Categories
OK

La Guía Esfínter: projecte amb futur per deleitar el vostre anus

La Guía Esfínter és un nou projecte de participació social a la xarxa (dins l’anomenat fenòmen Web 2.0) que està reunint recursos, esforços, consultors i sobretot esfínters amb criteri per crear la primera guia mundial de lavabos públics. Enlloc d’estrelles o forquilles, el prestigi a la Guía Esfinter el dónen els rotlles, que oscil·len entre 0 i 5 depenent de diverses variables com la succió o la quantitat de paper. No us perdeu l’explicació de les variables i dels diferents nivells que poden tenir.

Quan, entre tots, el nombre de WCs registrats augmenti, i els usuaris els geolocalitzin, ben aviat serà possible escullir el WC públic més net i proper per deleitar el nostre glutis. No trigarem a veure executius consultant els seus dispositius mòbils amb Internet quan les necessitats apretin, o bé escullint un o un altre restaurant en funció no només del servei i de la qualitat del menjar que s’ingereix en públic, sino també del que en resta, un cop expulsat en privat.

És un servei impulsat pel Christian -bon company de feina de Cambrils- i els seus col·legues, que han anat de viatge i s’han trobat amb el problema de trobar un espai digne on excrementar, i la necessitat d’una referència fiable que els resolgués el problema. Em consta que aviat la Guía Esfínter abandonarà el format bloc per convertir-se en un servei públic d’interès i participació ciutadana com déu mana, amb un software fet a mida, tal com la societat -amb les seves necessitats fecals- mereix. Quan ho vegeu a la tele, els lectors de siknus.com sempre podreu dir que vosaltres “ja ho sabíeu”.

Comparteix a:
Categories
Diari personal OK

Viciat al Desktop Tower Defense

Putuporto putudos putudies putujugant amb putu això, reputus putuminijocs…
Porto dos dies jugant amb això. Putus minijocs! 🙂

Comparteix a:
Categories
OK

Zapatos Limpios, d’Oriol Puig

Al bloc del Jair Domínguez descobreixo el curtmetratge Zapatos Limpios, d’Oriol Puig (entrevista), que va guanyar el 5è Festival de Curtmetratges de Manlleu d’enguany.

Comparteix a:
Categories
OK

Pragma estrena bloc sobre comunicació en català

Pragma, l’agència de publicitat més maquera de Reus, on treballo, avui està d’estrena. I, lamentablement per l’Iván i per mi, que seriem els que ens tocaria, no es tracta de l’estrena de cap dels nous models iMac ni Mac Mini de la coneguda marca que dissenya a califòrnia i fabrica en algun lloc perdut d’Àsia.

La intenció no és fer un bloc institucional de l’empresa, sinó una porta a parlar sobre la comunicació en el nostre idioma i en el sentit més ampli del terme. Des de la nova comunicació binària, informàtica, en xarxa, publicitària, gràfica, literària, sonora i fins a l’analògica, boca-orella, de tota la vida, que, al final, en definitiva, és la que sona més fort.

Per tant, si us interessen les tradicionals o les noves tendències de la comunicació, el disseny, la publicitat, la creativitat, els blocs o Internet en general, us recomano el bloc de Pragma en la modalitat mans-ulls (però amb la pretensió de ser un boca-orella digital que soni fort).

Podeu veure el post Número u, subscriure-us a l’RSS si us interessa el tema i, fins i tot, als comentaris quan us hi enganxeu. Si voleu aportar alguna cosa més: un incís, un matís o el que sigui, no us talleu, que, en definitiva, de comunicació és del què es tracta.

Comparteix a:
Categories
OK

Mites vivents (MV4). José Toxeiro Díaz i la prespituación

“En cuanto entraron, el saludo… ya amoroso, porque ya era…ya había confianza de antes de esos días. No fue que no tuve que hacer ninguna…ningún sacrifisio…ningún exceso…que se ponían voluntarias, a darle cualquier cosa, cualquier palabra amorosa.

Entonces… voy a hacer el amor con una, pero que eran voluntarias ehh… no había problema, pero naturalmente yo les pagaba por eso ehh, sin ser una cifra de dinero excesivo eh, yo les pagaba una cosa corriente, normal.

Y eeeraaa cuando ellas teníiiiian ese interéeees… en ir a cama… porque una quedaba libre así, en complot, pa revolver, buscando dinero.

ME ECHARON DROJA! EN EL COLACAO! Que yo noté que durmiera muchas horas, imposible que duermo muy pocas horas! nunca dormí más! Con fotografías de ellas, y había muchas más fotografías que estaban en el cajón de la mesilla de noche, mucha más habíiiia, porque yo tenía fotografías de todas las formas, en varios sitios.

Todavía que sepa yo no fue interrogada, ni apareció, según, los anuncios de la prensa, la primera que apareció fue la delgadita pelo largo, la segunda una rubia de 32 años,…. Pelo largo 26.

Eran prestiputas, buscando domicilios, para hacer la prepituación, y no por prepituación, si no POR ROBAR! Mientras que una da el placer de prespituación, la otra anda buscando objetos que le sirvan, dinero mucho mejor.”

Transcripció robada del bloc del Christian.

Comparteix a:
Categories
OK

Mites vivents. Tercer capítol. (MV3): Drogas no, tasio sí.

Mític gran tall de veu i millor senyora. Sublim. Clic al play.

Mi niño drogas no ha tocao drogas

¡NO! mi niño drogas no ha tocao drogas. ¡hombre!, si fumaba algún porrito… tampoco lo dijuto. O si se tomara alguna pastilla, de esas que llaman… TASIO.
-Éxtasis.
-Eso es.

Comparteix a:
Categories
OK

La monga (mansanilla): la darrera joia dels HKI que va per cançó de l’estiu

La meva proposta de cançó de l’estiu (com a mínim a Katalunya) és la nova entrega dels Herois de la Katalunya Interior, o més ben dit, de King Canigó & Daddy Txarnee. Descarregable fent clic aquí, o escoltable fent clic al play:

King_Canigo_i_Daddy_Txarnee_-_Monga
King Canigó & Daddy Txarnee – La Monga

[King Canigó]
Menstrual – el degotall és mensual, menstrual – el moviment és de pelvis
Pelvis – el degotall és de pelvis
Pelvis – i aqui venen mestre Cani i Daddy Txarnee amb un ball per tota monga

La teva mare quan caga és monga, ta germaneta la indie és monga
La crustie amb rastes quan toca congas
Si la veus fot-li un sipall gegant, gargall, flemot, salivot

Si la veus tira-li pedres encara que tingui febre
Et reventa els nervis, patada a la pelvis
tant de dretes com d’esquerra és una burra de merda.
Et reventa els nervis, patada a la pelvis. Apunta molt bé el gargall.

Si la paia és de Girona – mamona, mamona
i anima al reial madrid – podrit, podrit
Si viu aprop d’Olot – capçot, capçot
i és clon de Carme Chacón – soson, soson Apunta molt bé el gargall.

Si la veus tira-li pedres encara que tingui febre
Et reventa els nervis, patada a la pelvis
tant de dretes com d’esquerra és una burra de merda.
Et reventa els nervis, patada a la pelvis. Apunta molt bé el gargall.

I aqui venen mestre Cani i Daddy Txarnee amb un ball per tota monga
La que va en Volkswagen Lupo és monga, s’amigueta convergent és monga
si no deixa veure el tanga taronja quan va tot ceba de güiski
La teva mare quan caga és monga, ta germaneta la indie és monga
La crustie amb rastes quan toca congas
Si la veus fot-li un sipall gegant, gargall, flemot, salivot

[Daddy Txarnee]
Dehde el Gorg Badalona a la República Dominicana Daddy Txarnee
partint la pana de l’escena catalana multiculti políticament correcta
asho e una declaració de principih en toooota regla…

Tu er que voh éh que yo et vingui a cantah
i yo tin ganah de poder-te chuscah
sé que tu et llehta i no et deixeh timah
par chó aquehta ní yo tauré damburracháh

a ella li agrada la mansanilla – dona’m més mansanilla
es posa tonta amb la mansanilla – dona’m més mansanilla

Nena yo sé quina beguda a tu et mooola
i no es sarvesa ni güiski amb coca cooola
un rebujito i ya vas feta una chooola
dos rebujitos i ya em deixah en boooles

a ella li agrada la mansanilla – dona’m més mansanilla
es posa tonta amb la mansanilla – dona’m més mansanilla

Nena yo sé que et mola la mansanilla
i que si et dono de privar sempre pilleh
doh vasuh méh i ya se’m poseh tot quilla
si no ets més seria quer Jose Montilla

a ella li agrada la mansanilla – dona’m més mansanilla
es posa tonta amb la mansanilla – dona’m més mansanilla

[Tots dos]
King Canigo, Daddy Txarnee, desde el Xiringuito,
ihtiu dosmirr set, nuh vellem a Can Zam

© Ratafia & Manta 2007
www.herois.org

Els herois aviat vindran per les nostres terres, al 26 d’agost a Cambrils, dins el marc del Cambrirock, compartint cartell amb, entre d’altres, els grans Antònia Font.

Comparteix a:
Categories
OK

Exàmens de mates

Segurament molts ja haureu vist aquests exàmens, però són tant bons que no puc no penjar-los per si encara hi ha algú que no els coneix.  🙂

Comparteix a:
Categories
OK

Le Gentil Garçon

Le Gentil Garçon és un artista francès obsessionat amb els ossos que fa uns dies van destacar a microsiervos perquè té una obra consistent en l’esquelet d’en Pacman. Tot i que l’ha realitzat amb la col·laboració d’un paleontòleg,  suposo que es tracta d’una reconstrucció perquè fa molt temps que està mort i és (gairebé) impossible trobar-ne un en una excavació.

Però a la seva web té moltes altres obres que valen la pena, com aquesta que m’ha cridat l’atenció; es diu Tout l’amour i són totes les combinacions d’inicials possibles envoltades d’un cor.

Que romàntic.

El Ceratopidoïde és un altre treball de l’artista: la rèplica d’un triceratops a tamany real fet amb ossos de plàstic made in China (ho diu a la seva web).

I per acabar això:
Què dirieu que és?

Sí, ho heu endevinat: són les restes d’un esquelet humà. Concretament les dels ossos que l’artista recorda el nom. Jo crec que no tinc tanta memòria.

Hi ha moltes més obres aquí.

Comparteix a:
Categories
OK

Mites vivents. Segon capítol. (MV2): L’aspirant d’OT "Ho Ho Ho Valla Valla"

No tot el que és bo és només bo, ni tot el que és dolent és només dolent. Admireu sinó el que es va poder veure a Operación Triumfo:



Oh, oh, oh, valla, valla.

Via | twitter del Sergi.

Comparteix a: