icon.cat/worder

La bevem sense sucre. La bevem sense cafeïna. Fins i tot sense sucre ni cafeïna. Ingredients: una mica de colorant i molt de màrqueting.

Molta aparença i poca substància. La nostra civilització.

El Montsant. Pujant pel grau de Barrots i baixant pel grau de Salfores (25/09/2011) [veure en pantalla completa]

Veure les fotos a: Google Plus  Facebook

Click here to view the video on YouTube.

Here’s to the crazy ones. The misfits. The rebels. The troublemakers. The round pegs in the square holes. The ones who see things differently. They’re not fond of rules. And they have no respect for the status quo. You can quote them, disagree with them, glorify or vilify them. About the only thing you can’t do is ignore them. Because they change things. They push the human race forward. And while some may see them as the crazy ones, we see genius. Because the people who are crazy enough to think they can change the world, are the ones who do.

Traducció:

Va per als bojos. Els inadaptats. Els rebels. Els que porten problemes. Els que no encaixen. Els que veuen les coses de manera diferent. No s’atenen a les normes. I no tenen cap respecte per l’statu quo. Podeu citar-los, contradir-los, glorificar-los o vilipendiar-los. L’única cosa que no podeu fer és ignorar-los. Perquè són els que canvien les coses. Empenyen la humanitat endavant. I mentre alguns els poden veure com els bojos, nosaltres els veiem com els genis. Perquè la gent que és prou boja com per creure que pot canviar el món, és la que el canvia.

L’única raó per la que sóc aquí és perquè algú, en algun lloc, es va plantar quan era arriscat. Es va plantar quan era difícil. Es va plantar quan no era el moment. I perquè aquest algú es va plantar, uns quants més es van plantar. Després alguns milers es van plantar. I després alguns milions es van plantar. I així plantant-se, amb coratge i un propòsit clar, d’alguna manera s’ho van manegar per canviar el món. [...]

Liderats no per enquestes sinó per principis; no per càlculs, sinó per conviccions. És així com hem sumat la nació sencera a un objectiu comú, un objectiu més noble. [...]

No només oferim el canvi com un eslògan, sinó com un canvi real i ple de sentit. [...]

Sóc aquí pel que Luther King va anomenar “la rabiosa urgència de l’ara mateix”. Perquè podem arribar-hi massa tard i el nostre moment és ara. [...]

El nostre moment és ara.

El discurs és d’Obama. L’he traduït bastant lliurement i hi he tret les referències a Amèrica. Quan podrem tenir un Obama nosaltres? No voleu dir que ja ens tocaria?

Click here to view the video on YouTube.

Quadre comparatiu	SYLA	MADIU	FAMA
Anunci (clic per ampliar-lo)
Destaca	Todo tipo de problemas, garantia y rapidez	Diversos problemas, garantia y rapidez	Diversos problemas, garantia y rapidez
Professió	Gran medium espiritual mágico	Gran medium espiritual mágico	Gran medium espiritual mágico
Poders	Naturales	Naturales	Naturales
Experiència	22 años en alta magia africana	20 años en alta magia africana	22 años en alta magia africana
Problemes de salut	- Enfermedades crónicas de droga y tabaco - Impotencia sexual - Depresión	- Enfermedades crónicas de droga y tabaco - Impotencia sexual - Depresión	- Enfermedades crónicas de droga y tabaco - Impotencia sexual - Depresión
Problemes d’amor	- Matrimonial - Recuperar pareja - Atraer a personas queridas - Vida familiar - Amor (en general, sense especificar)	- Matrimonial - Recuperar pareja - Atraer a personas queridas - Vida familiar - Amor (en general, sense especificar)	- Matrimonial - Recuperar pareja - Atraer a personas queridas - Vida familiar - Amor (en general, sense especificar)
Problemes econòmics	- Negocios - Judiciales - Manener el puesto trabajo - Atraer clientes	- Negocios - Judiciales - Manener el puesto trabajo - Atraer clientes	- Negocios - Judiciales - Manener el puesto trabajo - Atraer clientes
Encanteris	- Mal de ojo	- Mal de ojo	- Mal de ojo
Prevenció	- Protección	- Protección	- Protección
Altres	- Suerte - Quitar hechizos	- Suerte - Quitar hechizos	- Suerte - Quitar hechizos
Garantia resultats	100%	100%	100%
Termini	3 a 8 dies	3 a 7 dies	3 a 9 dies
Horari	8 a 22 h	8 a 22 h	9 a 22 h

Conclusions

És una elecció molt difícil doncs tots tres són grans mediums espirituals màgics que ens ofereixen una garantia del 100%. Tot i que, si bé en un ordre diferent, tots ens solucionen els mateixos problemes, sí que hi ha algunes petites diferències que ens poden ajudar a fer decantar la balança.

Podríem eliminar d’entrada el profesor FAMA: té més anys d’experiència que en MADIU però ens ofereix solucionar els problemes en un dilatat termini màxim (9 dies). Tot i la menor experiència, MADIU ens ho soluciona en només 7 i SYLA ho fa en 8. Aquí cal afegir-hi la flexibilitat horària: mentre que els altres a les 8 ja es troben al peu del canó, FAMA no és tant matiner i fins les 9 no ens podrà atendre.

Entre SYLA i MADIU la cosa està més renyida. SYLA ens destaca que soluciona tot tipus de problemes, mentre que MADIU només “diversos”. Ignorem si només és per fanfarroneria del primer o cal tenir-ho en compte. Més endavant, en el text detallat, veiem que els problemes que solucionen són exactament els mateixos. Finalment, hem de fer una elecció entre experiència i urgència: SYLA fa 22 anys que es dedica a l’alta màgia, mentre que MADIU només en fa 20. Per altra banda, SYLA ens garanteix la solució als problemes en 8 dies i MADIU, potser per inexperiència, s’atreveix a garantir-nos el mateix en només 7.

Personalment em decantaria per SYLA ja que prefereixo no tanta pressa i més seguretat. Probablement només en un cas de molta urgència, quan un sol dia pogués significar la diferència entre la vida i la mort, MADIU seria l’escollit.

Sigui com sigui, per Internet ja corren algunes imatges .gif il·lustratives del fenomen:

Ull al detall: fixeu-vos com gira el logo del Facebook

Un clàssic

Lourdes [veure en pantalla completa]

No em confongueu: els imbècils no són els banquers, grans empresaris o polítics: com és natural, els dos primers miren pels seus interessos. Els darrers també, però no és tant natural.

Els imbècils són els que es passen 4 anys criticant-los i després van i els voten. Només per posar un exemple: el partit autonomista CIU porta guanyades dues eleccions en menys d’un any.

N’hi ha tants d’imbècils que fins i tot crec que hi ha indignats que són a la vegada imbècils.

I no ho dic només perquè robin el gos pigall d’un diputat cec*, sinó perquè ho fan, l’escupen*, l’insulten* i, al cap de 4 anys, el voten. A ell o al Saura, tant se val.

* És cert que robar gossos, escupir i insultar no és la manera. Fa uns anys, amb la mateixa proporció d’imbècils, els indignats francesos volien un sistema millor que el que hi havia. Van fer rodar quatre caps i va néixer la democràcia.

Si dues persones viuen en un pis i hi ha dos lavabos, cadascú té llibertat per utilitzar-lo tant com vulgui i poder estar-s’hi tot el temps que desitgi per fer-hi el que vulgui. Tothom creu en el dret a lavabo i en la llibertat a usar-lo quan li vingui de gust. Ningú hi està en contra i, fins i tot, és un dret que hauria d’estar a la constitució.

Però si hi ha vint-i-dues persones i només dos lavabos, ja no importa que la gent cregui en la llibertat i en el dret a lavabo, perquè aquests ja no existeixen. Llavors cal establir torns per persona per utilitzar-lo i també normes. El que hauràs de fer en poc temps és colpejar la porta per entrar… “Encara no estàs?”…

De la mateixa manera la democràcia no pot sobreviure quan hi ha superpoblació. La dignitat humana no pot mantenir-se. A mesura que creix la població del planeta, el valor d’una vida no només declina, sinó que al final desapareix. La comoditat i la decència no poden continuar existint. Deix d’importar si algú mor.

Isaac Asimov

Click here to view the video on YouTube.

Via | Cai

A partir d’avui serà un bloc igual d’abandonat però amb molt més potencial, perquè hi podré afegir mapes i vídeos.

Mireu:

Click here to view the video on YouTube.

Petita enquesta
Tot té una explicació. I ara a veure el Barça.

Són oportunistes? La vida és aprofitar les oportunitats de tant en tant, la resta és morir-se a poc a poc. L’únic que poden fer els que estan fora del sistema per canviar-lo és aprofitar les poques oportunitats que se’ls presenten. Potser Solidaritat m’ha tornat a enganyar com ho va fer Esquerra en el seu moment, però de moment me’ls crec. I mentre no em fallin tinc ganes de seguir-hi confiant. Els seus líders sempre han admès públicament que eren independentistes. I ho segueixen sent. De moment no m’han fallat. Per això encara penso que, per ells, no es tracta d’assolir la bona vida escalfant un seient al parlament (com ha demostrat ERC amb les seves lluites internes i pactes de mínims), sinó la oportunitat de fer història i que aquest país desperti i faci un salt endavant d’una vegada.

Salut i independència!

Josep Maria Cantimplora – Un ram de faves

Era feliç amb el seu patrimoni
tot i que el seu fill era el mismíssim dimoni.
En comptes de burgès li havia sortit insurrecte
però pensa que amb el temps ja perdrà aquest defecte.

Des de fa ja uns quants anys
va rebent cartes d’uns estranys,
cartes plenes d’amenaces
que li reclamen un munt de pasta.

“Digui’m qui són, sisplau, digui’m comissari,
¿qui em fa pagar l’impost revolucionari
i cada 11 de setembre
m’envia una postaleta
d’un encaputxat amb metralleta?”

De quilo en quilo ja ha pagat una tona
i encara no sap quin grup l’extorsiona.
Serà Hesbol·là el motiu de les angoixes,
Sendero Luminoso o les Brigades Roges?

No sap què fer, per molt que hi pensi,
com si tingués morenes, pateix en silenci.
No sap si els altres empresaris
també passen aquest calvari.

“Digui’m qui són, sisplau, digui’m comissari,
¿qui em fa pagar l’impost revolucionari
i cada 11 de setembre
m’envia una postaleta
d’un encaputxat amb metralleta?”

I cada vespre quan el seu fill torna,
es mira son pare amb un somriure de sorna.
No li diu res perquè coneix la història,
sap quina és la causa de la seva cabòria.

Perquè és ell qui escriu les cartes,
ell forma part de l’organització armada,
que amb els calés dels rics preparen la canya
contra França i contra Espanya.

“Digui’m qui són, sisplau, digui’m comissari,
qui em fa pagar l’impost revolucionari?”
I cada 11 de setembre
agafa els calés i paga
per estalviar-se un ram de faves.

Josep Maria Cantimplora – Un ram de faves

He migrat la base de dades i ara, en ser WordPress, hi he pogut afegir això del Facebook i altres millores que potser em faran venir ganes d’actualitzar més sovint.

El més greu de tot plegat és que van morir 4 persones. Ara simplement cal saber si es podria haver evitat, què s’hauria d’haver fet i així trobar la manera de fer que no torni a passar. De totes maneres per les gravacions diria que la cosa ja no pintava massa bé. Shit happens.

Ara bé, a nivell polític ja no m’espero res. Si no tenen ni la dignitat de respectar a les famílies dels morts oferint-los la veritat, què cal esperar d’una comissió feta per i per a polítics que monten i desmonten segons els seus interessos? Ras i curt: tots fora d’una puta vegada. Els uns i els altres. Si dels polítics en general ja no n’espero massa, encara espero menys d’aquest tripartit, molt menys d’Iniciativa, del Saura i dels verds dels collons. A aquests darrers ja gairebé no els tinc ni ràbia, només llàstima de la misèria que ostenten.

La misèria és aquest remolí de baixesa moral en el que ens volen immersos. És enganyar per fer-nos creure que tot va bé i que els hem de tornar a votar perquè puguin seguir enganyant-nos i fent-nos creure que tot va bé. I així infinitament. Dient que estem bé. Que estem segurs. Que som més lliures. Sempre una mica més. Sempre millor. Sempre enganyats. Almenys fins que ens adonem que el foc ja ha avançat massa. Moment en el què, si tenim prou sort i el foc encara no ens ha envoltat, ens podrem escapar pel forat com les rates. I si per contra (com és d’esperar) ja estem en atrapament no tindrem cap altra opció: per seguir vius haurem de ser valents i fer el salt prou alt.