Si l'espai i el temps formen l'univers.

Si nosaltres formem part de l'univers, el nostre cos està en l'espai i la nostra vida en el temps.

Una persona i les seves pròpies capacitats és una persona i la seva vida. La vida entesa com a moviment a la nostra pròpia voluntat. [Llegir Incís I: La mort existeix? (PS I)]. Moviment com la unió de l'espai i el temps. El moviment com a univers. L'univers com a moviment.

La vida, el moviment que ens lliga amb el món. Tot de moviments petits, ínfims, microscòpics o grans.

L'esport és mirar, pensar, reflexionar, aprendre i decidir... per després córrer, caminar, saltar, ballar, moure's, nedar, escalar, jugar. Pensar i actuar. Fer esport és viure. Viure és un esport [x alguns de risc ;P].

El moviment del món i el teu moviment. El frec de l'aire, del terra, de la suor i del sol. El camí que t'obres en l'infinit. Cada pas que marques. L'aire que inspires. L'aire que expires. Cada suspir.

Moviments estudiats, marcats, apresos, reproduïts, sincronitzats. La dificultat de moure's per una trajectoria ideal en un món real. La felicitat d'aconseguir-ho amb un marge d'error gran, després mitjà, després petit, després ínfim, després la sensació i l'emoció de la perfecció dins nostre, en l'espai, en el temps i en l'univers.

[Aquest post s'ha pogut realitzar només gràcies a la inestimable col·laboració de l'Ayuka per fer la foto i enviar-me-la i de la Marta per posar-li el peu davant la càmera]

INGREDIENTS:

- 5 milions de ciutadans (o els que ens facin falta per a la majoria absoluta).
- 2 o 3 canals de televisió.
- 2 emissores de ràdio.
- 1 diari.
- 1 telèfon.
- 1 oposició.
- 5 (mínim) consells executius de grans empreses (p. ex: El corte ingés, Androtex, Telefónica...).
- 20 Kg d'euros (els podem exprimir dels consells executius).
- Por.
- Terrorisme.
- Compromisos.
- Idees.
- Alguns artistes i/o esportistes.

PREPARACIÓ:

Agafem els ciutadans i els triturem amb els canals de televisió, les emissores de ràdio i el diari dels que disposem. Si veiem que alguns es ressisteixen els podem trucar per telèfon.

Quan s'acostin les eleccions donem la culpa de tot a la oposició i, a banda, agafem els consells executius i els exprimim tots els diners que poguem a canvi del que sigui. Els diners els mesclem amb els nostres 20kg d'euros i comprem algun mitjà de comunicació més. Fem més pressió. Remenem fort i anem abocant por a raig, com si féssim all i oli. En aquest punt podem abocar-hi tota la por del terrorisme que tinguem disponible, com més millor, que sempre ajuda.

Si veiem que la pasta abans de les eleccions no acaba de lligar, necessitarem compromisos i idees. Haurem d'aparèixer més en entrevistes, cara a cares, pins, etc... Ens haurem de mullar. Tot i això no cal ser realista amb els compromisos. Durant quatre anys ja podrem pensar excuses si la pasta no se'n oblida. Pel que fa a les idees hem de procurar que siguin força genèriques i no gaire transcendents, ja que com més pasta podem englobar amb una sola, millor. Hem d'anar en compte ja que dónen massa gust i poden fer que la pasta es redueixi.

Per amanir-ho podem fer aparèixer artistes i/o esportistes proclius a nosaltres als nostres mitjans (ja siguin o bé afins o bé comprats). Hem de procurar que parlin de nosaltres de forma ni massa explícita ni massa implícita.

En cas de tenir les enquestes favorables hem de servir el plat ben fred, si no ens són favorables hem de servir-lo ben calent ja que el desordre ens beneficia.

Que tingueu una bona jornada de reflexió i un bon profit!

El lavabo de dalt
fa pudor de pixum.
El lavabo de casa
té taques grogues.

Al lavabo de dalt
no s’hi pot respirar.
Toxines dispersades,
pipí sobre la tassa.

I és que el meu germà
pixa sense apuntar.
I és que el meu germà
no es digna a netejar.