d’intervencions que fa simplement són per dir "Joder, tío" o "Sí, tío". L’única cosa de la que sembla que és amant és de les bitlles, igual que molts nord-americans i que el seu millor amic, el Walter. En Walter és jueu, i irós: segurament pel trauma que la guerra del Vietnam li va causar. El Nota o Jeff Lebowski es diu igual que el Sr. Lebowski, un mafiós multimilionari que viu a la seva mateixa ciutat. Per un error amb els noms, uns extorsionadors confonen al multimilionari i El Nota; entren a casa seva i el coaccionen tot destrossant-li la catifa. El Nota no pot tolerar el que li fan a la catifa i la pel·lícula ens narra com repara els danys soferts.

Us poso una seqüència que pel meu germà és la millor de la pel·lícula.
Un amic d’El Nota i del Walter, el Donny, mor d’un atac de cor i estan a la funerària tot esperant que els atenguin…

Potser sí que la millor és la d’abans, però tot i així he penjat aquesta altra, que jo també la trobo prou bona.
El nota va a veure al Sr.Lebowski, el multimilionari mutilat que es diu com ell, per recuperar la catifa malmesa. Tot sortint amb la catifa acompanyat de Brandt, l’assistent gai del Sr.Lebowski, El Nota es troba per sorpresa amb Bunny, la dona jove i atractiva del vell Lebowski, pintant-se les ungles al costat de la piscina…

Comparteix a:

4 respostes a “El Gran Lebowski”

Realment boníssima. 🙂

Dan, sí que n’hi ha. De fet aquests dos els hem pujat jo i mon germà, però n’hi ha més. En versió original i també doblada al castellà. 🙂

Respon

Jo em vaig pixar de riure amb aquesta peli, per a mi una gran escena tambe és la que es presenta el personatge que interpreta el John Turturro amb la musica dels Gipsy Kings de fons, i quan el Nota està clavant aquella fusta davant la porta perque no li entrin aquells tius i la porta s’obre al revès i li entren, el tiu fot una cara, es que jo em moria de riure.

No puc veure cap video… Deu ser cosa de la universitat.

MMMmmm.. però bé, algun dia d’aquestos faré sessió de cine i la miraré.

I mira ves 😉

No vaig anar a Antonia Font…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *