Jornades de la Catosfera. Reflexions íntimes i personals

ATENCIÓ: aquest post només conté text. En cas d’atrevir-se a llegir-lo, és necessari fer-ho amb precaució. Siknus.com no es fa responsable dels danys cerebrals causats pel sobreesforç.

El passat cap de setmana, amb l’utopiq (bon amic), hem estat a Granollers en motiu —com molts ja sabeu— de les primeres Jornades de la Catosfera. Vam estar comentant tot el que passava en viu i en directe —el que es diu liveblogging, ¿bloquenviu?—, gratis i amb amor, via twitter (a @catosfera) i amb el meu maquíssim portàtil no-apple-ni-windows. XD

Algunes taules eren per presentar a blocaires o als seus projectes personals o col·lectius: els blocs de "la Corpo", d’alguns polítics, iniciatives d’escriptors, xarxes de blocs, portals de notícies…

Altres taules també generaven debats: si els blocs s’han de regular o no, si és necessari un codi ètic (sempre voluntari), si sense voler-ho formem una comunitat o no, si l’hem de formar o no,  si en català s’ha de dir bloc o blog, si els blocs influeixen…

Després d’assistir-hi de forma tan intensiva (degut al twitter, que no fallava tant com avui), podria provar de donar-vos la meva opinió al respecte sobre cada qüestió. Però no ho faré per diversos motius:

– No sé si interessaria a algú.
– Porta feina.
– Qui sap, potser és la millor manera de defensar el fenomen blocaire ingenu.
– De moltes coses no en tinc una opinió ben formada, bé perquè no tinc prou informació, perquè no m’hi he trencat el cap, perquè no m’interessen o perquè, simplement, em són igual.
– En general no m’atreveixo a opinar sobre temes que no domino.
– Amb les sessions de twitter ja me’n he cansat.
– En essència els blocs són per posar-hi el que et ve de gust. Quan et ve de gust. O almenys el meu sí.
– No em ve de gust.

Si per algun motiu que se’m escapa us interessa la meva postura (en cas de tenir-la) sobre algun d’aquests temes metablocaires, teniu els comentaris aquí sota que sempre intento respondre (com que no són gaires m’ho puc permetre i m’agrada ;)).

Comparteix a:

Nova secció: LèxSik

Com moltíssims de vosaltres ja haureu intuït per la maquetació CSS que ja estava publicada al full d’estils, avui estreno una nova secció del bloc. Es dirà LèxSik, perquè li volia dir Sikccionari però dubtava massa entre si deixar les dues ces o treure’n una. El nom complet per la categoria queda doncs “LèxSik, sikkccionari de motz”, i perquè s’entengui l’estreno amb els significats de les paraules que conformen el nom:

lèxSik
[del cat. lèxic i Siknus] m Conjunt dels mots personals d’en Siknus.
sikkccionari
  1. [del cat. Siknus i diccionari] m Recopilació del lèxSik, acompanyat d’una explicació, definició o equivalència en català.
  2. [del cat. Siknus i visionari] m Persona que em veu per tot arreu. Aquell internauta té criteri, és un sikkccionari excels.
motz
  1. [del cat. mot] m Més d’un mot mal escrit.
  2. [del cat. contracció de mots i la lletra z] m Conjunt de paraules acabades en zeta. Les adolescents als seus fotologs enlloc de paraules sovint utilitzen motz.
Comparteix a:

Néixer, créixer, reproduir-se i suicidar-se

Com gairebé passa en tots els països del món  —en major o menor grau—, el nostre és plurilingüe. Cal aclarir que quan parlo d’el nostre país em refereixo als Països Catalans, i quan parlo d’el nostre estat em refereixo a Espanya. Segons els percentatges, podríem dir que vivim en una zona bilingüe: més o menys es parla el 50% de català i el 50% de castellà. Però repartit de forma no uniforme: a les ciutats es parla molt més castellà que als pobles perquè històricament hi ha hagut més immigració.

