Categories
Diari personal

48h sense internet

I sumant.

Ni internet ni línia de telèfon.

Ni cap tècnic ha contactat amb mi després de dos dies de notificar la incidència.

Tot per cortesia de TELEFÓNICA DE ESPAÑA.

(missatge escrit des de la feina)

Actualització una estona després:
Ja va

Explicació del tècnic: [a través del telèfon (que fins llavors no funcionava)]
Un cable d’electricitat ha caigut sobre el cable del telèfon i hi ha molta gent que tampoc té línia.

Categories
Diari personal OK

Seguint la pista d’amics i coneguts amb Twitter

Tens gaires amics o coneguts d’aquells que per falta de temps o d’una excusa no trobes mai el moment de posar-t’hi en contacte?

twitter.com és una excitosa pàgina -o, més ben dit, un servei- de recent creació que permet, sota subscripció gratuïta, publicar petits missatges de text (fins a 140 caràcters) sobre el que estàs fent en aquell moment, i crear-te una llista d’usuaris els missatges dels quals t’interessa seguir.

Té un funcionament molt senzill. A part de publicar els missatges des de la web també es pot fer des d’un client jabber (Google Talk, per exemple), des del mòbil, o, com que ofereix una API, des d’alguna de les moltes aplicacions que qualsevol programador hagi pogut desenvolupar.

També ofereix fils de subscripció (feeds) per seguir els missatges del teu grup de contactes de forma fàcil i ràpida.

El meu twitter és http://twitter.com/siknus. Estem en contacte?

Categories
Diari personal OK

Jorge Drexler a Reus

Fa temps que no tinc temps d’escriure res aquí. Però tot i que no és la primera vegada que Jorge Drexler apareix en aquest bloc, trobo que parlar bé del Drexler és una bona excusa per trencar la tendència.

Avui al baixar a esmorzar he trobat el "Diari REUS DE TARRAGONA" (sic) a sobre la taula (mai hi és), l’he fullejat (mai el fullejo) i he llegit (mai el llegeixo) que el premi de millor àlbum als "Premios de la Música" ha anat a parar a Jorge Drexler.

Aprofitant que aquesta nit actua al Teatre Bartrina de Reus, al diari també l’hi han fet una entrevista. I entre altres coses hi diu que el nou disc (per al que ha estat premiat) inclou una versió de High and Dry, de Radiohead. I aquesta cançó, conjuntament amb la seva Todo se transforma, són dues de les poques cançons que s’han recomanat en aquest bloc. Ho he trobat curiós.

Si voleu veure’l actua aquesta nit al Bartrina a les 21.30h.

Categories
Diari personal

He tornat i coses pendents

He tornat del viatge a Frankfurt. És que hi he anat. Sense avisar al bloc. Aiaiai.

He estat 5 dies sense connectar-me i no ha estat difícil. Que raro.

Suposo que aviat en penjaré algunes fotos. Queda pendent.

Tampoc he dit res sobre el canvi de feina ni he actualitzat el perfil. També queda pendent.

Altres coses pendents:

  1. Parlar del/s nou/s bloc/s que vaig fer sobre disseny i programació web, que em van tenir -i una mica encara em tenen- ocupat i per això feia temps que no actualitzava.
  2. Refer icon.cat.
  3. Versió imprimible dels posts de siknus.com.

Cosa pendent que deix de ser pendent seguidament:

  1. Dir que abans de marxar vaig comprar filldeputa.com.

I sense que vingui a cuento:

  1. Messídol
  2. Visca el Nàstic
Categories
Diari personal Etcètera

Arnau:

si et menges tots els pistatxos festucs pistatxos que queden, lo mínim que podries fer és esborrar-ne les proves. O simplement netejar la merda que vas deixant per tot arreu.

Categories
Diari personal Etcètera

El primer SPAM en català

Avui és un gran dia per a aquest humil servidor i, en general, per a tota la Internet catalana. Com -aproximadament- dirien allí: "un petit pas per a un spammer, però un gran pas per a la pàtria". I es que avui 24 de febrer de 2007 he rebut, per correu electrònic, a les 14:46 de la tarda, el primer missatge spam en català. Us el reprodueixo:

From: "JOSEP M." <info@smokingland.co.uk>
To: "Icon.cat" <info@icon.cat>
Subject:MILLORI_LA_SEVA_POSICIO_A_GOOGLE
Date: Sat, 24 Feb 2007 14:46:41 +0100

Bon dia, som un grup de PROFESIONALS especialitzats en la MILLORA de la POSICIÓ / SITUACIÓ de les planes WEB. si desitjant estar entre els 10 primers a GOOGLE o a qualsevol cercador, ens pot contactar a josepinternetmarketing+catala@gmail.com o be al Telf. 639749404 -o- al Telf. de FRANÇA 0033 1706906629. Li podem gestionar la creació d’enllaços bidireccionals d’ una forma quasi be immediata. Tambè podem treballar per millorar el seu PAGE RANK a GOOGLE. Optimització de les seves planes per les aranyes (SPIDERS). Servei, rapìd , economic i professional. Demani pressupost i estudi gratuit de la seva página Web.
Moltes gracies per la seva atenció , salutacions cordials ,
Josep – josepinternetmarketing+catala@gmail.com .

P.d.: Fem traduccións de qualsevol llengua, Europees o no , Rus , Arab , Xines , Corea , Farsi , Indi etc. I adaptem les seves webs a totes aquestes llengues

L’e-mail i el telèfon de contacte han estat volgudament variats per tal de frustrar l’afany de lucre del mestre JOSEP M.

He de reconèixer que és el primer missatge d’espam que no m’ha molestat, i segurament l’ÚLTIM. Fixeu-vos que el missatge només deu estar destinat a dominis .cat: avui sí que som una mica més un país amb tots els ets i uts. Llàstima que l’avenç sigui en aquesta matèria, no?

Actualització -una estona després-:

Falsa alarma, segons la definició d’espam el que he rebut no ho és, perquè després de publicar aquesta entrada m’he posat en contacte amb en JOSEP M.:

<info@icon.cat> to josepinternet

Ostres quina il·lusió, el primer e-mail d’SPAM en català. Ja som un país amb tots els ets i uts.

Quan ha costat fer l’enviament massiu aquest il·legal?

Salutacions cordials

I m’ha respost:

josepinternet to <info@icon.cat>

D’ spam res noi … , un a un …. el que passa es que com tu fas el mateix o similar , et molesta rebrà el mail . No….  per si es o no "spam" , sinó perquè pot tocar algun client teu , doncs perquè ho sàpigues .. un client comú m’ ha passat el vostre mail i diu que treballeu molt , molt be  , bona tarda , Josep

Té raó el client comú que tenim amb en Josep: fem les coses bé. Però l’"spam" no m’ha molestat pas rebre’l: el que té treballar bé és que els clients tornen sense haver d’enviar e-mails indiscriminadament, ja sigui un a un o no.

Personalment, entre altres coses, quan faig una web procuro tenir en compte la indexació i garantir un posicionament mínim (exemple). El que no faig és, com en Josep, garantir estar entre els X primers resultats als cercadors. Que és fàcil d’aconseguir amb uns coneixements mínims de funcionament dels algorismes que utilitzen, però que no em sembla lícit ni bo per a la xarxa. Fer les coses bé implica tenir uns principis. I estar ben amunt a la llista de resultats del Google és fàcil i es pot fer sense saltar-se els principis i sense pagar perquè ens facin la feina bruta.

A banda d’això queda doncs esmenada la confusió: era publicitat però no spam pròpiament dit. Perquè tot i ser correu indiscriminat i no desitjat no era massiu: està enviat un a un. Llàstima. Encara que segueix sense quadrar-me la direcció del "sender", que és info@smokingland.co.uk: res a veure amb la del contacte.

Actualització -uns dies després-:

Veient que força gent m’heu comentat que també l’heu rebut (i no només als comentaris), concloc de forma definitiva que SÍ que és spam, ja que també compleix el tercer requisit: ser massiu. Patxanguero, però spam.

Actualització -uns mesos després-:

En Josep ha tornat a fer una campanya de correu massiu, i a part de ser SPAM, resulta ser una estafa, com podeu llegir aquí i aquí. Quin gran fill de puta!

Categories
Diari personal

I want it all…

…and I want it NOW.

Categories
Diari personal

Portàtil rebut: Lenovo X60s (IBM ThinkPad)

Després de molt de temps d’esperar-lo per culpa d’optize.es, que em va enviar una comanda que no era (patètic), per fi he rebut el regal que em vaig fer aquest nadal. És aquest:

A les fotos no es veu gaire bé, però la pantalla és de només 12 polzades, l’ordinador pesa molt poc i és bastant petit. Portar-lo amunt i avall és molt més pràctic que portar, per exemple, Els pilars de la terra:

que així no ho sembla que portar-lo al damunt sigui un pal, però vist de perfil:

ja es una altra cosa.

Categories
Diari personal Fotos

Saló del Manga 2006

Sóc dels que va anar al Saló del Manga (i de les cues, i del friquisme, i de l’acne…) al dissabte 28 i no va poder entrar. Després de fer una bona estona de cua les entrades es van acabar. Tot i així vaig fer algunes fotos. Aquest és el meu resum fotogràfic del saló:

El saló de les cues…

…del friquisme…

i les converse.

L’enveja de tots.

L’endemà la cua era igual de llarga, o més, però com que ens hi vam posar abans aquest cop vam poder entrar.

Les cues de la dreta i de l’esquerra de la foto són la mateixa
(Sí, donava tota la volta a La Farga)

Per dins també hi havia curiositats:

Home obès que mirava a tothom tota l’estona com si esperés a algú.


Motivació. Humana, friqui o extraterrestre; però motivació.
(Aquests tres ens anaven ballant tota l’estona i portaven cascabells a dins la disfressa)


L’escena més repetida: les fotos a les disfresses i amb les disfresses.



Cartells (casi) democràtics plens d’enllaços a pàgines web.
[Podeu accedir als cartells en alta resolució fent clic aquí o aquí]


Cap a casa i fins l’any que ve
(la de l’esquerra també és noia)

Per cert,  els guanyadors (ja tradicionals) del concurs de disfresses en grup van tornar a ser els de l’associació Freak&do, de Reus. Felicitats! Són aquests:

Vídeo de la representació de Final Fantasy X by Freak&do


La part que intenta estar seriosa de la noia de la foto de dalt és la Lulu, un personatge de Final Fantasy X. La part que riu és l’Ayu, que la conec des de fa temps. Potser el nick us sona perquè acostuma a visitar aquesta pàgina. 😉 Ens vam trobar per sorpresa i ens va fer il·lusió veure’ns, però clar, no es podia notar, que la Lulu és borde, i els de Freak&Do quan fan una cosa la fan bé.

Categories
Diari personal

La Diada

Sóc d’un país que celebra una derrota. Una dura derrota, després de mesos de setge. Una nació que celebra que tot i perdre les seves institucions i llibertats civils, no ha perdut (NI MAI PERDRÀ) la seva identitat. Un poble que avui recorda que un cop va ser el que vol ser, i que després de tant de temps encara vol seguir lluitant i seguir sofrint. Fins a vèncer.

Defensors de la terra, bon cop de falç!

El Fossar de les Moreres
Poema de Frederic Soler, on relata la caiguda de Barcelona en mans dels Espanyols l’11 de setembre de 1714.

Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l’anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell los mata i jo els enterro –
lo fosser deia, enfondint.

Quin vellet lo fosser Jordi!
Jo l’havia conegut;
no hi ha pas qui se’n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l’havia això endurit.

Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, l’aliè, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.

Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell lo seu magall portava,
– Jo – el nin deia – porto el meu! –
I cavant ambdós alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se’ls sentia mormolar:
– Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.

Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l’ànima trasbalsada
lo vell cavava amb fatic.
Los fossars de Barcelona
s’omplien de gom a gom.
Pel tros d’or d’una corona
si se’n gastava de plom!

Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en al seu nét:
– Felip Quint que tan se’n reia
vet aquí què n’haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al trono reial.
Ni essent d’or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?

I així dient, lo vell plorava,
i ofegava amb lo seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d’aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d’un secret.

Que aquell fill… taca afrentosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i va vendre’s al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant lo plor;
no hi ha pas qui se’n recordi
que no el planyi amb tot lo cor.

Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal…!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per ço el pobre vell plorava
com si cavés lo clot seu,
i tot cavant, mormolava:
– Si sigués… no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.

Cava el pobre vell la terra
amb l’ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs los clots que ha fet.
De trenc d’alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
los morts li van com riuada
i ell obre pas amb l’aixada
a aquell riu que no té fi.

– Bé en tenim, fill meu, de feina!
– Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l’arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
– Mes, al fossar – respon l’avi –
no hi hem d’enterrar ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n’abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.

Conec bé de quina banda
són los morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
lo botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per aqueixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.

I, així dient, lo nét i l’avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint tot just lo llavi,
Com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
– Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.

Ai, pobreta Barcelona,
Felip Quint l’assalt et dóna
i t’ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s’alcen altres murs de morts.

I a rengleres, a rengleres
los van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
los d’un i d’altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo traïdor!

De sobte, l’avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s’esparvera,
que, de l’esglai, resta mut;
contemplant-se’l, nét i avi
s’estan al mig del fossar
sens obrir per res lo llavi;
a tots dos los sembla agravi
lo mot que han de pronunciar.

I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l’eina mullada
de sang de son fill, al puny.
– Oh – al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu –
Mira’l, Déu n’ha pres venjança
Duu el vestit de l’host de França…
i és lo teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,
diu tot d’una al nin que plora:
– Lo seu crim dels bons l’allunya,
fou traïdor a Catalunya.
– A on l’enterrem? – A fora.
Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.