José Montilla i Aguilera (Iznájar, Còrdova, 1955) va ser investit nou president de la Generalitat el proppassat 24 de novembre de 2006, passats tres quarts de set de la tarda, amb 70 vots a favor del PSC, ERC i ICV-EUiA i 65 en contra de CiU, el PP i Ciutadans.

Montilla serà el tercer president des de la recuperació de les institucions democràtiques, el setè de la història de la Generalitat moderna després de Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i el 128è des de Berenguer de Cruïlles (1359-1362). És entroncant amb aquesta història que les primeres paraules de Montilla un cop investit president van ser per dir que es vol guanyar “primer el respecte” i després, espera, l'“afecte” dels catalans.

Recitant Salvador Espriu, va assumir el càrrec com “el més humil dels servidors del poble de Catalunya”.


De moment, va pel bon camí. El primer gest, crear el Govern d'Entesa amb el PSOE en contra, esperem que sigui justament això, només el primer gest de molts altres. Estic esperançat, i crec que Montilla, tot i no ser un bon orador, serà un bon President per a aquest país. I un gran exemple d'integració a seguir per a molts dels que hi vivim. El meu respecte i el meu afecte, ja els té. I tant de bo els mantingui tota la legislatura.

I visca Catalunya tal com és, i no tal com, jurídicament, la fan ser.

Com gairebé tots els blocs, aquest també s'apunta al post dels experiments amb Coca-Cola i Mentos. Els que no sapigueu què passa quan es barregen ambdós productes feu clic aquí.

Fa un temps l'Utopiq va fer un experiment cocacolamentostístic que va posar al seu bloc. I com ell, molts d'altres també han fet el seu propi vídeo. El fenòmen s'ha anat estenent fins que ja hi ha autèntics professionals que es dediquen a fer vídeos de l'experiència. A Pixelydixel en van destacar un dels més emblemàtics:


Preguntes: d'on treuen el temps per fer una cosa així? Alguna idea per superar-ho? Jo ja tinc la Coca-Cola. Algú hi posa els Mentos? xD

De tant en tant miro a les estadístiques com la gent ha entrat al bloc, i m'ha fet gràcia que algú entrés a la web buscant al google "com aixecar-se al matí". Per tal de complaure al visitant, i perquè no es torni a adormir, li donaré 4 consells que jo intento seguir, encara que no sempre me'n surti:

1.- Pensar a posar el/els despertador/s.

2.- Anar a dormir aviat, preferiblement entre 8 i 12 hores abans de l'hora que cal llevar-se.
2.1.- Si pel motiu que sigui dur a terme el consell número 2 resulta impossible, o bé s'ha de fer alguna tasca matinal excepcional com llevar-se abans, o bé assistir a alguna cita ineludible, és molt important disposar de més d'un despertador. Si no en tens pensa en recursos alternatius com l'alarma del mòbil.

3.- Tenir el despertador tant lluny com sigui possible del llit. Molt recomanable tenir-lo, com a mínim, a una distància superior a la llargada del braç.

4.- Buscar aliances. Algú que et truqui, algú que et molesti, que t'obri el llum, que es dutxi fent força soroll...

5.- No fer mai cas al pensament traïdor dels "5 minuts més sense despertador" .
5.1.- Si ets estudiant, no cedir al pensament de "puc demanar els apunts".
5.2.- Activar l'snooze del despertador (repetició automàtica de l'alarma cada X minuts) pot resultar no rendible, perquè en un atac irós matinal pot dur a la destrucció total o parcial de l'aparell, que inevitablement ens duria a un son profund no desitjat.

6.- Anar a dormir amb ganes de menjar, d'orinar o defecar no funciona per llevar-se més fàcilment.

7.- Si sou patriotes recordeu que aixecant-vos al dematí aixequeu el país.


I no cal dir que qualsevol altre consell serà benvingut.

Un noi i una noia es besen de nit a la cruïlla de Còrsega amb Villaroel. S'han conegut fa no gaire i des de llavors les circumstàncies no els han afavorit. El noi li diu que l'estima sense paraules: només amb petons, i gestos. Ella els correspon per inèrcia, un pur reflex que el noi, d'entrada, malinterpreta. Perquè els gestos d'ella també parlen: no sap el que vol. Els taxis lliures passen més freqüentment que mai per la cruilla. Com si sabéssin el que ha de passar. Com si sabéssin que com abans el noi s'allunyi de casa de la noia, que ja fa un pas enrere, millor. El noi alça el braç dret. El taxi para i es despedeixen. Adéu, diu ella. Adéu, l'hi respon, tancant la porta del taxi. I fins mai, es diu, per ell mateix, en veu baixa.

Com podeu veure al peu d'aquest mateix article, he afegit el que s'anomena una "zona viral". El nom viral prové de la publicitat, i és el fenòmen pel que es fa una campanya publicitària gratuïta a partir de difondre un missatge enganxós per internet. Com per exemple l'"Amo a Laura" o el robatori de l'escó de ZP.

Les diferents icones ofereixen serveis per poder destacar l'article que desitgeu. Aquí teniu la utilitat detallada de cadascuna:

Recomanar per e-mail: Al fer clic al damunt apareix un senzill formulari per recomanar el post que acabeu de llegir a qui desitgeu a través de correu electrònic, amb la possibilitat d'afegir un comentari personalitzat que s'enviarà per e-mail junt amb la recomanació.

: Delicious és una pàgina en anglès que permet guardar i consultar els enllaços preferits des d'una web enlloc de tenir-los al navegador d'Internet. D'aquesta manera es pot accedir a ells des de qualsevol ordinador. El servei permet classificar els enllaços amb tags (paraules clau), comentar el contingut i compartir l’enllaç amb altres internautes, etc... Gràcies a aquest treball comunitari, la web serveix per rastrejar més informació sobre els temes que ens interessen. Es tracta del marcador social més conegut d’Internet. Fent clic sobre la icona corresponent s’enviarà l’enllaç del post al teu compte de preferits de del.icio.us. Per enviar-hi informació s’hi ha destar registrat. Més informació a: del.icio.us/about.

: Afegir a les adreces d'interès: Si utilitzeu el navegador Internet Explorer i feu clic en aquesta icona se us afegirà el post corresponent als enllaços preferits (bookmarks). Si utilitzeu un navegador basat en Gecko (Firefox, Netscape, Opera...) simplement us mostrarà una advertència sobre com afegir la pàgina a les adreces d’interès.

: Digg és una pàgina web en anglès que permet als seus usuaris enviar, votar i jerarquitzar les informacions que creen a les seves webs o es troben per internet. És una de les webs precursores en la valoració social de la informació a La Xarxa (el que s’anomena Web 2.0). Fent clic sobre la icona de digg als posts del bloc de siknus.com podeu enviar la informació a la comunitat Digg. Però per poder fer-ho s’hi ha d’estar registrat. Més informació a digg.com/faq.

: Menéame a grans trets és com digg però en castellà. Els usuaris registrats poden enviar enllaços a informacions trobades per Internet. I els mateixos usuaris revisen i voten les notícies enviades, que també es poden comentar. Les notícies es prioritzen a la pàgina home per ordre de valoració. Fent clic a la icona podeu recomanar l’article corresponent a menéame. Per poder enviar-hi informació també s’hi ha d’estar registrat. Més informació a meneame.net/faq-es.php.

: Fresqui és com menéame però distingeix entre notícies d'oci i de tecnologia. I mitjançant publicitat paga als usuaris en funció de la rellevància que tenen les notícies que publiquen. Fent clic enviareu l'article a fresqui. I també cal estar-hi registrat. Més informació a fresqui.blogspot.com.

: Technorati és el buscador de blocs més gran del món. Es pot rastrejar informació en més de 42 milions de bitàcoles. Entre d’altres serveis, permet saber quins blocs parlen d’una notícia si hi han fet un link que l’apunti. Fent clic a la icona de Technorati buscareu tots els blocs que han enllaçat al post. Per fer una recerca a technorati s’hi ha d’estar registrat. Més informació a technorati.com.

[Molta de la informació d'aquest post ha estat extreta del bloc d'Eduard Punset, concretament del .pdf (en castellà) on s'explica què és cadascun dels serveis]

Sóc dels que va anar al Saló del Manga (i de les cues, i del friquisme, i de l'acne...) al dissabte 28 i no va poder entrar. Després de fer una bona estona de cua les entrades es van acabar. Tot i així vaig fer algunes fotos. Aquest és el meu resum fotogràfic del saló:


El saló de les cues...


...del friquisme...


i les converse.


L'enveja de tots.


L'endemà la cua era igual de llarga, o més, però com que ens hi vam posar abans aquest cop vam poder entrar.


Les cues de la dreta i de l'esquerra de la foto són la mateixa
(Sí, donava tota la volta a La Farga)

Per dins també hi havia curiositats:


Home obès que mirava a tothom tota l'estona com si esperés a algú.



Motivació. Humana, friqui o extraterrestre; però motivació.
(Aquests tres ens anaven ballant tota l'estona i portaven cascabells a dins la disfressa)



L'escena més repetida: les fotos a les disfresses i amb les disfresses.



Cartells (casi) democràtics plens d'enllaços a pàgines web.
[Podeu accedir als cartells en alta resolució fent clic aquí o aquí]



Cap a casa i fins l'any que ve
(la de l'esquerra també és noia)

Per cert,  els guanyadors (ja tradicionals) del concurs de disfresses en grup van tornar a ser els de l'associació Freak&do, de Reus. Felicitats! Són aquests:


Vídeo de la representació de Final Fantasy X by Freak&do




La part que intenta estar seriosa de la noia de la foto de dalt és la Lulu, un personatge de Final Fantasy X. La part que riu és l'Ayu, que la conec des de fa temps. Potser el nick us sona perquè acostuma a visitar aquesta pàgina. ;) Ens vam trobar per sorpresa i ens va fer il·lusió veure'ns, però clar, no es podia notar, que la Lulu és borde, i els de Freak&Do quan fan una cosa la fan bé.

Hi ha més fotos del saló a la secció fotos d'aquesta mateixa pàgina. Per veure-les només cal que us registreu com a usuaris, és gratis i el formulari s'omple en menys d'un minut. ;)