La situació global força un fluxe de persones entre països que va fluctuant, i que barreja individus, cultures, llengues, i, en definitiva, maneres —en el fons no molt diferents— d’ententre les coses. Passa a tot arreu. Però aquí tenim un problema afegit: la cultura catalana no té estat. Almenys no un estat que vetlli per ella. I no és igual: ens afecta. És més: a part de no tenir-ne, tots els que en formem part coneixem la cultura i la llengua de l’estat que ens engloba, l’espanyola. Sovint la interioritzem sense poder-ho evitar: parlant amb la gent, mirant la tele, utilitzant l’ordinador, el mòbil, la rentadora, navegant per Internet, obrint un pot de salsa de tomaca…


No té perquè ser res dolent això, si no ens importa que a llarg termini desaparegui la llengua, les tradicions i la cultura catalana. Fins i tot pot ser bo: conèixer i sentir-se partícip d’una cultura tan gran i important com és l’Espanyola obre portes a tot arreu i ens ajuda a escollir el programa de la rentadora o la salsa més adient per als espaguetis. Tinc una idea encara millor: considerem-nos tots nord-americans! Cremem llibres i diccionaris llatins i baixem-nos pel·lícules nord-americanes en versió original! Com que som ciutadans lliures del món és igual la nostra identitat, qui som i d’on venim.

Us proposo adoptar les fases de la vida de molts éssers catalans d’avui: néixer, créixer, reproduir-se i suicidar-se. Catalans, reproduim-nos i assassinem-nos! Així tot serà millor. Així els nostres fills sabran d’entrada que són anglosaxons i se’ls obriran les portes arreu. Fins i tot pot ser bo: així acabarem formant part tots d’una cultura molt més gran i important com és l’Americana. Féu com jo, que no escric aquest bloc en català perquè és l’idioma en el que penso, en el que sento, en el que estimo, en el que intento expressarme i en el que estic fet. Només ho faig per romanticisme caduc, per cortesia i per tenir menys visites.

Comparteix a:

Menys d’una setmana per a les Jornades de la Catosfera: comença el seguiment en directe

Com molts ja sabeu, enguany, a Granollers, es realitza la primera de les —esperem que moltes— Jornades de la Catosfera. De la mà de l’Ajuntament i amb la petició expressa de l’alcalde Josep Mayoral, en Marc Vidal ha organitzat els actes que les conformaran.

Hi haurà taules rodones, tallers i conferències sobre tot de temes relacionats amb el fenomen bloc a Catalunya i a l’estranger, blocs i política, blocs i mitjans de comunicació, blocs i literatura…

En el moment d’escriure això ja n’hi ha (sic) 600 sol·licituds, més del triple de l’aforament del recinte, i, per tant, de les que es podran acceptar.

L’utopiq i jo vam decidir assistir-hi fa temps i per sort vam sol·licitar-ho amb suficient antelació. Hem demanat vacances i anirem a tots els actes que es realitzin. I com que tanta gent s’ha quedat fora, aprofitarem que serem allí (i que —com a mínim— prendrem un portàtil amb wifi) i us informarem puntualment de tot el que passi per Granollers durant els dies més friquis de la blocosfera catalana.

Per fer-ho, hem obert un compte al twitter (http://twitter.com/catosfera) on —mà a mà, ell i jo— us anirem explicant els esdeveniments més subtils de la blococosa nostra. Ho farem de manera més franca i clara que puguem (la que l’enrevessada mentalitat blocaire ens permeti, vaja). En directe. Minut a minut. Serà divertit. Sinó pararem. Escampeu la veu; si pot ser rollo viral, que mola més. Gràcies! 🙂

Comparteix a:

L’himne d’Espanya ja té lletra

Recordeu que la SGAE s’havia d’encarregar d’organitzar un concurs per escollir una lletra per a l’himne d’Espanya? Doncs, amb la mateixa habilitat amb la que gestionen els drets d’autor, se’ls ha filtrat la que serà la nova lletra de l’himne d’Espanya. És aquesta:

¡Viva España! Cantemos todos juntos con distinta voz
y un solo corazón

¡Viva España! desde los verdes valles al inmenso mar,
un himno de hermandad

Ama a la Patria pues sabe abrazar, bajo su cielo azul,
pueblos en libertad

Gloria a los hijos que a la Historia dan justicia y grandeza
democracia y paz

El diari ADN n’ha publicat la lletra, i a la seva TV on-line hi ha penjat un vídeo per poder seguir-la com si fos un karaoke. També s’ha obert una enquesta per votar si us agrada o no. No dirieu mai què guanya.

Com que és divendres i no tenia res millor a fer, he escrit una lletra alternativa, així podrieu fer de cantants amb la meva, que m’ha costat un colló de quadrar les síl·labes i vull un reconeixement per l’esforç. Gràcies. xD

Mori Espanya! Cantem clar que no ens la creiem ni ens la creurem,
espanyols mai serem

Mori Espanya! només la vol entendre qui en surt guanyant,
un himne desfassat

Oblida a caspanya doncs sap maltractar, sota la seva mà,
països sense estat

Qui entengui la història que ho digui ben clar, doncs ja n’estem molt farts,
volem la llibertat

PS: A veure si amb els comentaris l’acabem de polir! 🙂

Actualització 19/01/08:

Comparteix a:

La hipocresia del Bicing i la proposta del Tricing, carta oberta a Jordi Hereu

Senyor Jordi Hereu,

Segurament el servei Bicing ha estat la millora més notoria pels ciutadans de Barcelona el passat 2007. A banda de marcar la ciutat amb els colors del seu logotip (vermell i blanc), ha donat un servei còmode, ecològic, ràpid i útil pels seus usuaris; que fins i tot han vist millorada la seva condició física. L’invent no només ha millorat el dia a dia dels bicingclistes, sinó que tota la ciutat se n’ha vist beneficiada: reducció de la pol·lució, normalització de l’ús de la bicicleta per les vies urbanes, la imatge cosmopolita, saludable i ecològica de la ciutat (que tant li interessa electoralment)… Sens dubte ha aportat més avantatges que inconvenients. Tot un encert. Felicitats.

Pot morir d’èxit el servei? Segons vostè, sí. Des de l’ajuntament es rebutja instal·lar estacions de Bicing aprop de les Universitats perquè tindrien massa èxit. Es produiria tal desequilibri municipal de bicicletes, que Hereu es veuria incapaç de gestionar-lo. Aquesta catàstrofe consistiria en què a les 9 del matí gran part de les bicis anirien a parar a aquestes estacions.

A l’hora de fer la seva feina i de treballar per als ciutadans que reclamen estacions útils, se’n renta les mans. No és la primera vegada. Què estem fent doncs, el paperina? És un servei que no pretén ser útil? És un servei hipòcrita que només vol ser electoralista? Perquè no es fa realment útil per als usuaris potencials, sabent que tindrà èxit?  No es demana res impossible, és una demanda que ja existeix i que ja ha estat resolta a d’altres mitjans de transport públic, com el metro o el bus. En aquests casos, es soluciona incrementant la llargada dels combois i/o la freqüència d’aquests, és així? No pot fer quelcom similar amb les bicicletes? No se’n poden posar més, tenint en compte que a l’hora de dinar o al vespre els mateixos usuaris desequilibren tot el desgavell matinal ocasionat? No té prou pressupost? Què prioritzem, alcalde? Vostè és el d’esquerres que pacta amb els verds? Això sí, a l’hora de donar l’abonament 100.000 està clar qui ha d’aparèixer a les fotos.

Si al final decideix dotar a la ciutat de les bicis requerides, ha pensat en els tricicles? Així mata dos ocells d’un tret (valgui’m la políticament incorrecta expressió): per una banda cobreix la demanda i facilita el transport d’aquells qui no poden pedalar, i, per l’altra, pot despatxar uns quants d’aquests dèspotes conductors d’autobús que —durant el seu segon dia de descans setmanal— es pensen que els usuaris del transport públic estem esperant el seu pas per les parades per fer-los l’onada.

Cordialment,

Isaac Roca

Comparteix a:

Homenatge al Generador de Poemes d’elforat.net: Saliva de quitrà

En una convesa sobre literatura amb una amiga ha sortit el Generador de Poemes Catalans que van fer el Sergi Llorens i el Ramon Forns a elforat.net, un bloc que malauradament ja està més mort que viu. Aquí teniu un homenatge en forma de poema del Generador. Realment sublim. Em commou.

Saliva de quitrà

raïm que degota vi sucós
espirals de fum groguenc
viure en un sot
descans vertical

neu que glaça la fel
castiga’m
guillotines als canells
closca d’ou

vertebra encesa
benvolguda malaltia
com l’herba tendra
esbarzer mastegador
saliva de quitrà

malucs per mossegar
pell de gallina
toca’m just aquí
humor vitri
pinta amb carbonet el vent

Ramon Forns i Sergi Llorens, us necessitem.
La Catosfera™ us necessita. Torneu. xD
Comparteix a: