Inventem un nou llenguatge?

Que sigui tant fàcil que tothom el conegui sense necessitat d’estudiar-lo. Que les coses bones es puguin dir de moltes maneres i les dolentes només d’una. Que els verbs siguin més fàcils de conjugar en plural que en singular. Que enlloc de punts, les pauses es marquin amb somriures:) Que les mentides siguin faltes d’ortografia. […]

Comparteix a:

Vosaltres, l’AVUI d’El Punt, la dignitat de Catalunya, Think Different, Bristol i l’Anna (per estricte ordre d’aparició)

Bentornats els qui llegiu això. Ara fa un any, 6 mesos i alguns dies que aquí no hi apareixia una nova entrada, però tranquils que era perquè no tenia res prou interessant per dir-vos. Ara podríeu pensar que durant tot aquest temps la meva vida s’ha anat convertit en una cosa avorrida, monòtona, sense xispa […]

Comparteix a:

Motius pels que a vegades no dic les coses

perquè… …ja les he dit moltes vegades.…sovint són masses, tantes que no sé per on començar.…sovint són masses, tantes que em fa mandra començar.…cal trobar un moment més adequat.…cal esperar que surtin soles.…aniria en contra meva.…encara no conec les paraules per dir-les.…seria com dibuixar rodones amb línies rectes.…hi ha coses que no es diuen, es […]

Comparteix a:

Perfeccions de plàstic i altres serveis

Poetes que es barallen per la fama. Constructors en ruïnes. Artistes a l’atur perquè treballaven de paletes, electricistes i pintors. Consultors que no saben de què parlen. Especialistes en mercats de fum. Publicistes que creuen en la utopia treballant per polítics que no creuen en res. Escriptors per encàrrec. Periodistes que han de fer ficció. […]

Comparteix a:

Por de patinar

Precaució: aquest text és una relliscada i conté un final pastelós. Absteniu-vos de llegir-lo si teniu un Golf. Si has de tenir por d’alguna cosa és de patinar. No ho dic en sentit figurat: em refereixo literalment a girar o accelerar massa, passar-te de frenada, perdre el control del vehicle i embrutar l’asfalt de trossets […]

Comparteix a:

Discurs que —com a català— m’agradaria sentir en aquestes eleccions…

… però que cap polític d’aquest país tindria collons de dir. Adoptar un discurs així requereix moltes coses: canvis, acords, oblidar-se d’estratègies, renúncies, no mentir i pactar molt. La honestedat és escassa en política perquè no només hi entren les idees i els electors en el joc: també hi ha els interessos personals, els dels […]

Comparteix a:

Disfressa autoreferent per a misantrops

Al ball de disfresses, l’atractiva abella maia s’acosta al noi seriós que fa estona que es recolza sol a la paret. Per emparar-lo i fent valer l’amistat trimestral que comparteixen, la jove li pregunta el que avui ja està cansat de respondre:– Que no t’has disfressat?– Sí, que no ho veus? —li respon.– Ah sí? […]

Comparteix a:

Amb això vull dir que no cal dir res

De què serviria escriure,buscant les paraules precisesque expliquéssin amb matitzosque per arribar a una conclusió exactacal simplificar tant les cosesi treure tants significats a les paraulesperquè amb dificultat encaixéssin al que crec sincerament que desconeixoque vull expressar com si coneguési de manera lúcida sorprendredient el que tothom sap i desconeixavorrint jugant amb jocs de lògicaque […]

Comparteix a:

Canvi de rutina

Post robat plagiat del nou bloc de la Clara, i adaptat sense el seu consentiment. Era una dona activa i valenta. Sempre es llevava abans, la primera, ben d’hora, per preparar totes les coses que farien que els dies rutlléssin. Cada vegada que el —normalment maleït— despertador sonés, mecànicament treuria les cames del llit, i, […]

Comparteix a:

Déu digué: que es faci la merda. I així fou.

Als principis dels temps tot l’univers estava compactat en un sol punt. Que era una merda molt petita, més aviat ínfima, petitíssima, però això sí: molt densa. Aproximadament com un cagalló de be, però encara més petita i més densa. Instants abans de la creació de l’univers. Foto agafada de la Carrie Freeman La merda […]

Comparteix a: