Categoria: Diari personal

L’Aftersun és un (molt gran, i no en tamany) festival rural de música electrònica que es fa a Maspujols, enguany el dissabte 26 d’agost. Hi ha diversos ambients, molta gent (coneguda i desconeguda), molt bona música i molt bon rotllo.

L’èxit dels anys anteriors fa que aquesta edició torni amb molta més força i molta més gent: però esperem que tampoc massa. Si el cost de l’èxit és perdre la genuïnitat i el bon rotllo no volem ni més gent ni més força. 🙂

Fa un any vaig destacar l’Aftersun’05 quan ja havia passat: un error. Aquest bloc aquesta vegada vol esmenar el greuge injustament causat (xD) i us n’avisa amb antelació: no us el perdeu! :).

En moltes festes d’estiu, i com diu un bon amic, et trobes, per sorpresa (generalment agradable), a amics o a coneguts que fa temps que no veus. Una sorpresa que encara resulta més agradable si va acompanyada d’uns quants cubates a preu de festa d’estiu. Doncs bé, avui he rebut un FWD d’una amiga de les moltes que a l’Aftersun em vaig trobar. Us el deixo aquí encara amb els “>>” típics de l’efecte cadena que els e-mails que corren acostumen a tenir:

>>Subject: AFTERSUN electrònica
>>
>>Vols festa?
>>3 escenaris amb més 10 dj’s punxant diversos
>>estils de musica durant mes de 6 hores i sense
>>parar.
>>
>>No vols tanta festa?
>>A tu el que t’agrada és rel·laxar-te?
>>Un ampli espai amb musica chill-out, ambientat
>>amb formes suaus per a que t’hi puguis estirar i
>>agafar forces.
>>
>>Potser t’agradaria descobrir alguna cosa nova?
>>Comptem amb una carrega important d’aplicacions
>>visuals i a les 3 en punt s’oferirà en exclusiva un
>>directe experimental.
>>
>>Simplement vols sortir a prendre alguna cosa?
>>L’entrada es gratuïta, els preus populars i l’espai
>>és a l’aire lliure, per tant és el lloc ideal per
>>gaudir d’una de les ultimes nits d’estiu.
>>
>>Vols retrobar-te amb gent a la que fa temps que
>>no veus? Tens moltes possibilitats de trobar-los aquí.
>>
>>Vols conèixer gent nova?
>>Aquí tens per triar i remenar.
>>
>>Que més t’he de dir?
>>Doncs que no t’ho perdis, no es troba sovint una festa
>>a l’aire lliure a la que hi acudeixen més de 2.000
>>persones dels pobles del voltant i de la província en
>>general.
>>
>>Pos eso, que t’espero a l’Aftersun. (<- afegit
>>per algú)
>>
>>——-
>>
>>Si reenvies aquest mail a més de 10 persones se
>>t’apareixerà la mare de déu en persona i et
>>regalarà el llibre “Aprende a bailar el reggaeton
>>con Manolo Escobar”. Bé, el llibre en sí
>>és possible que no et motivi massa, però contribuiràs
>>a una bona causa i faràs feliç a molta gent.
>>
>>A més, pensa que el dia de la festa hi ha possibilitats
>>de que et trobis a tota aquesta gent a qui li has
>>reenviat el mail. 🙂
>>
>>Una dona de Baker River (Connecticut), no el va
>>reenviar a ningú i la pobre va estar de cagarrines
>>durant 10 dies seguits. I per culpa d’estar tants dies
>>amb el cul a l’aire es va encostipar, i com que tenía
>>el nas tapat, respirava per la boca, cosa que li va
>>provocar que s’intoxiqués per culpa de la pudor.
>>
>>No res, un desastre, i si t’expliqués com va acabar…
>>millor que el reenviis i fora problemes.

Actualizació 18/08/07: Anunciat l’Aftersun 2007.

Botarell, el petit poble on vaig néixer (i d’on estic molt orgullós de ser), aquest estiu té tres festes molt majors. El cartell, que he tingut el plaer i la llibertat de dissenyar al meu gust, és aquest:

Avui m’he trobat un ens amb paraigua per Sarrià. L’escena era més o menys així:

Jo anava cap a la feina com cada dia, concretament a agafar el metro a la parada de Sarrià. No se si sabeu on és; però és un lloc on, normalment, en plè agost, no hi ha noies amb paraigua. I avui n’hi havia una allí mateix, plantada a davant meu, sortint dels FGC. I no plovia i ni tant sols estava núvol. Indignant.

El primer que he pensat després de l’estupor: “no pot ser d’aquest país”. Perquè en aquest país ningú porta paraigua per la calor. Si ho féssim, l’estri no es diria paraigua, no? He pensat en països on tinguin la pell bruna, els ulls oblics i li diguin umbrella al paraigua: cap. Era extraterrestre. Bé, o extraterrestre o en tot cas filipina.

Tot anant a la feina acostumo a menjar-me un paquet de Filipinos per esmorzar (Sí, és verídic: no m’ho invento). Avui quan he agafat el primer Filipino estava desfet, i, mentre em netejava els dits a llepades, ho he vist clar: els Filipinos es desfan amb la calor i per això necessiten paraigua. Definitivament ja només podia ser filipina.

---

Després, i pensant en com explicar l’enigma dels filipins invasors, he pensat que ajudaria força incloure-hi una foto il·lustrativa: els estimats lectors d’aquest bloc mereixeu fotos i no dibuixos lamentables com el que he fet. I això m’ha fet reflexionar: “… m’he de comprar un mòbil (un altre, que ja en tinc cinc) amb càmera integrada per poder fer fotos (a les filipines-invasores-amb-paraigües) tot passant inadvertit…”. Total, que sortint de la feina m’he anat a comprar un mòbil amb càmera, i de 2 megapíxels.

No perquè fes temps que esperava que sortís el mòbil per comprar-lo, ni tampoc perquè em surti baratíssim perquè aquest mes l’han posat d’oferta amb Amena, ni perquè, a sobre, a The Phone House em regalin aquests altaveus, ni perquè tingui ràdio, a mi que sempre m’agrada escoltar Rac1, ni simplement perquè sigui un capritx: ho he fet per vosaltres.

Ben aviat en veureu els fruits. Aquí, i gairebé en directe. 😛

Per cert, he de fer un post fresquet un dia d’aquests, que ja més o menys en tinc la idea: anirà sobre refrescos, menús faborits i disseny corporatiu.

Fa temps que visc aprop del Bar Tomàs, el que diuen que és el Bar on fan les millors patates braves del món; però fins ahir no vam anar a comprovar-ho.

És un bar descuidat i d’aspecte antiquat, més per inèrcia que no per voluntat dels propietaris de mantenir-lo així. També per inèrcia es mouen els cambrers, un equip de sis o set homes panxuts d’uns cincuanta anys sense cap tipus de motivació, que serveixen els plats de braves sense parar, a safates carregades de cinc en cinc, amb presses, suats, amb cara de cansament i quasi bé sense parlar. L’espai està ben aprofitat: això vol dir que no n’hi ha. On acaba la teva esquena comença la del turista gras de la taula del darrera.

La fama de la brava arriba també a les guies de viatge i el bar està ple de turistes. Els que tenim al davant són alemanys i van per la segona ronda de patates. Un plat per cadascú i per ronda.

Per fi arriben les patates. L’aspecte no convida a menjar-les. I sí, estan bones, i potser són les millors del món, però la resta no compensa.

Marxem abans que els turistes de davant demanin la tercera.

Les 6:10 de la matinada. Abans d’arribar a casa paro davant dels contenidors. Obro el maleter del cotxe.

Hi trobo una ampolla mig plena d’Absolut i una amb un dit d’Smirnoff, una de Bitter Cinzano on només queden quatre dits (Sí, Bitter Cinzano), tres de Fanta de llimona i tres de taronja. En total compto 9 ampolles, 8 gots i 2 jaquetes.

De les tres ampolles de Fanta de llimona i de taronja en faig una de cada. Buido la més buida de vodka i la de soda. Vibra el mòbil.

SMS1 in: "Labsolut nol llanris"
SMS1 out: "okok"

Tiro les ampolles de plàstic al contenidor groc i hi deixo les de vidre plantades al costat perquè no hi ha contenidor verd. Vibra el mòbil.

SMS2 in: "Jaja labitcio esta sunada"
SMS2 out: "XDDDDDDD he resumit botelles. Keda 1 fanta de cada i labsolut."

Pujo al cotxe i acabo d’arribar a casa.

elelelelelele ELELELE ELEL E LE ELE
OEOELEOELEOELEOLEOEELEOEOEOEOEO
EOEOEOEE
jOJOJOJO

I un llibre per tothom.
[en català no l’he trobat, però val la pena ;)]