Categories
Vigilant el camp de sègol

No! Almenys una llesca.

Ja he decidit el que votaré: no.

Perquè no és l’estatut que els ciutadans del meu país volen.
Perquè ni tant sols s’hi acosta.
Perquè estic fart de les competències en comptagotes.
Perquè tant ERC com CiU el consideren insuficient.
Perquè no calia muntar tot aquest sidral per això.
Perquè entre la sociovergència i tot aquest sidral que s’ha muntat si surt que sí tindrem estafatut per molts anys.
Perquè serem una regió més a Europa, no tindrem presència internacional.
Perquè no reconeix el català com a llengua pròpia, per tant no avancem.
Perquè falta poder actuar en polítiques socials i sobretot falta un marc laboral propi.
Perquè ens continua legislant Espanya, només ens deixen quatre engrunes.
Perquè no decidirem on van a parar els nostres impostos.
Perquè per dignitat nacional no podem acceptar cap decisió presa i ratificada per les corts espanyoles.
Perquè el procés de decisió d’aquest estatut no ha estat gaire democràtic.
Perquè els estafatuts serveixen per continuar divint els Països Catalans.
Perquè en masses temes seguiran primant els interessos de l’estat espanyol abans que els del meu país.
Perquè Catalunya pot exigir molt més.
Perquè Catalunya és una nació i no ho diu: se’n riu.
I perquè ja no ens alimenten molles i ja volem el pa sencer. O aquest cop almenys una llesca.

Categories
Vigilant el camp de sègol

O no o nul. Oh no! Oh nul!

Hi ha gent que sempre critica la gent perquè voten a qui han votat sempre i no canvien mai. I després ells són els qui sempre voten a qui han votat sempre.

Jo encara no sé què votaré al referèndum de l’estatut. Ho decidiré abans d’anar a votar. I ho pensaré una estona.

És un estatut millor que el que ja tenim. Si us diuen que no us enganyen. Ho fan perquè voteu que no. Però és una merda d’estatut. I si us diuen que no ho és també us enganyen.  Ho fan perquè voteu que sí.

L’estatut que personalment vull és una constitució. Però em conformo amb l’estatut del Parlament de Catalunya del 30 de setembre amb el suport d’un 90% de la cambra. I l’estatut que ens fan votar és un estatut que no hi té pràcticament res a veure però que és una mica millor que el que ja tenim.

Gràcies als governs anteriors portem moltíssims anys d’anar aconseguint cosetes a poc a poc. Calia liar-la tant per aconseguir-ne quatre més? Calia tot aquest odi? Calia tota aquesta crispació? Calia expulsar ERC del govern i convocar eleccions abans d’hora? Calia tota aquesta merda?

Em sento enganyat com a ciutadà i estafat com a català.

Què voto?

De moment tinc pensat votar "Que us donguin a tots pel cul!". Però com ja he dit, m’acabaré de decidir una estona abans de votar.

Categories
Diari personal Vigilant el camp de sègol

Aniversari de la República Catalana: 75 anys interpretant els anhels.

Categories
Vigilant el camp de sègol

Mas és menys.

La Laia -parlant de l’acord CiU-PSOE- diu:

” 20. Laia – 9 February, 2006

Quan es parla de política no es pot anar en contra de cap partit així perquè si, les coses no van d’aquesta manera. Pots tenir les teves preferències però… si no ets capaç de veure que aquest estatut aprovat és un bon estatut tens un problema. Podria no haver-lo acceptat però així qui guanyaria? ara s’obra un nou camí, caminem cap endavant i algun dia es podrà aprovar l’Estatut que sortí del parlament el dia 30. ”

Doncs Laia… perquè primer deia que no era bo tant rotundament?

Si primer penses una cosa i després una altra radicalment oposada en tants pocs dies de diferència i sense que la situació variï… per quin motiu és?. Com a mínim no em pots negar que és un canvi d’opinió molt sorprenent. És ètic canviar d’estratègia d’aquesta manera i amb aquesta facilitat pel que respecta al text que defineix les bases de la teva nació?

Recordo que CiU l’única ideologia que ven a les campanyes electorals és el nacionalisme català (l’altra que té, el ser de dretes, no és molt popular avui en dia). I amb aquests canvis d’estratègia no veig la preocupació per Catalunya de la que tant farda per enlloc.

    a) O abans no li preocupava Catalunya i només volia degradar el tripartit sent més ambiciós que ells i penjar-se la medalla de ‘Catalanista Radical’ forçant la situació.

    b) O ara no li preocupa Catalunya i prefereix un estatut descafeinat, una foto de ’salvador de Catalunya’ i un pacte amb el PSOE per tenir més poder.

    c) O a) i b) són certes. I no l’hi ha preocupat mai Catalunya.

Seria molt ingenu pensar que de cop i volta va veure que el poc que ‘haviem aconseguit’ (de l’estatut que volem aquí) estavem a punt de perdre-ho i va decidir signar-ho amb el PSOE (mentida, no van signar cap paper concret). Si penses això tingues en compte que ho van fer a correcuita i sense que les altres forces polítiques se’n enteressin. Tots sabem que si a la ‘nocturna’ reunió també hi hagués anat ERC (per exemple) haguessin pogut pressionar més.

Jo al Mas ja no me’l crec. I la hipòtesi que em resulta més versemblant és que segueix l’estratègia del seu predecessor en el càrrec: tenir el màxim poder possible i mantenir-s’hi com més temps millor. Almenys com a prioritat número 1.

Tant costa que els catalans ens posem d’acord? Tant costa fer-ho per exigir més, encara que només sigui una mica més?

Categories
Do not post Vigilant el camp de sègol

Pasta de Ciutadà

INGREDIENTS:

– 5 milions de ciutadans (o els que ens facin falta per a la majoria absoluta).
– 2 o 3 canals de televisió.
– 2 emissores de ràdio.
– 1 diari.
– 1 telèfon.
– 1 oposició.
– 5 (mínim) consells executius de grans empreses (p. ex: El corte ingés, Androtex, Telefónica…).
– 20 Kg d’euros (els podem exprimir dels consells executius).
– Por.
– Terrorisme.
– Compromisos.
– Idees.
– Alguns artistes i/o esportistes.

PREPARACIÓ:

Agafem els ciutadans i els triturem amb els canals de televisió, les emissores de ràdio i el diari dels que disposem. Si veiem que alguns es ressisteixen els podem trucar per telèfon.

Quan s’acostin les eleccions donem la culpa de tot a la oposició i, a banda, agafem els consells executius i els exprimim tots els diners que poguem a canvi del que sigui. Els diners els mesclem amb els nostres 20kg d’euros i comprem algun mitjà de comunicació més. Fem més pressió. Remenem fort i anem abocant por a raig, com si féssim all i oli. En aquest punt podem abocar-hi tota la por del terrorisme que tinguem disponible, com més millor, que sempre ajuda.

Si veiem que la pasta abans de les eleccions no acaba de lligar, necessitarem compromisos i idees. Haurem d’aparèixer més en entrevistes, cara a cares, pins, etc… Ens haurem de mullar. Tot i això no cal ser realista amb els compromisos. Durant quatre anys ja podrem pensar excuses si la pasta no se’n oblida. Pel que fa a les idees hem de procurar que siguin força genèriques i no gaire transcendents, ja que com més pasta podem englobar amb una sola, millor. Hem d’anar en compte ja que dónen massa gust i poden fer que la pasta es redueixi.

Per amanir-ho podem fer aparèixer artistes i/o esportistes proclius a nosaltres als nostres mitjans (ja siguin o bé afins o bé comprats). Hem de procurar que parlin de nosaltres de forma ni massa explícita ni massa implícita.

En cas de tenir les enquestes favorables hem de servir el plat ben fred, si no ens són favorables hem de servir-lo ben calent ja que el desordre ens beneficia.

Que tingueu una bona jornada de reflexió i un bon profit!