D’indignats, d’imbècils i d’indignats imbècils

Si hi ha tants indignats és perquè hi ha molts imbècils. He fet càlculs i aproximadament em surt una proporció de 35.000 imbècils per indignat.

No em confongueu: els imbècils no són els banquers, grans empresaris o polítics: com és natural, els dos primers miren pels seus interessos. Els darrers també, però no és tant natural.

Els imbècils són els que es passen 4 anys criticant-los i després van i els voten. Només per posar un exemple: el partit autonomista CIU porta guanyades dues eleccions en menys d’un any.

N’hi ha tants d’imbècils que fins i tot crec que hi ha indignats que són a la vegada imbècils.

I no ho dic només perquè robin el gos pigall d’un diputat cec*, sinó perquè ho fan, l’escupen*, l’insulten* i, al cap de 4 anys, el voten. A ell o al Saura, tant se val.

* És cert que robar gossos, escupir i insultar no és la manera. Fa uns anys, amb la mateixa proporció d’imbècils, els indignats francesos volien un sistema millor que el que hi havia. Van fer rodar quatre caps i va néixer la democràcia.

Comparteix a:
Entrada publicada a Vigilant el camp de sègol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *