Back home. 7AM (8AM hora nova).
Aquest text només existeix perquè quan torno de festa tinc ganes d'escriure.
No sempre. Però avui sí. Perquè avui m'ha tocat conduir. I si condueixo no bec alcohol. Enlloc de cubates bec redbulls. I em treuen la son. I quan tornant de festa no tinc son em vénen ganes d'escriure. Per què? No ho sé. Però m'agradaria saber-ho. Potser si ho sapigués no em veuria obligat a escriure aquesta púrria. Penso que potser el motiu és que quan vaig sobri no dic moltes coses que quan vaig ebri sí. I, esclar, quan arribo a casa he de buidar el pap.
Horror! Acabo d'escriure l'expressió "buidar el pap". I no només això, sinó que també he utilitzat les paraules "sobri" i "ebri", i a la mateixa frase. Em vaig a suicidar. Tornar de festa sense anar morat i sense rebotar a banda i banda del passadís fins a encertar la porta de l'habitació no pot ser bo de cap manera. No és sa.
La setmana que ve per sort no em tocarà conduir. Això vol dir que beuré alcohol. I que inútilment intentaré dir coses que s'entenguin. Amb les vocals canviades i probablement fent pena, sí, però almenys ho intentaré.
I quan torni a casa m'adormiré amb les lentilles posades, el llum obert i vestit a damunt del llit. Però a gust. I sense haver d'escriure res similar a això.



escrit per SiKNUS el diumenge, 26 de març de 2006
Classificat com a
Anar fent |
Escriu un comentari »
Ja en parlarem...
En aquest país tenim un costum molt curiós. Quan ens trobem, al carrer, dues persones, cara a cara, no tenim, a penes, res a dir-nos. Però, una vegada acomiadats i fets set o vuit passos, se'ns ocorren tot d'una una sèrie de coses urgents a dir a la persona que hem deixat fa un moment. Llavors, la interpel·lem a grans crits, alçant considerablement la veu, bracejant aparatosament. L'altre ens contesta, és clar, cridant i bracejant amb el mateix ímpetu. Com que mentrestant anem fent via i la separació del nostre interlocutor es va accentuant, la conversa esdevé un guirigall terrible. A la fi, la distància es fa tan llarga que pràcticament és impossible de sentir res. Llavors, hom diu, fent un gran esforç:
- Bé, ja en parlarem...
L'altre respon energumènicament:
- Sí, sí, ja en parlarem...
I, quan ens tornem a trobar, no tenim res a dir-nos.
Fragment extret de El quadern gris de Josep Pla.
escrit per SiKNUS el dilluns, 20 de març de 2006
Classificat com a
Propostes /
Literatura |
Escriu un comentari »
The Shepherd
The Shepherd
by: William Blake (1757 - 1827)
How sweet is the Shepherd's sweet lot!
From the morn to the evening he strays;
He shall follow his sheep all the day,
And his tongue shall be filled with praise.
For he hears the lamb's innocent call,
And he hears the ewe's tender reply;
He is watchful while they are in peace,
For they know when their Shepherd is nigh.
escrit per SiKNUS el dilluns, 20 de març de 2006
Classificat com a
Anar fent /
Propostes /
etc... /
Literatura |
Escriu un comentari »
i r o c a . n e t :: p o r t a f o l i
escrit per SiKNUS el divendres, 10 de març de 2006
Classificat com a
Projectes ICON |
Escriu un comentari »
elocuaç
| eloquaç |
| | [del ll. eloquens, -ntis, participi pres. de eloqui 'parlar'] |
| adj 1 1 Eloqüent i locaç. Un nombre destacable de terrícoles són eloquaços. |
| eloqüent |
| | [del ll. eloquens, -ntis, participi pres. de eloqui 'parlar'] |
| adj 1 1 Que parla amb facilitat i d'una manera que delecta, commou i, especialment, persuadeix els qui l'escolten. |
| loquaç |
| [1491; del ll. loquax, -acis, íd.] |
| adj Que parla molt. |
thx Olga.
escrit per SiKNUS el divendres, 10 de març de 2006
Classificat com a
etc... |
Escriu un comentari »