Als principis dels temps tot l’univers estava compactat en un sol punt. Que era una merda molt petita, més aviat ínfima, petitíssima, però això sí: molt densa. Aproximadament com un cagalló de be, però encara més petita i més densa.
Instants abans de la creació de l'univers.
Foto agafada de la Carrie Freeman La merda va explotar donant forma a tot tipus de coses com el temps i l’espai, la matèria i l’antimatèria, i l’església i Déu —els dos últims en aquest ordre, els altres no ho sé.
La fastigosa explosió es coneix com el
Big Bang i podem obtenir totes les proves de la seva existència al nostre voltant, simplement observant. Els centres d’atenció al client, la fam, els mediocres, la gran majoria de feines, el tercer món, els diners, la borsa, les empreses, la política, els bancs, la major part de la nostra pròpia vida... tot és una gran merda. I m'he descuidat dels intents d’enganyar-nos i creure’ns que hi ha alguna cosa que val la pena, que si no són una bona merda ho acaben sent, perquè tard o d'hora tot retorna al seu origen.
Nosaltres que ens intentem autoenganyar fent-nos passar per quelcom elevat anomenat ego... també som merda. El que més. I és una relació directament proporcional: a més ego més merda compacta.
Golgota, famós personatge
egocèntric de la pel·lícula Dogma. Som unes merdes intel·ligents i això el que ens permet és adonar-nos de la merda que és tot. Molt útil. Mirin si n’és que com més en tenim (d’intel·ligència), abans i millor ens adonem de la merda que som.
La vida es desenvolupa entre a) la Gran Explosió Fecal, b) la gran merda dispersada que ens envolta a tots i c) alguna excepció. Les excepcions són quelcom que ens faci oblidar, ni que sigui per un instant, de la realitat fecal de l’existència. La il·lusió que una cosa és certa, que és bella, que és sincera, que és digna, que és autèntica, o qualsevol altre il·lusió, per exemple, serien excepcions d’aquestes. I sort que a vegades són llargues. Però, com no pot ser d'altra manera, al ser excepcions sempre acaben trobant-se amb el seu destí, que és no convertir-se en norma. I per això tard o d'hora sempre ens acabem adonant que tot és tal com és: una merda. I que no es pot canviar. O que costa molt. Ho intentem?

Planeta merda
escrit per SiKNUS el dimecres, 22 d'agost de 2007
Classificat com a
Vigilant el camp de sègol /
SK Literatura |
8 comentaris »
8 comentaris a “Déu digué: que es faci la merda. I així fou.”
Dimecres, 22 d'agost de 2007 a les 20:37h
Un mal dia?¿
xd
Dijous, 23 d'agost de 2007 a les 03:35h
Que va. Diria que prou bo. Ho tenia escrit de feia temps però em feia mandra buscar imatges. xD
Dijous, 23 d'agost de 2007 a les 10:09h
A mi m'agrada l'escrit. Ja et vaig dir que si ho interpretés un bon actor podria ser un bon monòleg, faltarien els gags.
Mal dia? Ha! però si el tiu està de vacances!!! Hi ha merdes que estem davant d'un ordinador treballant i merdes que estan escarxofades al sofà.
:***
Dijous, 23 d'agost de 2007 a les 23:58h
Doncs per estar de vacances sembles emprenyat...
Divendres, 24 d'agost de 2007 a les 12:16h
Jajaja Màrius xDD Sí que ho sembla una mica. xD. Quan ho vaig escriure ho estava, la veritat és que les vacances m'estan provant força. Tant que fins i tot tinc temps per acabar d'"empolainar" els posts amb imatges, peus de foto... i penjar-los. Que abans no en tenia!
Barrufa no entenc això dels gags, què vols dir que faltarien? Com "coletillas"? Salutacions d'una merda que s'acaba d'aixecar cap a una merda que fa estona que treballa. xDDDD :*
Divendres, 24 d'agost de 2007 a les 13:58h
Diria que avui m'he llevat més tard que tu. Sóc una merda amb dies personals i avui ha sigut un d'aquests grans dies. Les excepcions com tu dius! i sí, fan molta il·lusió!
:***
Divendres, 24 d'agost de 2007 a les 16:10h
:) Però segur que al final el dia personal també és una merda. ;) :P
Dissabte, 16 de febrer de 2008 a les 10:50h
t'aconsello entris a aquest blog, si estas interesat amb la merda
http://escudella.blog.com/ ja em tornaràs la contesta