Companys, no és això
No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que varen plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.
No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous garrots sota forma de lleis.
No és això, companys, no és això.
Ens diran que ara cal esperar,
i esperem, ben segur que esperem,
és l'espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: "No és això". (bis)
Lluís Llach
extret de l'àlbum El meu amic el mar.
escrit per el dilluns, 12 de juny de 2006
Classificat com a
Propostes /
Vigilant el camp de sègol /
Música |
Escriu un comentari »
Sí, però... = Sí // No, però... = No
Sí és el que sortirà de forma clara.
Serà un "Sí, però..." però la història no ho recordarà. Serà un "Sí, però..." que a efectes pràctics és el mateix que un Sí. S'ha acabat. Tindrem Estatut Retallat per molts anys. I les competències, com sempre, i tal com agrada a CiU, seran administrades per ells i en comptagotes. Així es poden anar penjant medalletes, i anar guanyant eleccions.
Guanyarà que sí perquè l'estatut que votarem serà una mica millor. Una humiliació a Catalunya, però millor que la del 79.
Guanyarà que sí perquè CiU s'ha venut i ja veurem a canvi de què.
Guanyarà que sí perquè en aquest país som així: no tenim honor. Acceptem el que ens volen donar i ja està: no el que volem.
I tot perquè? perquè és millor: una mica millor.
Potser han robat l'honorabilitat i la dignitat del meu poble, però els meus encara no.
I penso votar que NO. QUE NO. I QUE NO. ARA MÉS QUE MAI NO.
Ja n'hi ha prou de l'estratègia de sempre: ja en veiem el resultat. I a mi NO m'agrada.
Si algú s'ho vol repensar que faci un cop d'ull a
les raons que dóna l'únic partit català que s'atreveix a demanar el NO. I que, per cert, li sortirà car fer-ho.
escrit per el dilluns, 12 de juny de 2006
Classificat com a
Vigilant el camp de sègol |
Escriu un comentari »
Les millors braves del món
Fa temps que visc aprop del Bar Tomàs, el que diuen que és el Bar on fan les millors patates braves del món; però fins ahir no vam anar a comprovar-ho.
És un bar descuidat i d'aspecte antiquat, més per inèrcia que no per voluntat dels propietaris de mantenir-lo així. També per inèrcia es mouen els cambrers, un equip de sis o set homes panxuts d'uns cincuanta anys sense cap tipus de motivació, que serveixen els plats de braves sense parar, a safates carregades de cinc en cinc, amb presses, suats, amb cara de cansament i quasi bé sense parlar. L'espai està ben aprofitat: això vol dir que no n'hi ha. On acaba la teva esquena comença la del turista gras de la taula del darrera.
La fama de la brava arriba també a les guies de viatge i el bar està ple de turistes. Els que tenim al davant són alemanys i van per la segona ronda de patates. Un plat per cadascú i per ronda.
Per fi arriben les patates. L'aspecte no convida a menjar-les. I sí, estan bones, i potser són les millors del món, però la resta no compensa.
Marxem abans que els turistes de davant demanin la tercera.
escrit per SiKNUS el dimarts, 6 de juny de 2006
Classificat com a
Anar fent /
Propostes /
Variades |
1 comentari »