Ha arribat el canvi generacional a Catalunya?

Una pista: / A hint: (per si entra algun observador internacional):

Josep Maria Cantimplora – Un ram de faves

Era feliç amb el seu patrimoni
tot i que el seu fill era el mismíssim dimoni.
En comptes de burgès li havia sortit insurrecte
però pensa que amb el temps ja perdrà aquest defecte.

Des de fa ja uns quants anys
va rebent cartes d’uns estranys,
cartes plenes d’amenaces
que li reclamen un munt de pasta.

“Digui’m qui són, sisplau, digui’m comissari,
¿qui em fa pagar l’impost revolucionari
i cada 11 de setembre
m’envia una postaleta
d’un encaputxat amb metralleta?”

De quilo en quilo ja ha pagat una tona
i encara no sap quin grup l’extorsiona.
Serà Hesbol·là el motiu de les angoixes,
Sendero Luminoso o les Brigades Roges?

No sap què fer, per molt que hi pensi,
com si tingués morenes, pateix en silenci.
No sap si els altres empresaris
també passen aquest calvari.

“Digui’m qui són, sisplau, digui’m comissari,
¿qui em fa pagar l’impost revolucionari
i cada 11 de setembre
m’envia una postaleta
d’un encaputxat amb metralleta?”

I cada vespre quan el seu fill torna,
es mira son pare amb un somriure de sorna.
No li diu res perquè coneix la història,
sap quina és la causa de la seva cabòria.

Perquè és ell qui escriu les cartes,
ell forma part de l’organització armada,
que amb els calés dels rics preparen la canya
contra França i contra Espanya.

“Digui’m qui són, sisplau, digui’m comissari,
qui em fa pagar l’impost revolucionari?”
I cada 11 de setembre
agafa els calés i paga
per estalviar-se un ram de faves.

Josep Maria Cantimplora – Un ram de faves

Comparteix a:
Entrada publicada a Vigilant el camp de sègol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *