Resum de La Blocobíblia – Del Blogoboom ençà

En aquells dies Nostre Senyor Déu pare totpoderós creador del cel i de la blocosfera tingué un desequilibri hormonal. L’elevada concentració de testosterona en el seu organisme provocà el cataclisme cibernètic-sexual més bèstia de l’era. Una de les conseqüències més evidents de l’ona expansiva del desfogament fou la massiva generació de bitàcoles per concepció divina. És el que encara avui celebrem i coneixem com a Blogoboom del Senyor.

Tota jove anomenada Maria es quedà embarassada, desistí en la recerca d’ocupació i la substituí per la d’una establia on muntar el seu propi pessebre. Un cop els blocs foren nats, la concentració d’aquests era tal que els pastors no donaven a l’abast de visitar-los (fou per això que el bon Déu creà els fils de subscripció RSS). Degut a la proliferació d’estels fugaços, els Reis Mags s’hagueren de repartir l’or, l’encens i la mirra, sincronitzar els rellotges i dividir-se. Per la competència entre establies, quan s’albiraven peregrins arreu es sentia cridar: —Visites atanseu-vos aquí! Atanseu-vos aquí! —repetint reiteradament—. El caos fou tal que fins i tot joans, joseps i ases saquejaren les establies d’altri, difamaren i difongueren falsos rumors en Betlems llunyans, violaren els nounats blocs via comentaris i fins i tot n’assassinaren. Tres dies després els blocs morts seguiren morts. I els vius recordaren per sempre més el significat del manament que substituí a tots els anteriors: “us visitareu els uns als altres tal com els rànquings us han classificat”.

Comparteix a:

Senyors, disculpin però aquest bloc és una merda

Disculpin la intromissió. Amb aquesta actualització només els interrompré breument per fer un incís precís en un moment lúcid de revelació espiritual d’honesta humilitat: aquest bloc és una merda. Sincerament. Aquest bloc —com gairebé tot— és brossa.

És un bloc poc o massa seriós (sense terme mig), poc constant i poc rigorós. Gens contrastat, massa personal i d’una temàtica imprecisa. A vegades avorrit, difús i —fins i tot— amb punts de megalomania. També hi ha coses bones però a vostès no els afecten, o sigui que poden esborrar-lo de les subscripcions RSS sense remordiments i —si no els interesso personalment— també poden oblidar-se de mi.

Els prometo que ho he intentat. He provat de mantenir el llistó i anar-lo apujant post a post en repetides ocasions, però és inútil: si vull actualitzar he de rebaixar-lo —com estic fent ara—. De no fer-ho, rarament l’actualitzaria i el bloc acabaria morint. I no vull que passi, perquè em diverteixo mantenint-lo viu i —sobretot— fent-lo agonitzar (abans m’he oblidat de dir que no tinc cor: també sóc una persona cruel).

Una mica tot això ve arran del rànquing de blocs en català d’Alianzo, on avui surto en quart lloc —tranquils, té una explicació: fa poc vaig sortir en portada al menéame—.

Els animo a obrir un bloc en català, apujant el llistó de la nostrada blocosfera; la qual aquest bloc ofèn.

I, si els plau, abstinguin-se d’aportar comentaris que corroborin l’efecte pèndol: no vull elogis (si en tenen, guardin-se’ls per a vostès. Gràcies.
La seva mare també els ho agrairà).

Comparteix a:

LèxSik: percul, percular i perculatge

percul
[probablement del cat. vulgar donar pel cul] m Modificació de les especificacions d’un projecte informàtic en producció suscitada per qui l’ha encarregat i sense haver-ne efectuat l’últim pagament. Degut als perculs de l’últim projecte per al ministeri, hem hagut d’acomiadar a la meitat de la plantilla.
percular
[del lèxsik percul] m Acció d’afegir perculs de forma repetitiva en un projecte, especialment quan n’és propera la finalització. Som afortunats perquè es tendeix a percular de manera inversament proporcional a la formació informàtica, i aquesta —en general— augmenta.
perculatge
[del lèxsik percul + del cat. percentatge] m Percentatge pressupostari extra assignat específicament a cada client d’una empresa informàtica en funció de la seva tendència a percular. Degut a la nova directora d’art, hem hagut d’augmentar un 10% el perculatge de Sofres.
Comparteix a:

Disfressa autoreferent per a misantrops

Al ball de disfresses, l’atractiva abella maia s’acosta al noi seriós que fa estona que es recolza sol a la paret. Per emparar-lo i fent valer l’amistat trimestral que comparteixen, la jove li pregunta el que avui ja està cansat de respondre:
– Que no t’has disfressat?
– Sí, que no ho veus? —li respon.
– Ah sí? De què? —replica la noia entre mig indignada i confusa.
– De graciós —conclou.

Comparteix a:

Claudio Gabriel Sanna “Santa Mare Llengua, Santa Ryanair”

Fa uns dies l’Olga em va passar un enllaç al myspace de Claudio Gabriel Sanna, un cantant de l’Alguer. Automàticament va començar a sonar la cançó "Santa Ryanair" i encara no he tancat la pestanya del navegador. M’ha enganxat. Ja veureu si voleu entreu-hi i sobretot escolteu bé la lletra. 🙂

Aquí podeu llegir una entrevista al cantant i aquí veure’n una altra que li van fer a Vilaweb.

CLAUDIO GABRIEL SANNA cantant i compositor de L’ALGUER – Sardenya. Canta antigues balades i cançons originals en català de l’Alguer, la unica ciutat de llengua catalana d’Italia. Al 1981 ha format Càlic, grup historic de la música sardo-catalana. Amb aquest projecte ha publicat 4 discos i participat a festivals internacionals en tota Europa. La música de Claudio Gabriel Sanna és indissociable de l’Alguer i de la sua marina: hibrida barreja secular de cultura sarda, genovesa, napolitana i catalana. L’ultim album és TERRER MEU, on l’autor deixa provisionalment de part lo treball de recuperació i recreació de la tradició i mos presenta les sues noves cançons. Mos parla del sou Terrer, en tots los sentits: dels sous territoris musicals i culturals i de la terra on és nat, L’Alguer, la Sardenya i la sua gent.

DISCOGRAFIA: /// CARRER DEL MAR 1984 LUNASTUDIO SASSARI /// TERRES DE MAR 1995 CNI ROMA /// ATTINDE 1998 CNI ROMA /// La Cançò catalana a Sardenya 2002 DISCMEDI BARCELONA /// TIRANT LO RALL 2005 TEMPS RECORD TERRASSA /// TERRER MEU 2007 TEMPS RECORD TERRASSA

Font: myspace de l’autor.

Comparteix a:

Microsiervos té “todos los derechos reservados”

Actualización post-menéame (y traducción libre al castellano) en :
http://microcomentarios.com/about

Causa en Facebook:
http://apps.facebook.com/causes/view_cause/61569

Em fa gràcia descobrir que Microsiervos, el bloc que va iniciar-se proclamant al vent la llibertat i reclamant la no inclusió de publicitat a les pàgines web, ara està farcit de conté publicitat, no admet comentaris i es publica amb tots els drets reservats. Si no em creieu, ho podeu buscar al seu text legal (que no enllaçaré).

Això vol dir que no es pot copiar ni reproduir el que s’hi publica a cap lloc —ja sigui amb finalitats comercials o sense— tot i citar-ne la font. Em pregunto si els llocs d’Internet d’on els autors de Microsiervos treuen la informació (acostumen a fer bastant “eco” de del.icio.us, digg, etc.) també tenen una llicència com la del seu web, o, enlloc d’aquesta, una de més permissiva com la Creative Commons (estàndard a la resta de blocs del món) la qual els permet fer el bloc que fan.

També em fan gràcia els seus valors morals, sobretot la part en què els abandonen després de veure la pasta que poden treure del bloc. Em fa fàstic i ràbia que un dels blocs més llegits sigui un paràsit —o un càncer— de la xarxa. Avui mateix l’he esborrat de les subscripcions.

Capçalera de microsiervos distorsionada per no infringir
els drets d’autor dels logotips, que també estan “protegits”.
Comparteix a:

El qüestionari que vaig omplir per sortir al Diari de Tarragona

  1. Des de quan portes escrivint el blog? Des del desembre del 2000, però llavors es deien pàgines personals. Conegut com a bloc i en la forma actual, des del 2005: dos anys.
  2. Cada quan l’actualitzes normalment? Una mitjana de dues a tres vegades per setmana però de forma bastant irregular. No em forço a escriure, mantinc el bloc per gust.
  3. Sobre quins temes escrius? Qualsevol cosa pot convertir-se en un tema: la primera ratllada del cotxe nou, estirar la cadena del lavabo infructuosament, l’ex nou himne d’Espanya, sortir al diari… No em limito, parlo del que vull i quan vull, i de tant en tant ho classifico. Així és més divertit, m’ho passo millor. Ara fa temps que no ho faig i el caos s’acumula, hauria de reorganitzar una mica els temes. 🙂
  4. Per què et vas decidir a engegar un blog? Amb quina finalitat l’escrius? Em vaig decidir perquè vaig veure que era fàcil i volia ensenyar en algun lloc dissenys, algun programet, textos i fotos que feia i me’n sentia orgullós. Ara ho segueixo fent perquè, a banda d’això, he descobert que tenir un bloc m’obliga a fixar-me més en els detalls, a intentar mirar les coses de maneres diferents, a reflexionar sobre el que m’envolta i fins i tot a millorar l’escriptura, l’ortografia i el lèxic. També arran del bloc he après llatinismes, però com que és una cosa bastant inútil prefereixo no destacar-la.
  5. De què parlava el teu ‘post’ més popular o comentat? És un localitzador automàtic global de la parella ideal que vaig dissenyar i programar: el parellaperfectometre (http://siknus.com/parellaperfectometre).
  6. Tens cap anècdota curiosa o divertida del teu blog? Sí però no recordo com acaben, que és just el que fa la gràcia: ha-ha-ha.
  7. Nom i cognoms, edat, professió, ciutat de residència i direcció del blog. Isaac Roca Escoda (siknus). 25 anys. Programador. Botarell (Baix Camp). http://siknus.com.

El resultat ja el sabeu.

Comparteix a:

800 anys del naixement de Jaume I el blocaire

Ai, perdó, que és Jaume I el rei amb bloc, perquè ell no escrivia el dietari, que només el dictava i li escrivia un altre… és igual. Avui fa 800 anys que va néixer i l’homenatge és el Penó de la Conquesta de València i un tros del seu dictat. El fragment que he escollit del Llibre dels fets és on ell mateix explica l’efemèride: el seu naixement i perquè es diu Jaume.

Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en •P• no uolia ueser nostra mare la Reyna, e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals. E uench al Rey •I• rich hom per nom en •G• Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler.

[…] E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer •XII• candeles totes de •I• pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be •III• dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en •P• nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en •P• que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada. E aenant nos jaen en lo breçol tiraren per una trapa sobre nos •I• cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue esforçre que no morissem.

D’això avui fa 800 anys.

La proposta de seleccionar un trosset del Llibre dels fets un dia assenyalat com avui ve del bloc de Vicent Partal.

Comparteix a:

Votar el Pasqual Maragall

Avui m’he aixecat amb ganes de votar el Maragall. Trobo a faltar la sinceritat i el carisma de les seves Maragallades. I cada dia que passa el veig més entranyable i honest. L’adoro. A en Pasqual ja li comença a venir tot de tornada, que és una qualitat molt bona i massa escassa en política. Sabeu si al final es presentarà?


Fixeu-se en el gest de la llengua. Que n’és de punyetero! Es presenti o no i el votin o no, recordem que Maragall va ser President de Catalunya molt abans que home de partit (i li va sortir car, coses del PSC PSOE). Molts polítics mai han demostrat —ni demostraran— tant.

Actualització unes hores després:
increïbles tots els comentaris que rep, fins ara, la notícia al portal informatiu de TV3 (primeres sis pàgines). Tothom entusiasmat i tothom el recolza. Maragall, els mitjans potser et proven de silenciar, però els electors et reclamem! 🙂

Comparteix a: