Escolteu això amb atenció. Només són 10 minuts:




El més greu de tot plegat és que van morir 4 persones. Ara simplement cal saber si es podria haver evitat, què s'hauria d'haver fet i així trobar la manera de fer que no torni a passar. De totes maneres per les gravacions diria que la cosa ja no pintava massa bé. Shit happens.

Ara bé, a nivell polític ja no m'espero res. Si no tenen ni la dignitat de respectar a les famílies dels morts oferint-los la veritat, què cal esperar d'una comissió feta per i per a polítics que monten i desmonten segons els seus interessos? Ras i curt: tots fora d'una puta vegada. Els uns i els altres. Si dels polítics en general ja no n'espero massa, encara espero menys d'aquest tripartit, molt menys d'Iniciativa, del Saura i dels verds dels collons. A aquests darrers ja gairebé no els tinc ni ràbia, només llàstima de la misèria que ostenten.

La misèria és aquest remolí de baixesa moral en el que ens volen immersos. És enganyar per fer-nos creure que tot va bé i que els hem de tornar a votar perquè puguin seguir enganyant-nos i fent-nos creure que tot va bé. I així infinitament. Dient que estem bé. Que estem segurs. Que som més lliures. Sempre una mica més. Sempre millor. Sempre enganyats. Almenys fins que ens adonem que el foc ja ha avançat massa. Moment en el què, si tenim prou sort i el foc encara no ens ha envoltat, ens podrem escapar pel forat com les rates. I si per contra (com és d'esperar) ja estem en atrapament no tindrem cap altra opció: per seguir vius haurem de ser valents i fer el salt prou alt.

Bentornats els qui llegiu això. Ara fa un any, 6 mesos i alguns dies que aquí no hi apareixia una nova entrada, però tranquils que era perquè no tenia res prou interessant per dir-vos. Ara podríeu pensar que durant tot aquest temps la meva vida s'ha anat convertit en una cosa avorrida, monòtona, sense xispa ni sense res digne d'explicar-se públicament... però no és això: el que passa és que vaig acabar sobrevalorant-vos. I ara ja us he tornat a posar al lloc que us correspon: haver-me d'aguantar els discursets. Per dolents que siguin. També podríeu pensar que ara tinc alguna cosa interessant per dir, però, francament: no. A partir d'ara, doncs, per resumir, simplement us torno a amenaçar amb un nou post cada quan em doni la gana. És a dir: tot continua com sempre. Només amb una petita diferència: aquest mateix post.

El que fa que precisament avui 27/11/09 sigui el dia que m'hi posi és tot el que ha passat amb la premsa del país —ja us adverteixo que la 'comunicació' és el tema que més m'està tirant darrerament—. L'acomiadament del Salvador Sostres de l'AVUI va provocar que, en un seguit d'entrades al seu bloc, anomenades "L'Avui des de dins" exposés públicament tots els mamoneos, personatges i altres indignitats del rotatiu. Finalment, avui s'ha conegut que el diari El Punt ha comprat l'AVUI. Segur que serà bo pel futur d'aquests dos diaris i pel país. I un altre bon motiu, tant per la premsa, com pel país, com per actualitzar el bloc, i també relacionat amb la dignitat; és per celebrar l'editorial conjunt que han fet diversos mitjans de Catalunya. Sembla que per fi alguna cosa està passant!

Amb un enllaç a un dels últims post d'abans de congelar el bloc, el del parlament d'Steve Jobs (CEO d'Apple),  penjo un text extret de l'anunci d'Apple "Think Different", creat el 1997. El podeu utilitzar per inspirar-vos per a la revolució, per a la independència o per al que vulgueu. El que no podeu fer és ignorar-lo:

Here’s to the crazy ones. The misfits. The rebels. The troublemakers. The round pegs in the square holes. The ones who see things differently. They’re not fond of rules. And they have no respect for the status quo. You can quote them, disagree with them, glorify or vilify them. About the only thing you can’t do is ignore them. Because they change things. They push the human race forward. And while some may see them as the crazy ones, we see genius. Because the people who are crazy enough to think they can change the world, are the ones who do.

Traducció:

Va per als bojos. Els inadaptats. Els rebels. Els que porten problemes. Els que no encaixen. Els que veuen les coses de manera diferent. No s'atenen a les normes. I no tenen cap respecte per l'statu quo. Podeu citar-los, no estar-hi d'acord, glorificar-los o vilipendiar-los. L'única cosa que no podeu fer és ignorar-los. Perquè són els que canvien les coses. Empenyen la raça humana endavant. I mentre alguns els poden veure com els bojos, nosaltres els veiem com els genis. Perquè la gent que és prou boja com per creure que pot canviar el món, és la que el canvia.

Finalment, pel que realment fa temps que volia tornar a escriure és perquè hi ha algú que directament encara mai havia aparegut al bloc, tot i fer-ho indirectament moltes vegades. Podria ser una aparició d'una manera molt millor, que la mereix, i també més elegant; però ara no se me'n acut cap perquè estic cansat, són vora les 2 de la matinada, no he fet la maleta i demà me'n vaig a Bristol amb ella. És l'Anna. I l'estimo.

Quan als EUA s'escull a Obama i els d'ERC escullen Puigcercós, entenc perquè els EUA són els EUA i Catalunya encara no és res.

Informació sobre el futur de Catalunya

Fent un cop d'ull a la política d'aquest país, veig que es podria fer una reestructuració més adequada del parlament, més adient a la manera de funcionar. Proposo canviar la distribució de les cadires.

Actualment hi ha una distribució semicircular, d'aquí prové el nom d'hemicicle per referir-se al Parlament de Catalunya:


FOTOS: wikimedia.org / ajpcel.com / socialistes.cat


FOTOS: gentgran.org / custodiaterritori.org / piabosch.cat / radioseu.cat
Després dels canvis que proposo, quedaria així:


FOTOS:  mrdayglo / matttamaru
O, millor, veient com econòmicament —cada vegada més— ens escanyen, així:


FOTOS: spine / 7235437@N04

FOTOS: fokket / davidmaddison / mark6mauno / procrasti-nate
Amb la millora es facilitaria molt més el joc dels polítics catalans d'avui: el joc de les cadires.

Ara per ara la música continua sonant. Hem de ser llestos i recordar com estem, perquè quan s'acostin les eleccions haurem d'exigir que, per tenir els seients bons, cal que deixin de jugar. De no ser així,  just quan la música pari —i ara que l'AVE ja va tant ràpid—, vindran de Madrid, s'asseuran abans i ens deixaran sense lloc. Quan s'hi juga a la guarderia, es treu una cadira per cada ronda. Però cal anar en compte, perquè en política no.

D'acord, potser no hi ha polítics honestos. Però, si us plau, almenys que ho semblin. Si el congrés d'Esquerra el guanya Carretero segurament serà perquè sembla el més honest. A n'Obama l'hi ha funcionat. Yes, they could. Creieu que aquí és possible? Lles, güican tu! (yes, we can too!)

Facebook, la red social más de moda y con más usuarios en el mundo (70 millones), estrena hoy su versión en valenciano. Después que lo hicieran el español, el alemán y el francés a principios de año —y conjuntamente con otros seis idiomas—, la respetada lengua de España se añade hoy a los idiomas disponibles para el interfaz del popular sitio web.

La traducción del libro de caras ha sido posible gracias a 823 voluntarios, según afirma, en su blog, Rubèn Novoa, uno de dichos colaboradores. Cabe mencionar que algunos de ellos son separatistas.

Asimismo, por motivos alfabéticos, el catalán también pasa a ser el primero de la lista de idiomas disponibles. Quizá de este modo por los efectos de Lorenz y por defecto (este último más conocido en su término anglosajón by default) se demore la triste y prevista extinción de la querida lengua folclórica.

A poc a poc van sortint a la llum més detalls del cas del "monstre d'Amstetten". Segons ha explicat el cap de l'Oficina contra el Delicte de Baixa Àustria, Franz Polzer, "Josef Fritzl acudia al lavabo varies vegades al dia". Aquest tècnic electricista jubilat, de 73 anys, va confessar ahir a la policia que durant tot aquest temps defecava dues vegades diàries: una al matí, a la casa que compartia amb la seva dona, i l'altra a la nit, al soterrani on tenia segrestats a la seva filla i als seus fills-néts.


En una entrevista que publica el diari Österreich, Karl R., dietista i amic de la família, assegura que "Josef menjava força fibra, verdures i cereals, no enteníem que només anés al lavabo una vegada al dia". "Hi havia dies que ni tant sols hi anava. Ara sabem per què".

Experts forenses confirmen que probablement Fritzl a hores d'ara seguiria realitzant les seves necessitats, però en dependències policials. La freqüència d'aquestes encara no ha estat revelada.

Poetes que es barallen per la fama. Constructors en ruïnes. Artistes a l'atur perquè treballaven de paletes, electricistes i pintors. Consultors que no saben de què parlen. Especialistes en mercats de fum. Publicistes que creuen en la utopia treballant per polítics que no creuen en res. Escriptors per encàrrec. Periodistes que han de fer ficció. Novel·listes que resulten fer cròniques. Religiosos amb ànim de lucre. Entrenadors que ensenyen com somriure. Metges que venen perfeccions de plàstic. Mediocres que s'inventen premis que guanyen. Genis que s'esforcen per passar inadvertits. Amants que fingeixen. Ex-parelles que s'estimen. Amors que se separen. Serveis per a cors que bateguen amb força tancats en recipients hermètics per por.