Avui, com tants d'altres dies, vaig al lavabo i faig les necessitats del tipus més sòlid: tres o quatre trunyets ben macos.

Com és habitual en acabar estiro la cadena.

Marxen tots els trunyets excepte un de rebel que es ressisteix a ésser engullit per la tassa.

[foto de l'heroi]

M'indigno i torno a estirar la cadena.

[foto de l'heroi]

Igual.

Segueix a la tassa, impassible.

No vol seguir el camí dels seus companys de fatigues intestinals per rebeldia?

Reflexiono.

Es nega a acceptar el seu destí o simplement no segueix la inèrcia dels seus semblants per por?

Com que és fet de caca aposto per la segona opció: és un cagat.

Deixo de reflexionar perquè no ha servit de res.

Li explico que ha de ser valent i estiro la cadena per enèsima vegada.

Aquest cop, per fi, se'n va.

I ja ho veieu: la vida dels trossos de merda -com la de tants de nosaltres (siguem trossos de merda o no)- és ben complicada.

Seguint la tradició de siknus.com de publicar fotos de gent famosa en tanga...   [foto també disponible a la secció fotos, previ registre gratuït]

Aquest dilluns al matí, i com tants altres dilluns, necessitava un cafè per poder seguir despert; i vaig entrar en un bar d'aprop de casa. Per entretenir-me mentre assimilava la cafeïna, vaig fullejar el diari massa llegit a Catalunya (l'únic que hi havia al local), i em vaig trobar amb aquesta foto:



Cada cop que miro la imatge em quedo perplex uns dos segons, per després partir-me el pit de riure. És un fenòmen. És sublim, impagable, hilarant. Sí, és el director esportiu de l'equip de Fórmula 1 de Renault, Flavio Briatore, i un exemple a seguir. A part d'estar folrat de diners també ho està de grassa: com les foques. Perquè ens entenguem: l'alonso aquell que no desperta massa simpaties té molta pasta, no? Doncs aquest és el seu jefe.

Sí, en tanga, el mateix que en anglès es diu thong, o g-string, i que no ho dic per il·lustrar-vos; sinó perquè quan google m'indexi (que ho fa sovint) i algú busqui "briatore thong" vull sortir el primer.

Conclusions:
1. que hi ha coses, com la dignitat, que no es poden comprar amb diners.
2. que mai saps què et pot alegrar un matí de dilluns laborable.
3. que l'edat no perdona, i la bona vida encara menys.

Si voleu llegir la notícia que acompanyava la fotografia ho podeu fer aquí previ pagament de 0,3€, i si voleu tota la pàgina de LV en pdf, podeu fer clic aquí i per un mil per cent més (3€) la teniu. Encara que posats a pagar, pagueu per LaContra que sempre acostuma a ser millor.

Actualitzat el 24.08.06: Ja sóc el primer buscant "briatore thong"! I, per cert, molta gent entra buscant-ho! :)

Rècord!

Ahir aquest bloc va tenir 109 visites d'usuaris diferents, i és el primer cop que passa de les 100. La mitjana des que la pàgina es va crear l'1 d'agost de 2006 (fa 22 dies) se situa en 67 visites úniques diàries (la mateixa IP).

Les 109 visites d'ahir en bona part són degudes a l'Aftersun 2006, que, com que ja s'acosta (és aquest dissabte), i com que és un molt bon festival, la gent el busca per google. I siknus.com és el primer resultat, com ha de ser. :)

Nova meta: les 500 diàries.

minyu: et responc als comentaris i al fòrum aquest vespre, que ara no tinc temps. Alguns no fem vacances ;)

L'empresa Sony, caracteritzada per fer productes i sistemes incompatibles amb la resta del món (Memory Stick, BETAMAX, ACC, MiniDisc,  etc, etc...), ha de moure fitxa. Sony ha d'escullir entre ser una companyia de patent que es mira al melic o bé ser una companyia que escolta al consumidor (com fa, per exemple, Dell, creant el seu bloc one2one, d'informació i feedback amb el client).

Si compres un producte Sony et gastes molts diners, i, a més, per motius de compatibilitat, tots els productes que et compris et serà millor que segueixin sent Sony. Quedes a les seves mans. I aquest és el seu joc: l'únic sentit de la incompatibilitat és tenir el benefici i la patent assegurada.

En un món on tot tendeix a la globalització i a la compatibilitat de sistemes, els dispositius de Sony resulten anacrònics. Sense posar-me en si són bons o no, que és més que discutible, només es preocupa per tenir les patents i publicitar-les per intentar-les convertir en estàndard.

Productes que són diferents, i campanyes que diuen que, a més de diferents, són millors. Fins avui tothom o bé es creia o bé no es creia la publicitat, però no hi havia espai per a dubtar, valorar ni discutir de forma global. En un sistema de publicitat top-down, com el que fins ara hi ha, pots pretendre que, amb molta inversió en publicitat, i algunes dificultats, el teu sistema s'estandaritzi. Això està canviant. Internet és un espai d'informació lliure on tothom diu el que vol. I abans de comprar un producte, els consumidors consulten per internet les valoracions i observacions que fan altres compradors sobre el mateix producte.

El consumidor, lògicament, es refia més de les opinions anònimes que es produeixen cada segon sobre un producte determinat a internet, i que són accessibles a través dels buscadors, que no pas en el que els diuen en un anunci de televisió que val molts diners i que paga l'empresa anunciant del producte.

Aquest canvi està generant una revolució, i sobretot en les agències de publicitat, que veuen que cada cop més el sistema de publicitat top-down té menys força, i, o bé es renoven, o bé perden pistonada.

Tinc targetes de memòria Secure Digital i Compact Flash (l'anterior estàndard). Com vaig dir fa uns dies, ara m'he comprat un mòbil Sony-Ericsson. Això m'obliga a comprar targetes MemoryStick nosequè-nosequantos (curiosament exclusives dels productes Sony), i m'indigna gastar-me aquests diners innecessàriament. Jo, a part d'aquest mòbil, no m'he comprat mai res Sony. Si vosaltres ho heu fet us recomanaria que no tornéssiu a cometre l'error.

La revolució d'internet de la que tant es parla comença així, en un bloc com aquest, i simultàniament en molts més com aquest a tot el món: Sony només pensa en ella i no en els seus consumidors: evitem-la.

Fa massa dies que no fan cap pel·li mínimament digna a cap cinema comercial (els que vaig jo). Què passa?

Avui teniem ganes de les pitjors que es poden tenir en un dia festiu i avorrit: ganes d'anar al cine, però sense saber quina pel·lícula veure. Ha tocat Poseidón. Si us passa el mateix no hi aneu: torneu-vos-en a casa.

Situem-nos: a un vaixell inmens (rotllo titànic) li cau una onada a sobre i es posa al revés: cosa molt habitual en els vaixells de gran tonatge i calat. Doncs bé, la pel·lícula tracta sobre el típic grupet d'intrèpids personatges que vol aconseguir escapar.  Gran argument. Mai vist.

Us faig un resum de la pel·li com a mi m'agrada: en mode freaky-programador (és el que estava pensant mentre la veia, per entretenir-me):

define POQUES=4;
define MASSES=20;

int id-zona, id-sortida,array-sortides[POQUES];
int sequencia_actual=0;
int numero_sequencies=MASSES;

while (sequencia_actual<numero_sequencies ) {

    id-zona=entrarEnZonaEstretaClaustrofòbicaiPerillosa();
    algunaFantasmada(random());

    array-sortides=buscarPossiblesSortides(id-zona);
    algunaFantasmada(random());

    id-sortida=descartarTotesLesSortidesMenysLaPerillosa();
    algunaFantasmada(random());

    sortirDeZonaEstretaClaustrofòbicaiPerillosaDelVaixell();
    mortDAlgunPersonatgeIrrellevant();
    algunaFantasmada(random());

    sequencia_actual++;
}

rescatDelsPersonatgesRellevants();
exit();

Una pel·lícula que pretén ser comercial però que no resultarà ni això.
   

L'Aftersun és un (molt gran, i no en tamany) festival rural de música electrònica que es fa a Maspujols, enguany el dissabte 26 d'agost. Hi ha diversos ambients, molta gent (coneguda i desconeguda), molt bona música i molt bon rotllo.

L'èxit dels anys anteriors fa que aquesta edició torni amb molta més força i molta més gent: però esperem que tampoc massa. Si el cost de l'èxit és perdre la genuïnitat i el bon rotllo no volem ni més gent ni més força. :)

Fa un any vaig destacar l'Aftersun'05 quan ja havia passat: un error. Aquest bloc aquesta vegada vol esmenar el greuge injustament causat (xD) i us n'avisa amb antelació: no us el perdeu! :).

En moltes festes d'estiu, i com diu un bon amic, et trobes, per sorpresa (generalment agradable), a amics o a coneguts que fa temps que no veus. Una sorpresa que encara resulta més agradable si va acompanyada d'uns quants cubates a preu de festa d'estiu. Doncs bé, avui he rebut un FWD d'una amiga de les moltes que a l'Aftersun em vaig trobar. Us el deixo aquí encara amb els ">>" típics de l'efecte cadena que els e-mails que corren acostumen a tenir:

>>Subject: AFTERSUN electrònica
>>
>>Vols festa?
>>3 escenaris amb més 10 dj's punxant diversos
>>estils de musica durant mes de 6 hores i sense
>>parar.
>>
>>No vols tanta festa?
>>A tu el que t’agrada és rel·laxar-te?
>>Un ampli espai amb musica chill-out, ambientat
>>amb formes suaus per a que t’hi puguis estirar i
>>agafar forces.
>>
>>Potser t’agradaria descobrir alguna cosa nova?
>>Comptem amb una carrega important d’aplicacions
>>visuals i a les 3 en punt s’oferirà en exclusiva un
>>directe experimental.
>>
>>Simplement vols sortir a prendre alguna cosa?
>>L’entrada es gratuïta, els preus populars i l’espai
>>és a l’aire lliure, per tant és el lloc ideal per
>>gaudir d’una de les ultimes nits d’estiu.
>>
>>Vols retrobar-te amb gent a la que fa temps que
>>no veus? Tens moltes possibilitats de trobar-los aquí.
>>
>>Vols conèixer gent nova?
>>Aquí tens per triar i remenar.
>>
>>Que més t’he de dir?
>>Doncs que no t’ho perdis, no es troba sovint una festa
>>a l’aire lliure a la que hi acudeixen més de 2.000
>>persones dels pobles del voltant i de la província en
>>general.
>>
>>Pos eso, que t’espero a l’Aftersun. (<- afegit
>>per algú)
>>
>>-------
>>
>>Si reenvies aquest mail a més de 10 persones se
>>t'apareixerà la mare de déu en persona i et
>>regalarà el llibre "Aprende a bailar el reggaeton
>>con Manolo Escobar". Bé, el llibre en sí
>>és possible que no et motivi massa, però contribuiràs
>>a una bona causa i faràs feliç a molta gent.
>>
>>A més, pensa que el dia de la festa hi ha possibilitats
>>de que et trobis a tota aquesta gent a qui li has
>>reenviat el mail. :)
>>
>>Una dona de Baker River (Connecticut), no el va
>>reenviar a ningú i la pobre va estar de cagarrines
>>durant 10 dies seguits. I per culpa d'estar tants dies
>>amb el cul a l'aire es va encostipar, i com que tenía
>>el nas tapat, respirava per la boca, cosa que li va
>>provocar que s'intoxiqués per culpa de la pudor.
>>
>>No res, un desastre, i si t'expliqués com va acabar...
>>millor que el reenviis i fora problemes.

Actualizació 18/08/07: Anunciat l'Aftersun 2007.

Una castellera de dotze anys dels Capgrossos de Mataró, Mariona Galindo, va perdre la vida ahir com a conseqüència de les lesions que es va fer al cap arran de la caiguda d'un quatre de nou amb folre el 23 de juliol passat, en la diada de les Santes, la festa major de la capital del Maresme. La nena va patir un traumatisme cranioencefàlic i va ser trasllada a l'hospital Sant Joan de Déu, on en una primera operació els metges li van extirpar un coàgul de sang. Dies més tard se li va practicar una segona operació però no va poder recuperar-se. El dia i l'hora de l'enterrament encara s'han de concretar. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va emetre ahir un comunicat en què va qualificar el fet de «fatal accident del tot excepcional dins la pràctica castellera».

Extret de vilaweb.

De les tradicions perilloses els castells potser és la que ho és més. Pujar sense casc i sense cordes a més de quatre metres d'altura, per un humà, és un perill. Qui ho negui és idiota. Però si fem cas a les estadístiques, conduir o passejar pel carrer encara és més perillós.

Viure és un risc, i si no correm riscos no vivim. I què cal fer, no passejar? no moure's? no viure? no existir? Jo no vull durar, jo vull viure. I viure és sentir-se lliure de fer el que vols o el que creus que cal fer, lluitar per les teves causes. Morir és el que tots fem, i viure n'és l'excepció: el privilegi dels que veuen la vida com la única oportunitat i no com la mort prorrogada.

El que passa en aquest cas és que l'accident s'ha produït mentre s'estava representant un país, mantenint viva una tradició. Un país que té molts enemics que volen erradicar la seva identitat, i que fins i tot neguen la seva existència dia rere dia. Enemics que ara diran que cal prohibir els castells, que els castells són tant macabres com els toros o el que sigui: hi ha molts exemples. Cada dia una nova campanya anticatalana: ara toca el "castells no". I sí que fer castells és perillós, i sí que formar part d'una pinya és asfixiant:  però la gent ho fa lliurement. Formar part d'España també és asfixiant per a Catalunya, i a això hi estem obligats.

Sóc d'un país pacífic que lluita per la seva llibertat. Que lliura batalla sense violència. Un exèrcit on ens hi allistem persones que lliurement fem pinya per construïr, a sobre nostre, amb respecte, i amb la nostra pròpia carn, el que nosaltres volguem. Avui aixequem un castell, la setmana vinent un altre, i a poc a poc un país.  I aquí i allà cada dia se n'alcen més. I cada dia més sovint, i fins que ja no ens poguem (ni ens puguin) aturar. Formo part d'un poble pressionat per tots costats al que es vol asfixiar, i que es defensa fent muntanyes de persones cap al cel. Catalans: algun dia farem l'aleta. De moment, anem construïnt. Mariona, avui només ho fem per tu. Pit i collons!