La metàfora del lavabo

Si dues persones viuen en un pis i hi ha dos lavabos, cadascú té llibertat per utilitzar-lo tant com vulgui i poder estar-s’hi tot el temps que desitgi per fer-hi el que vulgui. Tothom creu en el dret a lavabo i en la llibertat a usar-lo quan li vingui de gust. Ningú hi està en contra i, fins i tot, és un dret que hauria d’estar a la constitució.

Però si hi ha vint-i-dues persones i només dos lavabos, ja no importa que la gent cregui en la llibertat i en el dret a lavabo, perquè aquests ja no existeixen. Llavors cal establir torns per persona per utilitzar-lo i també normes. El que hauràs de fer en poc temps és colpejar la porta per entrar… “Encara no estàs?”…

De la mateixa manera la democràcia no pot sobreviure quan hi ha superpoblació. La dignitat humana no pot mantenir-se. A mesura que creix la població del planeta, el valor d’una vida no només declina, sinó que al final desapareix. La comoditat i la decència no poden continuar existint. Deix d’importar si algú mor.

Isaac Asimov

Via | Cai

Subscriu-te ara per no perdre't cap novetat! Fes-ho per e-mail o via RSS.

Aquesta entrada ha esta publicada en Vigilant el camp de sègol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La metàfora del lavabo

  1. Està molt bé la metàfora. La interpretació una mica pessimista; 20 persones i 1 quarto de bany o s’acaben els privilegis o hi ha una revolució i s’acaben els privilegiats. La superpoblació és un problema i aturar-ho no és gens fàcil. Som éssers vius i estem fets per multiplicar-nos. Poder el problema es la longevitat. Mira’t youtube:”Emili Duró optimismo e ilusión”, quasi 2h però no té desperdici.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *