Nebrera, jala-me-la des del frigorífic

Estic escoltant un debat a Rac1 amb la Montserrat Nebrera i no aconsegueixo entendre com en aquest país podem ser tant imbècils com per permetre que una filla de la gran puta maleducada d’aquest calibre tingui veu als mitjans que teòricament volen ser de comunicació. Segurament els seus pares haurien d’haver-la pegat més de petita. I al moderador (Rafael de Ribot) menys, que el covard no ha tingut collons de fer la seva feina. Francament, m’inquieta com se la pot convidar a cap debat. És per crear la plataforma ciutadana apartem a la Nebrera Nebrera a la nevera.

Comparteix a:

Una pàgina web ofereix sort gratuïta de cara al sorteig de Nadal

A quemetoqueelgordo.com s’ofereix sort gratuïta de cara a l’imminent sorteig de Nadal.

I no cal comprar cap número de loteria ni res: es poden utilitzar els que s’han comprat fins a la data, ja sigui voluntàriament o sota coacció. Tot avantatges. Això sí: perquè el gordo del centre de la pantalla et toqui, cal omplir un formulari per notificar de quins números es tracta. Lògic.

El que no sé: si la sort que dóna la pàgina és bona o dolenta.
El que sí sé: que els creadors de la pàgina només hi poden guanyar; tenen la web farcida de publicitat.
El que no sé si vull dir: que la pàgina l’he fet jo amb dos companys de feina.
El que estaria bé: que ens folréssim forréssim tots d’una puta meretriu vegada.

Comparteix a:

jair domínguez (sic), guionista fill de puta i brillant

Fa un temps que segueixo el bloc de l’autobatejat guionista brillant Jair Domínguez, i cada vegada tinc més ànsies que actualitzi amb nous posts. Encara que ell ho hagués escrit més així: fa un temps que segueixo un bloc que cada vegada m’enganxa més: el del cabró jair domínguez fill de puta -tot minúscules i acabat en insult. És un guionista d’El Terrat, de Polònia o Minoria Absoluta (no ho sé exactament), però sens dubte el seu bloc és el millor d’un guionista català a la xarxa (en coneixeu cap més?).

Faig l’apunt avui perquè he vist que ha publicat un llibre (recull de contes) a la xarxa, molt del seu estil (es titula jesucrist era marica i altres contes), i que si us enganxa segur que no podreu parar de llegir. I si no us enganxa, segurament sí.

Actualització 28/1/10: corren rumors que s’ha cansat del bloc i ara tomba pel Twitter sota l’àlies de vedellconsagrat.

Comparteix a:

"Fa molt de temps que no actualitzes el bloc"

Si, com jo, no teniu temps, passeu directament al tercer paràgraf (el que comença amb "No tinc temps").

Fa molt de temps que no actualitzo el bloc: ja ho sé. Molt més del que m’agradaria, perquè m’agrada actualitzar. De fet m’encanta. Sobretot pel plaer de descobrir, a través dels comentaris, diferents punts de vista sobre el que em trenco el cap a cada moment (que varia bastant aleatòriament). I no ho faig perquè no tinc temps, ni de postejar ni d’anar-me’n per les rames com he fet fins al final d’aquest paràgraf.

No tinc temps. Vull fer mil coses (o més) i no trobo ni una estoneta. M’estic traslladant de casa a estones, i estic fent una pagineta de cara a la loteria de nadal amb uns bons companys de feina i també a estones. I tot és urgent. Escriure al bloc porta temps, sobretot temps d’avorriment i de mirar coses i destacar les que trobo millors, interessants o simplement les més curioses. Ara mateix no tinc temps ni de mirar coses ni d’explicar-les.

De totes maneres les subscripcions RSS estan per això: perquè no calgui entrar a mirar si he actualitzat o si no ho he fet. És útil, estalvia temps i evita frustracions innecessàries. Encara no sé com podeu viure (gens exagerat) sense tenir un compte al Google Reader.

Fins la pròxima que espero que sigui aviat. Segurament serà per parlar de la pagineta aquesta de la loteria de nadal i des de la nova residència (anava a dir nova casa però de nova no en té res).

Merda, faig tard.

PD: És molt de temps o molt temps?

Comparteix a:

Amb això vull dir que no cal dir res

De què serviria escriure,
buscant les paraules precises
que expliquéssin amb matitzos
que per arribar a una conclusió exacta
cal simplificar tant les coses
i treure tants significats a les paraules
perquè amb dificultat encaixéssin
al que crec sincerament que desconeixo
que vull expressar com si conegués
i de manera lúcida sorprendre
dient el que tothom sap i desconeix
avorrint jugant amb jocs de lògica
que amb absurda complexitat
requeriria un esforç d’entendre
que no valdria la pena?

Comparteix a:

Sobre el Rey d’España, Aznar, Zapatero, Chávez i el respecte.

Els reis d’avui no poden perdre els nervis. La seva feina és fàcil: callar. La dels presidents també és fàcil: parlar i defensar les seves idees fent-se respectar, sobretot no faltant al respecte. Que en aquest punt fallaven tant Aznar com Chávez ja ho sabíem. L’herència feixista d’Aznar també la coneixem, així com el camí dictatorial que porta Chávez. Del que no teníem tanta evidència és que el Rei també estava al club.


Ens esperen dues setmanes dures de repeticions i rerepeticions. Quin pal.

Mireu quina lectura més casposa en fan a libertad digital: ecs! I el massatge a Zapatero d’El País també és bastant considerable. Fixeu-se en com tallen el vídeo: deixant els aplaudiments. Joas! Que els petin!

Comparteix a: