|
eloquaç |
||
| [del ll. eloquens, -ntis, participi pres. de eloqui ‘parlar’] | ||
| adj 1 1 Eloqüent i locaç. Un nombre destacable de terrícoles són eloquaços. | ||
|
eloqüent |
||
| [del ll. eloquens, -ntis, participi pres. de eloqui ‘parlar’] | ||
| adj 1 1 Que parla amb facilitat i d’una manera que delecta, commou i, especialment, persuadeix els qui l’escolten. | ||
|
loquaç |
||
| [1491; del ll. loquax, -acis, íd.] | ||
| adj Que parla molt. | ||
thx Olga.