Ballet Clàssic

Si l’espai i el temps formen l’univers.

Si nosaltres formem part de l’univers, el nostre cos està en l’espai i la nostra vida en el temps.

Una persona i les seves pròpies capacitats és una persona i la seva vida. La vida entesa com a moviment a la nostra pròpia voluntat. [Llegir Incís I: La mort existeix? (PS I)]. Moviment com la unió de l’espai i el temps. El moviment com a univers. L’univers com a moviment.

La vida, el moviment que ens lliga amb el món. Tot de moviments petits, ínfims, microscòpics o grans.

L’esport és mirar, pensar, reflexionar, aprendre i decidir… per després córrer, caminar, saltar, ballar, moure’s, nedar, escalar, jugar. Pensar i actuar. Fer esport és viure. Viure és un esport [x alguns de risc ;P].

El moviment del món i el teu moviment. El frec de l’aire, del terra, de la suor i del sol. El camí que t’obres en l’infinit. Cada pas que marques. L’aire que inspires. L’aire que expires. Cada suspir.

Moviments estudiats, marcats, apresos, reproduïts, sincronitzats. La dificultat de moure’s per una trajectoria ideal en un món real. La felicitat d’aconseguir-ho amb un marge d’error gran, després mitjà, després petit, després ínfim, després la sensació i l’emoció de la perfecció dins nostre, en l’espai, en el temps i en l’univers.

[Aquest post s’ha pogut realitzar només gràcies a la inestimable col·laboració de l’Ayuka per fer la foto i enviar-me-la i de la Marta per posar-li el peu davant la càmera]